TORNAR
PUBLICITAT

Un dels defensors del col·legi de Sesgueioles: "el protegia perquè hi havia l'urna i la meva dona"

Els habitants dels pobles petits veuen que ”la Guardia Civil es va acarnissar on hi havia pocs habitants”

politica
Dissabte, 7 octubre 2017. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

El diumenge 1 d'octubre restarà a la memòria de molta gent a la comarca, amb vivències del referèndum, però en el cas d'alguns dels pobles més petits, de l'empremta també de la intervenció policial. Els veïns i veïnes assenyalen que la Guardia Civil "es va acarnissar amb els pobles petits on hi havia poca gent per presentar resistència passiva". 

Tots els col·legis de l'Anoia van témer en algun moment del diumenge que en algun moment apareixerien cossos policials a prendre les urnes per la força. La Guardia Civil va aparèixer a tres pobles de la comarca, en dos d'ells per tancar col·legis i endur-se les urnes. A Sant Martí Sesgueioles va tenir lloc la seva intervenció contra la resistència passiva dels vilatans. Una cinquantena de guàrdies civils en un poble que no arriba als 400 habitants. Anoiadiari ha parlat amb una de les persones que va ser a la 'melé' quan els membres de l'institut militar van voler avançar cap al col·legi, Vicenç Castañé. Aquest sesgueiolenc explica que "teníem por, perquè en un poble de 380 habitants mai creuràs que t'entraran d'aquella manera". I malgrat això, l'home que apareix en una de les fotos de l'assalt explica que "volia defensar el col·legi: a dins hi havia una urna, el meu vot i la meva dona".

Els sesgueiolencs, davant l'embat policial FOTO: Stan de ZoysaCastañé comença explicant que "allò més lògic és que anessin a Calaf, a Igualada, a les ciutats grans, no imaginàvem que vindrien. Els veïns d'altres pobles ens trucaven i ens deien que venien per la carretera. Sabíem que hi havia moviment, però pensàvem que passarien de llarg. Quan els vam veure allà la sorpresa va ser monumental. Ens vam posar com bonament vam poder. Alguns a la barrera humana, altres fora. Estic orgullós que el meu fill fos a la barrera. Només té 16 anys i hi va anar per la seva pròpia voluntat. Encara diran que adoctrinem, però no es va demanar a ningú que s'hi posés. El nano només volia defensar la seva terra".

Pràcticament cap dels vilatans va intercanviar paraules amb la Guardia Civil. Alguns dels resistents van increpar al cos policial i "un d'ells es va limitar a dir que feia la seva feina": A Vicenç li van voler posar la mà a sobre "però no em vaig deixar. Després ens van tocar els dels escuts. I a darrere, el meu fill i els altres van rebre cops de porra". El seu fill és una de les persones contusionades per la intervenció.

La càrrega no va servir de res a la Guardia Civil, "era un paripé, es van endur una urna del 9-N". "Ells van marxar contents", no es podien imaginar "que defensàvem una urna que no era". Vicenç Castañé, "quan estava allà al mig del 'tumulto' que diuen, pensava que a dins el col·legi hi havia la meva dona, que era a la mesa. Havia de defensar el col·legi, perquè hi era ella i el meu vot". 

El sesgueiolenc està indignat "perquè ens volien vacil·lar amb infiltrats. Què s'havien cregut?". Els veïns i veïnes van fer marxar a crits a un agent vestit de paisà. "Alguns van veure fins i tot a un dels policies que plorava" explica. Castañé afirma sobre els policies que "n'hi ha que eren allà per feina; altres per patriota, i aquests són els perillosos". Conclou que "si véns a un poble on voten 250 persones... arreglaràs Espanya? Són uns covards. Van venir a pobles petits. I els dolents som nosaltres?".

A Rubió, sense trobar el col·legi; a Montmaneu, equivocant-se

L'impacte visual de desenes d'uniformats en pobles minúsculs es va veure també a Montmaneu i Rubió. En el cas de Rubió, expliquen que "durant el matí i migdia vam anar rebent alertes cap on es dirigia la Guàrdia Civil i quan vam saber que venia tota la tropa, vam utilitzar l'enginy per poder enganyar al Guàrdia Civil de paisà que va entrar a les instal·lacions".

Això va ser més enllà de les 3 de la tarda, quan el local estava pràcticament sense gent. El guàrdia civil de paisà va entrar a observar els racons de l'espai i va marxar. Mentrestant, tot el grup s'havia perdut a la zona del cementiri i no sabien on era el col·legi. Van estar "més de mitja hora aparcats i voltant per la zona" cercant la urna. La conclusió no varia: "és molt trist però sembla ser que l'estratègia era prioritzar els municipis petits, amb menys resistència, per fer més fàcil la seva captura".

 

 

Galeria



1 Comentaris

A

Adeu espanya hitleriana

Barcelona

7 d'octubre 2017.19:24h

Respondre

Sou collonuts!!!
Visca Catalunya lliura!!!

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.