Queixes d'un galant a una reixa perquè li impedia lo veure a una hermosa encomanada

Reixa cruel, que la claror divina
que mos ulls cerquen com a glòria sua
entre eixa espessa nuvolada tua
cubres i causes ma fatal ruïna!
No degué eixir de la ordinària mina
eixa matèria forta, odiosa i crua,
sinó d'algun volcà per on traspua
la infernal flama a ton miner veïna.
Però, què dic? Oh reixa generosa!
En gràcia de mes queixes faç mudança
i, arrepentit, adoro la duresa:
ja no el vull dir cruel, sinó piadosa,
puix tu sola has pogut, en ma venjança,
la que a mi em té pres, tenir-la presa.

Francesc Vicent Garcia (1579-1623), rector de Vallfogona, poema inclòs a Poesia catalana del Barroc. Antologia, a càrrec d'Albert Rosich i Pep Valsalobre, Edicions Vitel·la, Bellcaire d'Empordà, 2006

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.