48

Quan t'equivoques et confirmes.

Al punt tancat l'error s'ofrena

a alimentar. Com sense no,

com si les coses ja no fossin

a tocar. Cal seure entre dunes

i esgarrapar la sorra encesa

mirant a mar. Pell que s'enganxa

a l'aire, a sal, al riu que es perd,

des dels canells, de sang espessa,

sobre la sorra, filtre obert

de desmemòria que va al mar

a equivocar-se en un encert

definitiu. L'encert de l'aigua.

Poema de Marc Romera (Barcelona, 1966), del llibre L'aigua, labreu edicions, Barcelona, 2009