TORNAR

Com utilitzen els polítics igualadins les xarxes socials?

Ricard Espelt afirma que a la ciutat encara ningú fa política 2.0

politica
Dilluns, 14 març 2011. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
L’ús de les xarxes socials amb finalitats polítiques no és nou, en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya partits petits com SI van aconseguir un ràpid ressò gràcies, en part, a les polítiques 2.0. La idea ve de lluny i alguns experts citen Obama com el gran dinamitzador de les xarxes per fer política 2.0. Ara és l'hora de les municipals i els alcaldables igualadins fan diferents usos d’Internet com a eina d’actuació política. Ricard Espelt, expert en xarxes socials i soci fundador de Redall, afirma que ‘actualment a la comarca hi ha polítics que han fet un primer pas d’interacció però encara no podem parlar pròpiament de política 2.0’.

Jordi Aymamí, Marc Castells, Joan Torras, Pere Calbó i Montserrat Mateu opten a l’alcaldia de la ciutat en les properes eleccions del mes de maig. Cadascun d’ells fa un ús diferent de les xarxes. Des de Pere Calbó (PP), que encara no s’ha obert cap compte a facebook ni a twitter, fins a Marc Castells que declara la seva afinitat a l’ús d’amdues xarxes socials, hi ha una gran varietat d’usos.

Crear debat a la xarxa

Ricard Espelt explica que, malgrat que Marc Castells és l’alcaldable més actiu a la xarxa, encara no es pot parlar de política 2.0: ‘Ens trobem en un primer nivell, que està molt bé, però no podrem començar a parlar de política 2.0 fins que les iniciatives sorgides a les xarxes socials es converteixin en accions de govern o en mocions per part de l’oposició’.

Comunitat d’amics i seguidors

Una de les grans obsessions dels polítics que volen fer ús electoral de les xarxes és tenir una gran comunitat de gent, el més important, però, no és el nombre de seguidors al twitter ni d’amics al facebook sinó la qualitat de les interaccions que es realitzen en el si de la xarxa. Marc Castells compta amb 1700 amics al facebook i 475 seguidors al twitter i és l’alcaldable més actiu a la xarxa. Ricard Espelt el defineix com un ‘explorador’ i afirma que ho està fent bé. Joan Torras també és present al Twitter amb 107 seguidors i al facebook amb 412 amics mentre que Montserrat Mateu i Jordi Aymamí només tenen facebook i compten amb 252 i 714 amics respectivament. Per la seva banda, el candidat popular no és present a les xarxes socials tot i que ha declarat el seu interès per obrir-se camí en el 2.0 de cara les properes eleccions municipals: ‘Haig de trobar la manera de tenir temps per mantenir actius els comptes el dia que me’ls obri’, apunta Pere Calbó.

Una bona eina?

Cada candidat té una opinió diferent sobre l’ús de les xarxes. Castells fins i tot va dedicar una part del seu discurs en l’acte de presentació pública com a candidat a parlar del món 2.0 i afirma que: ‘Jo hi crec molt, tinc comptes des del 2009, per tant, no és una arma electoral’. Castells explica que li agrada barrejar apunts personals amb polítics i està satisfet del feedback que obté dels ciutadans: ‘els meus referents són el conseller Recoder o els alcaldes Albert Batalla o Miquel Buch que fan un molt bon ús de les xarxes’.

Jordi Aymamí té un compte a facebook , però només la foto de presentació, poc institucional, ja indica que en fa un ús més personal que polític. Tot i així, l’Alcalde d’Igualada compta amb un enllaç dins del seu facebook –‘feina per igualada’ amb un perfil molt més institucional i que està encarat a ser una eina per a les properes eleccions municipals. Aymamí no té twitter: ‘No em sento còmode amb 140 caràcters’, afirma el candidat socialista.

Joan Torras ha optat per una altra estratègia, el seu facebook té, com el d’Aymamí, un to més personal, així es pot deduir, també, de la seva foto de perfil. El candidat republicà, però, utilitza el twitter de manera més política, només el nom ‘JoanTorras2011’ ja li dona un to més electoralista així com la foto, més institucional que no pas la del facebook’. A més més, Torras es confessa més afí al twitter ‘ aquesta xarxa social et permet explicar en temps real què està passant’.

Finalment, Montserrat Mateu, que té facebook des de fa temps, no creu en l’eina i afirma que: ‘Les xarxes socials fomenten l’excés d’informació que tenim actualment i treuen espai a la reflexió personal’. Segons la candidata d’ICV les xarxes socials accentuen ‘la cultura del titular’ i això, afirma Mateu, ‘ens fa anar enrere com a societat’.

Hi ha política 2.0 a Igualada?

Tot i que la majoria d’alcaldables tinguin comptes a la xarxa, Ricard Espelt recorda que en el mur o el ‘timeline’ d’un polític no només ha de servir perquè aquest llenci continguts sinó que l’imporant és aconseguir generar debat i que, al final aquest debat tingui una repercussió real. Segons Espelt, el que s’assembla més a ‘política 2.0’ de tot el que es fa a la ciutat són els apunts que alguns regidors com Oriol Solà o Marc Castells fan durant els Plens de l’Ajuntament i que serveixen per acostar els igualadins a la realitat política de la ciutat. ‘A vegades també hi ha assistents al ple, amb comunitats àmplies en les seves xarxes socials, que fan els seus apunts al facebook o al twitter i que amb les seves aportacions també contribueixen a animar la política 2.0 a la ciutat’. Matisa Ricard Espelt.


5 Comentaris

R

Ricard Espelt

15 de març 2011.06:28h

Respondre

Josefa,
Estic d’acord, a Igualada i a la comarca hi ha gent amb coneixements de TIC i política per parlar amb coneixement del tema. Alguns d’ells ja m’han enviat algun correu indicant que... Llegir més estan d’acord amb la meva aportació, que segurament és l’element important de l’article, per descomptat, més enllà de qui l’ha fet. De totes maneres, em plau col·laborar desinteressadament sempre que l’anoiadiari m’ho demana.

J

Josefa Morón

IGUALADA

14 de març 2011.21:22h

Respondre

Igualada té gent molt bona per opinar sobre la utilització de les xarxes socials per part del polítics. Al meu parer l’anoiadiari ha de ser més obert en aquest sentit i de pas en altres. És ,... Llegir més encara que no ho sembli, una crítica constructiva.

R

Ricard

14 de març 2011.12:07h

Respondre

Carles,
Per aquesta raó, no cal que els polítics facin cap esforç per aproximar-se al segment d’edat que no resulta rendible? I encara més, vist l’índex de desafecció, tampoc cal que... Llegir més cerquin nous espais per aproximar la democràcia als ciutadans?
Amb una certa visió de futur ens adonarem que la gent més activa a les xarxes socials s’aniran fent grans i no penso que deixin estar els hàbits de relació que ja utilitzen.

C

Carles

Igualada

14 de març 2011.09:19h

Respondre

Tenint en compte que la majoria de persones de 45 en endavant fan un ús mínim d’internet, i que la franja d’edat 45-80 és la que més vota en unes eleccions -sobre tot a les municipals- em... Llegir més sembla que a dia d’avui és absolutament secundari aquest tema.

D

Didác

Igualada

14 de març 2011.09:15h

Respondre

He vist al anoia diari que el Robert Hernando es alcaldable de Igualada. No entenc la discriminació de aquet article. Per cert que el tinc al facebook acabo de mirar i te 900 amics de facebook.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic