I encara em sorprenc comptant les hores sense veure’t,

com un adolescent que s’entreté

amb la joguina del teu record.

La passió és ja tan tènue que no sembla ni passió.

No obstant, tampoc crec que tingui res millor

en què gastar el temps, temps sobrer

on et miro, no et miro,

em canso d’esperar com quan t’esperava

i perdia els papers i queia

per les avingudes paral·leles

i perpendiculars a les platges del Poblenou.

Els cotxes aquí també es mullen

per la rosada pesant del mar que em cala

els ossos, calfred quan et miro,

res a dir quan no et miro.

Dins d’una cafeteria del Lower East Side em camuflo

entre els que que fan el cafè abans d’entrar a treballar.

Poema de David Castillo (Barcelona, 1961), del llibre Downtown, Icaria editorial, Barcelona, 2005.