TORNAR

El cap de la caserna de la Guardia Civil a Igualada declara pel xandall cremat al judici de l'1-O

En la declaració al Suprem assegura que ”no vaig veure ni examinar l’artefacte”

politica
Divendres, 29 març 2019. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

El judici als presos polítics catalans per l'1 d'octubre tornava a posar el focus aquesta tarda de dijous en el presumpte llançament d'un "artefacte" a la caserna de la Guardia Civil d'Igualada el 28 de setembre del 2017 a la nit. El testimoni del cap de la caserna ha estat el darrer en les declaracions d'aquest dijous al judici. 

W52137L és l'identificatiu de l'agent de la Benemérita, cap de la caserna d'Igualada durant els mesos d'abans i després del referèndum de l'1 d'octubre. Aquesta tarda de dijous declarava al voltant del llançament del que, aleshores, una associació de guàrdies civils va assegurar en una piulada que era "un artefacte incendiari". Aquell mateix dia, els Mossos van precisar que es tractava d'un pilot de roba cremant. En la declaració al Suprem, w52137L, admetia que "Segons vaig poder llegir en les diligències era un sac militar amb un uniforme de l'exèrcit", un xandall de fet. Els Mossos van obrir una investigació conjunta amb l'institut armat dels fets, que no es va concloure. 

Les senyals de l'impacte del pilot de roba, vist des del carrer Pobla de ClaramuntEl cap de la caserna afirmava que "aquell dia -28 de setembre- estava de servei i vaig poder veure pels monitors unes flames. Vaig avisar als bombers i els mateixos companys de la caserna van extingir el foc" i que "no havia examinat l'artefacte". Afegia que "l'autor era una persona que anava tapada. No es podia identificar" i que "l'artefacte (sic) va anar a parar a un petit pati on s'accedeix a les portes del garatge". 

En la declaració afegia que hi van haver mobilitzacions a fora de la caserna i que "l'actitud de la gent era de falta de respecte, insultant i amenaçant cap als agents de la caserna". També que "moltes famílies van canviar els dormitoris dels nens, a les zones més interiors. Hi havia nervis per si hi havia algun atac més". En tot cas, no hi va haver mobilitzacions davant el quarter fins passada la jornada del referèndum; durant tot el 29 de setembre, les patrulles dels Mossos i la Guardia Civil van recórrer l'exterior de la zona, segons explicaven els veïns. 

En cap cas es van donar a conèixer, per part de la Guardia Civil, més detalls de la investigació, ni es van fer públiques les imatges ni se'n van donar detalls. Els Mossos d'Esquadra no van determinar (la investigació segueix oberta) des d'on s'hauria produït el llançament. AnoiaDiari va demanar accedir al lloc dels fets i no es va permetre per part de l'institut armat.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.