Divendres, 8/4/2016
499 lectures

No ens movem del Nova York dels 50. Com a Carol, la pel·lícula de què us parlava fa unes setmanes, el paisatge a Brooklyn és també el de la gran ciutat, però aquí és aquest barri emblemàtic el protagonista, que a mitjan segle XX continuà sent destinació de molts irlandesos que buscaven una vida millor. On vius, amb qui hi vius, qui són els teus veïns, què hi passa i què es pot fer allà on t’ha tocat viure; el lloc et marca, et defineix i et lliga, també. Aquesta és una de les lectures que podem fer d’aquesta història que ens explica John Crowley segons un relat de Nick Hornby. Però n’hi ha d’altres, de lectures, és clar, centrades en les persones que omplen aquests paisatges, les seves rutines, els seus lligams, obligacions, pors i ambicions. 

L’Eilis té a punt la maleta i embarcarà al vaixell que l’ha de dur a Amèrica. A Irlanda hi deixarà sa germana, que a partir de llavors estarà sola cuidant la mare. És gràcies als irlandesos que abans van arriscar-se en aquest viatge de futur incert que ara l’Eilis pot fer el salt amb certes garanties. A Brooklyn tindrà qui la rebi, però s’hi haurà d’espavilar; i en l’aprenentatge i el xoc de realitats comprovarem les distàncies, no només físiques, que separen aquests dos paisatges. 

Saoirse Ronan és la fantàstica Eilis. Amb ella viurem aquest drama d’anada i tornada. I amb ella al centre de la història l’escoltarem parlar amb la resta dels personatges que l’acompanyen a una banda i altra de l’Atlàntic. Dóna gust escoltar els diàlegs d’aquest film, intel·ligents i mesurats a parts iguals, gairebé teatrals en ocasions. Us n’enamorareu, de l’Eilis.

Altres articles de Pau Ricart

2 Comentaris

M

Marisol

Igualada

23 de maig 2016.14:02h

Respondre

Totalment d’acord amb les opinions expressades, per mi una obra d’art en tots els aspectes !!! (i la Saoirse Ronan just acaba de fer només 22 anys, fa un paper d’”artistassa”) . Pau,... Llegir més disfruto molt dels teus articles, gràcies (dispenseu la demora en el comentari... no vaig poder llegir-te en el seu moment , Pau)

M

Montserrat

8 d'abril 2016.08:26h

Respondre

Totalment d’acord, una pel·lícula molt recomanable i ben feta, molt ben ambientada, molt mesurada: un bombó.
Només un apunt: la pel·lícula està basada en una (deliciosa) novel·la de Colm... Llegir més Tóibín (irlandès) i no de Nick Hornby (anglès!). I és força fidel al llibre, potser no del tot el final.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.