Política ficció: què hauria passat si la Conca d'Òdena fos una unitat?

Aquest exercici de política-ficció pren com a base els set consistoris que integren la Mancomunitat: Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui, Òdena, La Pobla de Claramunt, Jorba i Castellolí. En total, aquests set municipis van escollir el diumenge passat un total de 87 regidors (21 Igualada, 17 Vilanova, 13 Montbui, 11 Òdena i La Pobla, i 7 Jorba i Castellolí; vegeu el gràfic adjunt).

D'entrada, la ciutadania hauria escollit només 25 regidors, en comptes dels 87 actuals. Segons la Llei orgànica 5/1985 del règim electoral general, el nombre de regidors ve donat pels habitants del municipi. Així, les ciutats que compten amb una població d'entre 20.001 i 50.000 habitants, com per exemple Igualada, n'escullen 21. I les que superen els 50.000 però no arriben als 100.000, com seria el cas de la Conca, n'escullen 25.

Segons la projecció realitzada per anoiadiari·cat, la formació guanyadora hauria estat CiU, amb 8.715 vots (29,9%) i 9 regidors, seguida de molt a prop pel PSC-PM, amb 7.780 vots (26,7%) i 8 regidors. La tercera força, ERC-AM, se situaria a molta distància, amb 2.829 vots (9,7%) i 3 representants. A continuació s'hi trobaria el PP, amb 1.977 vots (6,8%) i 2 regidors, i completarien el consistori tres representants de tres forces diferents: ICV (1.660 vots; 5,7%), PxC (1.557, 5,3%) i Veïns amb Veu (en tant que Independents per Vilanova-VV i VV de Montbui serien la mateixa formació; 1508 vots i 5,2%).

La resta de forces polítiques s'haurien quedat sense representació, perquè no haurien assolit el 5% de vots necessaris. De totes les que van concórrer a les eleccions del 22 de maig, la que s'hi hauria acostat més, tot i que encara hauria quedat lluny, hauria estat Vilanova Alternativa, que amb els seus 876 vots hauria aconseguit només el 3% dels sufragis. Ni SI, ni Escons en Blanc, ni Gent Nostra, ni Decide, ni UAM no haurien obtingut representació.

947 municipis

Segons Solé Vilanova, tenir 947 municipis a Catalunya 'és un luxe que té un cost. Podem seguir gaudint d’aquest luxe si el podem pagar però jo no estic segur que el puguem pagar ni que puguem donar als ciutadans el mateix nivell de serveis a tot arreu visquin on visquin. Per tant, aquest luxe s’ha d’administrar. Això vol dir que molts serveis s’haurien d’oferir de manera mancomunada. Com a mínim, s’hauria de mancomunar la Secretaria i la Intervenció o àrea econòmica dels Ajuntaments que no poden complir de forma extremadament puntual amb la gestió dels seus comptes comptablement fiables'.