TORNAR
PUBLICITAT

L'Ajuntament d'Igualada hissarà una bandera negra el proper Onze de Setembre

Una moció d'ERC rep el suport dels regidors de CiU i PSC, l'abstenció d'ICV-EUiA i el vot contrari de PP i PxC

politica
Dimecres, 23 juliol 2014. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
El ple municipal d'Igualada va aprovar ahir hissar una bandera negra a l'Ajuntament en la diada de l'Onze de Setembre. La proposta sorgeix d'una moció d'Esquerra, que va rebre el vot favorable de 17 dels 21 regidors del consistori. Li van donar suport CiU, PSC i ERC, la regidora d'ICV es va abstenir i els representants del PP i PxC van votar en contra.

Igualada se suma a 39 ajuntaments d'Osona que també hissaran la Bandera Negra. A la imatge, els diferents representants osonencs amb l'estendard que penjaran. Foto: Adrià Costa

La bandera negra és un símbol de la Guerra de Successió

Disset dels vint-i-un regidors d'Igualada van aprovar la moció d'Esquerra. La proposta demana que en el marc de la Diada Nacional de Catalunya i amb motiu de la commemoració del Tricentenari, el proper Onze de Setembre s'hissi o pengi una bandera negra amb la llegenda "Viurem Lliures" en un lloc destacat i preferent de l'Ajuntament, acompanyada de la senyera o l'estelada.

"D'aquesta manera es farà palès, en aquesta data tan simbòlica i en aquest moment transcendental del procés independentista, el compromís cívic i democràtic d'aquesta institució per recuperar i preservar la memòria històrica i les llibertats nacionals d'aquest país", defensa la moció.

Així mateix, es demana que l'Ajuntament faci una crida perquè tothom s'afegeixi a la iniciativa i s'engalanin les finestres i balcons de les cases particulars amb senyeres, estelades i banderes negres, "per demostrar públicament la necessària i imprescindible conjuminació, en aquest moment final del procés, de la solidesa institucional amb la força popular, que es mobilitzarà unida una vegada més, per damunt de les diferències ideològiques", apunta el text.

Un símbol de la Guerra de Successió

La bandera negra és un dels estendards que es van utilitzar durant la Guerra de Successió, i simbolitza la decisió de lluitar fins a les últimes conseqüències, contràriament a la bandera blanca que internacionalment es coneix com a símbol de la rendició.

Als inicis de la Guerra de Successió, l'any 1705, es va hissar un estendard negre a la muntanya de Montjuic de Barcelona amb la inscripció "Mort o els nostres privilegis conservats", i a Cardona, els regiments reclutats duien banderes negres amb la llegenda "Viurem lliures o morirem". Quan les tropes borbòniques assetjaven Barcelona el 1714, en molts punts de la muralla i en moltes cases de la ciutat hi van aparèixer banderes i mocadors negres com a símbol de resistència.


11 Comentaris

J

Josep

Igualada

25 de juliol 2014.11:41h

Respondre

Molt bona iniciativa. Tenim un poble per recuperar de l’alienació mental de tres segles de dominació. Ja veieu fins i tot com en reneguen els col.laboracionistes.

J

Jordi

Igualada

24 de juliol 2014.13:37h

Respondre

Nois, tampoc és tan greu.
És un homenatge més.

r

raul

vilanova

24 de juliol 2014.10:19h

Respondre

Fer el ridícul no te fronteres.

j

josep

Igualada

24 de juliol 2014.00:53h

Respondre

Tal com diu en Robert, no és estrany que no ens prenguin amb la serietat que correspondria a un espai de temps tan seriós com ho és la situació política actual de Catalunya.
Sembla que nosaltres... Llegir més mateixos ens sobrem i ens valem amb ”frikades” com aquesta, per fastiguejar el que costa tant guanyar en tots els àmbits, tant socials, com econòmics o polítics.
La guerra de Secessió ... voleu dir que ara toca semblant pallasada? Que toqués després, el toc de queda?
El pitjor, que ajuntaments que haurien de ser els primers a cridar a tothom a l’ordre, tingui amagat en algun departament al Kumbaia més gran i que, pel que sembla, és el que decideixi referent a aquests temes.
Quina llàstima, la veritat, tanta feina per tirar-ho tot pel vàter ...

R

Robert

23 de juliol 2014.23:14h

Respondre

No és estrany que els governs i institucions internacionals no ens prenguin seriosament.

p

pep

08700

23 de juliol 2014.19:11h

Respondre

Estant convertint el ajuntament, amb un circ.
Algun dia, haurem de passar comptes, a aquest ridículs personatges.

R

Racional

Igualada

23 de juliol 2014.19:06h

Respondre

L’heroi de 1714 , son els regiments de ciutadans de la ciutat de barcelona . Que malgrat tot a l’ultim consell tomben la proposta de retirar-se . Front dos exercits de 40000 soldats barcelona... Llegir més assetjada mes d’un any , 5000 baixes i malgrat la proposta dels consellers , es continua la resistència . Ja se que per als espanyols TOT es una pantomima , però els pallassos sou vosaltres que negueu la major . En aquesta història no hi ha un heroi , ho som tots , es el que no enteneu.
És la primera vegada que en una ciutat de 30000 habitants , hi cauen 30000 bombes.
Aquí nomes hi ha qui fa el ridícul negant la història, i que ens ha conduit a ser un poble sumis, espoliat , venut per uns sindicats verticals , i explotat pels afins al regim . Gracies ja sabem qui sou, qui negueu el dret a ser , els que viviu d’aquella i successives victòries.
Ja passarem comptes . (son llargs)
VIUREM LLIURES O MORIREM

j

juan

igualada

23 de juliol 2014.18:26h

Respondre

Sr Alberto:
I tu parles de ignorància ? i tractes de necis, a persones que anvers tenen dignitat, per revelar-se davant de tanta estupidesa.
Per neci, neci, que vols que et digui ALBERTO.
(Si per tu... Llegir més est un esforç mental, llegir te tot el article, o comprenc, quedat amb la teva seva, i ves ”rumiant”)

Rafael Casanova no murió el 11-S
Article ( I en Castella) publicat a “La Vanguardia” el 11/09/2002 per ALFRED BOSCH (
En una guerra llena de héroes, ¿por qué devino Rafael Casanova el mártir por excelencia del 11 de septiembre catalán? El novelista Alfred Bosch, que lo ha convertido en personaje literario en su trilogía sobre 1714, reconstruye sin inhibiciones su contradictoria actuación
Pero volviendo a Casanova, confieso que he pecado al no conservar el mito en formol. Sin ser un erudito o especialista sobre el personaje, puedo asegurar que he agotado las fuentes sobre el admirado mártir de 1714. Pero, a partir de ahí, he reconstruido con toda sinceridad y viveza lo que he intuido, esbozándolo sin inhibiciones en un personaje que, en la trama, aparece como secundario y algo decorativo. La complicidad discreta de algún historiador solvente indica que, con ese retrato rápido, he dado en el clavo, o cerca de él. ¿A qué se debe, por lo tanto, tamaña disconformidad?
No lo sé, tal vez he metido el dedo en la llaga. Porque resulta que a Casanova no se le aprecia ni la túnica de santo ni la madera de héroe. Por supuesto no muere en el sitio de 1714. Hasta 1713, se trata de un prohombre medio, un letrado y conseller de la ciudad cuya gran gesta ha sido quedarse viudo y permitir que su hijo de 14 años acuda al frente. Es elegido conseller en cap (alcalde) por turno, y si bien es cierto que en ocasiones arenga apasionadamente a los defensores, en las deliberaciones oficiales se inclina por negociar con el enemigo.
Que el hombre asuma las decisiones de la mayoría enardecida, y consienta en un enfrentamiento a muerte, ha sido tomado como signo de talante democrático. Sin duda hay algo de eso pero, visto el talante del momento, cabe suponer que existen otros motivos: el sentirse atrapado en una sociedad dominada por los exaltados y refugiados que se cobijan en Barcelona; el cuidado por su posición y sus privilegios; la presión militar y del mismo cerco; y la remota esperanza de que la guerra dé un vuelco de última hora.
El famoso 11 de septiembre nuestro hombre se despierta cuando la batalla ya ruge. La plana mayor de los sitiados, por supuesto, ha pasado la noche en vela. Cuando enarbola el estandarte de Santa Eulàlia, para atizar el combate en los baluartes, resulta herido en un muslo y es retirado a toda prisa. La herida no es mortal, y cuando recibe atenciones médicas se preocupa por asuntos menores: ordena quemar sus archivos, solicita un certificado de defunción y delega la rendición en otros mandatarios. Con franqueza, da la impresión de que le concierne más su pellejo que el devenir de la ciudad.
Quien firma las capitulaciones es el conseller segundo, mientras el primer mandatario permanece oculto. Días después, con Barcelona en manos del rey Borbón, huye disfrazado de fraile. Y descubrimos, no sin perplejidad, que años más tarde reside en Sant Boi y ejerce la abogacía sin grandes obstáculos. El cronista mayor de la época, Francesc Castellví, le reclamará desde el exilio detalles sobre las últimas horas decisivas. Casanova responderá rogando al compilador que no tenga en cuenta los rumores e imputaciones que pesan sobre su cabeza. ¿A qué se debe tanto escrúpulo?
.

A

Alberto G.

Igualada

23 de juliol 2014.17:34h

Respondre

La ignorància és atrevida. Trobo molt encertat la recuperació d,’ aquest símbol i felicito la proposta que ja molts ajuntaments han firmat. Ignorar la nostra història és de necis.

j

jordi

igualada

23 de juliol 2014.17:12h

Respondre

quanta raó tens ignasi,el fotut es que hi ha una colla de passarells que els i agrada fer el pressec.

I

Ignasi

Igualada

23 de juliol 2014.11:22h

Respondre

definitivament, el ridícul no coneix límits

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.