TORNAR

Manuel Miserachs, 92 anys de vida igualadina

Un testimoni històric impagable dels canvis de la ciutat i del país

politica
Dilluns, 12 octubre 2015. 12:30. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

No va ser el primer Miserachs alcalde d'Igualada, perquè un cosí del seu pare, un altre Manuel Miserachs, ja l'havia precedit a principis de segle XX. Però el nom de Manuel Miserachs i Codina anirà estretament lligat amb el retorn dels ajuntaments democràtics i a la seva capacitat de teixir acords transversals -com en el seu primer mandat- i la cordialitat. 

Manuel Miserachs és quasi un segle d'Igualada. Dècades d'activisme polític catalanista en què no va cedir fins al final. Va néixer en el marc d'una família igualadina de tradició catalanista —el cosí del seu avi, Manuel Miserachs i Pelfort havia estat com a delegat igualadí a les Bases de Manresa— i catòlica. Educat als Maristes d'Igualada, a les entrevistes encara recordava amb força exactitud l'adveniment de la República i l'esclat de la Guerra Civil espanyola. També rememorava com uns soldats italians li van salvar la vida a principis del 1939 en la incursió d'un avió de caça, quan Igualada ja estava ocupada pels feixistes. I com va experimentar la prohibició del català a l'administració i al carrer.

L'ex alcalde, a l'Ateneu, aquest gener de 2015Després de fer el servei militar al Marroc, va tornar a Catalunya i va començar els estudis de dret. L'advocacia ha estat la seva professió al llarg de tota una vida. Ja a finals dels 40 es va començar a destacar per la seva militància catalanista. El 1947 va participar en trobades clandestines per la recuperació d'Unió Democràtica, el seu partit de tota la vida (cal recordar que figurava a la llista encapçalada per Ramon Espadaler aquest passat 27 de setembre). Abans de ser el fundador d'Òmnium a la comarca -va ser la segona delegació del país- ja estava estretament lligat a l'àmbit cultural com a redactor de la revista 'Vida'. El 1964 havia estat denunciat per distribuir el 'Serra d'Or'. Aquesta militància catalanista continuaria fermament i fa quatre anys se li va reconèixer amb el Premi Òmnium al Compromís Cultural.

Miserachs va assumir l'alcaldia el 1979, rellevant al darrer alcalde del règim franquista, Ramon Grau, que havia perllongat el seu mandat durant la Transició i amb  qui va tenir una relació cordial. Com a batlle, va encadenar victòries en les tres eleccions: 1979, 1983 i 1987 i en aquesta darrera, en competència amb Antoni Dalmau, va aconseguir la majoria absoluta. El seu mandat de 12 anys, que va començar amb un pacte amb l'UCD, va significar l'aprovació del Pla General vigent. Com a membre d'Unió Democràtica, va mantenir una tibantor amb els seus aliats de Convergència. Una tibantor que després es traslladaria al mandat del seu efímer successor, Ramon Tomàs. Ja allunyat de la vida política, Miserachs va continuar sent força actiu a la ciutat encara que els darrers anys, per qüestions d'edat, la seva presència en públic va disminuir. La seva darrera aparició va ser en un debat a l'Ateneu, en el marc del DdD, amb els altres alcaldes d'Igualada, el gener del 2015.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.