TORNAR
PUBLICITAT

Llansana, Calbó i Estruch, trio d'anoiencs al Parlament

També s'hi pot comptar la diputada Rosa M. Ferrer (CpC), nascuda a Igualada i resident a l'Hospitalet · A la legislatura 1992-95 també va haver-hi quatre anoiencs: Dalmau, Mir, Tomàs i Sanabra

politica
Dijous, 1 juliol 2010. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
L'Anoia compta des d'ahir amb tres representants al Parlament de Catalunya, després que el popular Pere Calbó assumís ahir mateix l'acta de diputat en substitució del dimissionari Francesc Vendrell, afí a l'anterior dirigent del PP català, Josep Piqué. Calbó, doncs, se suma a Marina Llansana (ERC) i Teresa Estruch (PSC) en la tasca de representar l'Anoia a la cambra catalana, per bé que la situació durarà ben poc, ja que la legislatura és a punt d'acabar-se i, a tot estirar, només se celebrarà algun ple més com a màxim fins a l'octubre.

Marina Llansana, Pere Calbó, Teresa Estruch, just abans de l'inici del ple del Parlament d'ahir

Si a ells tres també s'hi suma la igualadina de naixement Rosa M. Ferrer (Ciutadans pel Canvi-PSC), es pot comptabilitzar que fins a quatre anoiencs són presents a l'hemicicle, per bé que la tasca territorial de Ferrer se centra bàsicament en aspectes relacionats amb l'Hospitalet de Llobregat, on resideix.

Però la presència de tres-quatre anoiencs al Parlament no és un fet insòlit en la història de la comarca. A la IV Legislatura (1992-1996) ja van coincidir-hi Flora Sanabra (CiU), Antoni Dalmau (PSC), Ramon Mir (CiU) i Ramon Tomàs (CiU).

Els diputats anoiencs

La legislatura constituent del Parlament de Catalunya, just després del franquisme, va comptar amb només una veu igualadina per tan sols un grapat de vots. Ignasi Carner (CDC) va ocupar la 26a. posició de la llista de CiU per Barcelona i va ser l'últim diputat convergent en sortir escollit. Just per darrere seu hi havia Antoni Dalmau i Jover (UDC), però CiU no va aconseguir aquest 27è. escó i, per tant, Dalmau i Jover no va formar part d'aquella cambra hereva directa del Parlament republicà del 1932-39.

A les següents eleccions (1984), Flora Sanabra va prendre el relleu a Carner com a diputada anoienca de CDC, essent escollida en 18a. posició per CiU, mentre que en 24a. posició aquest cop sí que va sortir escollit Dalmau i Jover. Per tant, al llarg de tota aquesta II Legislatura, l'Anoia va tenir dos representants al Parlament.

La carrera parlamentària de Sanabra, iniciada aquell 1984, no finalitzaria fins el 2003, un cop hagessin passat cinc legislatures.

A la III Legislatura (1988-1992), Antoni Dalmau i Ribalta va decidir de concórrer a les eleccions al Parlament després del seu pas per la presidència de la Diputació de Barcelona. Antoni Dalmau i Jover va optar llavors per no repetir a les llistes de CiU i evitar així que pare i fill es trobessin al mateix hemicicle però en grups parlamentaris diferents. Dalmau i Ribalta va ocupar la vuitena posició de la llista encapçalada per Josep M. Obiols, va sortir escollit i va compartir 'representativitat anoienca' amb Sanabra.

El ple que va configurar la IV Legislatura del Parlament català (1992-1995) va ser la que va comptar amb més representació anoienca. Un total de quatre diputats tenien arrels igualadines: Flora Sanabra (15a. per CiU), Ramon Tomàs (32è. per CiU), Ramon Mir (41è. per CiU) i Antoni Dalmau i Ribalta (9è. pel PSC). A més, durant aquell període, Dalmau va exercir com a vicepresident segon de la mesa del Parlament i Sanabra, de secretària primera.

A partir de 1995, la representació anoienca al Parlament va tornar a recaure només en Sanabra i Dalmau.

Dalmau va retirar-se de la política activa el 1999, però el PSC no va trobar-li cap substitut anoienc en una llista encapçalada per Pasqual Maragall que per primer cop superà a CiU en número d'escons a Barcelona. Per tant, durant la V Legislatura (1999-2003), a la cambra catalana només hi va haver una veu de la comarca, la de Sanabra (CiU).

La històrica diputada convergent també va retirar-se de la primera línia política el 2003, passant llavors el testimoni de ser l'única veu anoienca de la cambra a la republicana Marina Llansana (escollida en 12a. posició per ERC). Al cap d'uns mesos, després que el PSC formés govern i alguns dels seus dirigents deixessin l'acta de diputat, la masquefina Teresa Estruch va prendre possessió del càrrec el gener del 2004.

Llansana va tornar a ser l'única representant de la comarca a l'inici de la present legislatura (2007-2010), situació que es va modificar el setembre d'aquell mateix any quan Teresa Estruch també va aconseguir l'acta de diputada pel moviment de diputats a les llistes socialistes. Just abans que ella també va entrar a l'hemicicle Rosa M. Ferrer i Valls, diputada de Ciutadans pel Canvi (CpC) nascuda a Igualada, però resident a l'Hospitalet, ciutat on centra els seus esforços.

Des d'ahir, a més a més de Llansana i Estruch, Calbó també s'ha sumat a la nòmina de diputats amb voluntat expressa d'incidència a l'Anoia. Ahir mateix ja va intervenir durant la sessió de control al Govern interpel·lant directament el conseller Josep Huguet.

Relació de diputats anoiencs al Parlament:

- Ignasi Carner i Jorba (CDC), diputat al Parlament a la I Legislatura (1980-84).

- Antoni Dalmau i Jové (UDC), diputat al Parlament a la II Legislatura (1984-88).

- Flora Sanabra (CDC), diputada al Parlament des de 1984 a 2003 (5 legislatures). També va ser regidora a l'Ajuntament d'Igualada i el 1999 va encapçalar-hi la llista municipal de CiU.

- Antoni Dalmau i Ribalta (PSC), diputat al Parlament des de 1988 fins a 1999 (3 legislatures). Anteriorment havia estat regidor dels Ajuntaments d'Igualada (1979-1983 i 1987-1991) i de Barcelona (1983-1987), així com president de la Diputació de Barcelona (1982-1987).

- Ramon Mir (CDC), diputat al Parlament a la IV Legislatura (1992-96). Anteriorment fou regidor d'Esports i portaveu de CiU a l'Ajuntament d'Igualada (1984-92) i al Consell Comarcal de l'Anoia.

- Ramon Tomàs (UDC), diputat al Parlament a la IV Legislatura (1992-96). Havia estat alcalde d'Igualada els entre 1991 i 1992, quan va ser-ne exclòs arran d'un pacte entre PSC, ERC i ICV.

- Marina Llansana (ERC), diputada des del 2003. En una entrevista amb anoiadiari·ca va anunciar que no té intenció de tornar-se a presentar.

- Teresa Estruch (PSC), diputada des del 2004. També va ser alcaldessa de Masquefa entre 1999 i 2003, càrrec que revalidà llavors i que va compaginar amb el de diputada fins el 2007.

- Pere Calbó (PSC), diputat des del 30 de juny de 2010. És el cap de llista del PP a l'Ajuntament d'Igualada des de 1995 i fou membre de l'equip de govern entre 1995-1999, en coalició amb CiU.


1 Comentaris

J

Josep

Anoia

1 de juliol 2010.19:05h

Respondre

Què hi farà el Calbó, al Parlament? Defensar la retallada de l’Estatut i justificar la trepitjada als drets del poble català, omplint-se la boca d’eufemismes per aixafar la voluntat popular,... Llegir més com fan els seus companys de partit? Renoi quins demòcrates aquests del Partido Popular!!

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.