Amb el titular d’aquest article n’hi hauria d’haver prou per sintetitzar el missatge que vull transmetre.

Igualada és senzillament això. Un lloc en el món. Ni millor, ni pitjor. O en tot cas, millor i pitjor a la vegada. Amb les seves coses bones i les dolentes. Com qualsevol altre lloc en el món. Massa vegades la nostra visió egocentrista ens fa pensar que som més, o potser menys que d’altres. Si m’ho permeteu històricament més, quan trèiem pit i ara potser menys, quan ens flagel.lem contínuament. Però tan se val. Ni abans tant, ni ara tan poc.

Proposo una revisió urgent de l’igualadinisme. Si volem recuperar la nostra economia local, hem de ser capaços de veure’ns a nosaltres mateixos des de la visió del món global i a partir d’aquesta revisar-nos i replantejar-nos. Canviar.

Tampoc ens hi ha ajudat la nostrada història de patums i patumetes. Dels personalismes. Del fer de qualsevol iniciativa, dues o tres versions, al gust de cadascú. Mai sumant. Del mirall on molts encara hi veuen reflectides les seves pròpies limitacions, però a qui li segueixen preguntant: Qui és el més guapo o guapa d’Igualada? Ja posats, perquè no li pregunten: Qui és el més guapo o guapa del món? i que passa... ara el mirall calla?

Hauríem de saber trencar d’una vegada amb aquesta Igualada de la 'Señorita Pepis' i del 'Monopoly' i començar a entendre’ns, no com un món sencer com hem fet fins ara, si no com una petita part que pertany a una realitat més gran on, como podem veure cada dia als mitjans, no es juga. I encara menys pel que fa a l’economia i als diners.

Treballant junts -repeteixo, treballant JUNTS- i traient-nos de sobre un bon munt de pre-judicis podem aconseguir consolidar el nostre propi espai. Trobar aquells valors que tenim, els que siguin, potenciar-los i sortir a lluitar per defensar-los. Ens espera fora un món gran i inhòspit, però es el que tenim aquí és massa petit, fa temps que se li va apagar la seva estrella i fot molta pudor de tancat.

I, si m’ho permeteu, un missatge als polítics que ens volen governar d’aquí a poc:

Necessitem líders capaços de guiar-nos en aquest nou escenari i que ens treguin del pou on estem i en el qual molts ja ens hi hem deixat la pell (mai millor dit, a Igualada). Ens hi van quatre anys claus per a la nostra recuperació econòmica. No ens serveixen politiquets de saló, de somriure hipòcrita, de 'parcs i places' i de promeses, les quals no hi haurà diners per poder-les acomplir. Qui es vegi capaç de sortir allà fora, de reflectir-se en el mirall d’aquest nou món canviant i guiar-nos a tots sense por, que valori quines són les seves habilitats i que ho faci. Qui no, que sigui honrat i deixi pas a d’altres.

Ens hi va massa perquè ens hi va el futur. Les nostres possibilitats de seguir-nos guanyant la vida en aquesta ciutat i en aquest territori que estimem. Ens hi va el teu futur, el meu futur i, el que és més important, el futur dels nostres fills.

PD: Per tenir una visió gràfica -i asiàtica- del món nou i dins d’aquest, Igualada, us adjunto aquest plànol (on està Wally?)