Obro l’anou, m’enfilo a la noguera,

se m’obre un set al cel de roba vella:

plovia un sol castany a les taulades,

i arreu brotava l’obra acollidora

dels dies dòcils, fàcils, naturals,

i jo era un nen covard, i em creia fort

per mirar el món als ulls a coll d’un arbre.

Ara, però, se m’entafora tot

a la metàfora, i és quan mastego

el gust aspre de l’ombra de vellut

que veig fòssils de sol a les esclòfies.

De Carles Dachs, dins del llibre de poemes A dalt més alt (Pagès editors, 2015)