Divendres, 1/7/2016
620 lectures

Charlotte, de David Foenkinos

Captivat per l’obra d’una pintora que va descobrir en una exposició a Berlín, David Foenkinos (París, 1974) es va dedicar durant vuit anys a investigar-ne la vida, semioblidada, i la va convertir en literatura. Ella era Charlotte Salomon, assassinada a Auschwitz el 1943 quan hi va arribar amb vint-i-sis anys, embarassada de cinc mesos.

Charlotte Salomon havia crescut a Berlín, en l’ambient culte de la burgesia jueva alemanya; òrfena de mare als nou anys, el seu pare, un cirurgià jueu, s’havia casat amb la soprano Paula Lindberg. Tot es va començar a complicar quan els nazis van arribar al poder. Després d’un viatge amb els seus avis a Itàlia, va sentir que volia pintar i va aconseguir entrar a l’Acadèmia d’Art de Berlín com a petita part del percentatge de jueus “tolerats”, però el  racisme instituït va provocar que li deneguessin el premi que mereixia en acabar els estudis. El 1938 se’n va anar a viure a la Costa Blava amb els avis materns, i els seus pares van fugir a Amsterdam. Quan la seva àvia es va suïcidar, l’avi li va revelar que la seva mare també s’havia suïcidat, i una tia i la seva besàvia i tres besoncles. En aquell moment Charlotte tenia vint-i-dos anys i la seva tenacitat, determini i ganes de viure la van decidir a pintar la seva autobiografia.

 

Imatge: Salomon al jardí (Villefranche-sur-Mer, 1939)

Charlotte Salomon al jardí (Villefranche-sur-Mer, 1939)

 

Durant gairebé dos anys intensos, amagada en un hotel de  Villefranche-sur-Mer, va treballar sense pausa una sèrie de mil sis-centes aquarel·les i guaixos en què narrava la seva vida. Aquest manuscrit, titulat Leben? oder Theater? (Vida o teatre?), conté un full semitransparent amb un text breu explicatiu damunt de cada pintura, i algunes imatges també s’acompanyen amb anotacions musicals. Color, imatge, so i paraula: una obra d’art total. Quan la va haver acabat, la va embalar i la va entregar al metge de Villefranche-sur-Mer perquè la guardés: “Aquesta és tota la meva vida”, li va dir. Un any més tard es va casar a Niça amb un refugiat jueu d’origen austríac però al cap de poc temps, la delació d’un veí els va deportar a Auschwitz. El seu pare i Paula es van salvar de l’extermini, i al final de la guerra van poder recuperar l’obra que el metge havia conservat i la van donar al Museu Jueu d’Amsterdam. L’editorial francesa Le Tripode l’ha publicat aquesta tardor. 

La recerca de Foenkinos va prendre forma de novel·la el 2014 amb el títol Charlotte, que ha suposat la seva consagració com a escriptor que, si bé gaudia d’èxit de vendes, encara no havia tingut el reconeixement de la crítica. La gràcia de Charlotte és que no pretén ser una biografia novel·lada sinó una mena de poema narratiu de to entre líric i èpic. Les oracions, senzilles i sovint profundes, es disposen a la manera de versos lliures, com si així l’autor ens permetés agafar aire a mesura que anem llegint la duresa i la fragilitat de la vida de Charlotte. Aquí en podeu trobar les primeres pàgines. 

Foenkinos, amb el seu germà Stéphane, ha adaptat dues novel·les seves al cinema: La delicadeza (Seix Barral, 2011), protagonitzada per Audrey Tatou, i Los recuerdos (Seix Barral, 2012). Es tracta de comèdies romàntiques, lleugeres però no inconsistents, que proven que és un observador meticulós del comportament humà.

Foenkinos ha estat en el recent Festival Mot d'Olot per parlar de Vides estroncades amb Perico Pastor. L'obra de Charlotte Salomon s'ha exposat a Niça aquesta primavera. Fem vots perquè un dia no molt llunyà la puguem veure a Barcelona!

Altres articles de Henar Morera Velázquez

1 Comentaris

R

Roser Penyes

2 de juliol 2016.09:40h

Respondre

Es extraordinari poder recuperar vides oblidades. Agraiment sincer per a tots aquells que ho feu possible.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.