Dijous, 26/1/2012
1045 lectures

Bombolla ve, bombolla va…

Pep Bou és un mag del sabó. Un alquimista de l’aigua. Els seus espectacles, basats en l’artifici de les bombolles de sabó, plens de màgia, són aplaudits arreu del món, on Bou gaudeix d’un gran i merescut prestigi.

Pep Bou havia iniciat els assajos del seu nou espectacle Bombollavà, que havia d’estrenar-se el proper mes de juliol al Teatre Lliure. L’espectacle, creat a quatre mans junt a Lluís Pascual –director del LLiure-, era una coproducció a nivel internacional, amb partners com el Piccolo Teatro di Milano, el Théâtre de l'Agora - Scène Nationale Evry-Essone i el Teatre Lliure barceloní.

Bou havia iniciat tot el procés de producció de Bombollavà (locals d’assaig, materials, atrezzo, il·luminació, composició musical...) a Catalunya (amb tot el que això suposa a nivell de contractació i mercat dins el sector, ja de per si prou afectat).

Però, ai las!, l’espectacle de Pep Bou (i dos propostes escèniques més) han caigut de la programació del Teatre Lliure, a causa de les retallades de les administracions públiques, tisorada que pot afectar gairebé fins a una quarta part del pressupost global del teatre.

Davant aquesta situació, Pep Bou s’està plantejant seriosament fer les maletes. Marxar a alguna de les ciutats –que l’acolliran amb els braços oberts-, on podrà produir el seu nou treball. I, si marxa, no ho farà per haver saltat de la cartellera del Lliure (situació que comprèn perfectament), sinó perquè, davant aquestes retallades que pateix a nivell cultural el nostre país, ningú no mou ni un dit i, qui dia passa, any empeny...

Òbviament, hom pensarà que si l’ensenyament, la sanitat, la seguretat i altres àmbits del serveis públics de la nostra societat del benestar han patit (i patiran) retallades, la cultura no pot escapar-se de la fredor de l’acer de les tisores. Aquí, evidentment, cadascú té les seves prioritats. Alguns, fins i tot, no li dedicarien ni un cèntim a la cultura (i, molt menys, a la que es fa al nostre país).

Però, prioritats a banda, no podem menystenir-la. Perquè no estem parlant d’aplecs de barretines. Estem parlant d’indústria, d’indústria cultural. Indústria cultural catalana.

I si hem de tenir cura de les indústries automobilístiques del nostres país, si hem de mimar les entitats financeres catalanes, també hem d’apostar decididament per la indústria cultural catalana.

Hem de crear un marc on, per citar un exemple, l’aposta pel sector cinematogràfic català (tan i tan potent), exemplificat en Pa negre, no sigui una excepcionalitat. I, aquest marc, només es podrà assolir quan el nostre país tingui la voluntat de ser plenament competent (és a dir, amb totes, absolutament totes les competències que té un estat)

I, això, no és bufar i fer bombolles…

Altres articles de Toni Cortès Minguet

3 Comentaris

j

joel grau llucià

manresa

26 de gener 2012.12:10h

Respondre

Home Toni, estaria d’acord amb força conceptes del què exploses...
... però que posis per exemple un tio que porta 30 anys portant una galleda amb aigua i sabó, una raqueta foradada, música... Llegir més ”pelma”-new age i llums foscos per acabar d’avorrir al personal després de 20 minuts interessants....i co-produït per teatres que tenen un pressupost mil, deu mil o cent mil vegades superiors al Teatre de l’Aurora! Sí, ja sé que no és el mateix format, però aquests han de fer més malabarismes econòmics que aquells
Podríem parlar també de la millor companyia de titelles de la comarca que els hi han comentat que s’oblidin de cobrar una campanya de teatre escolar a l’Estat,o del millor trio de pallassos del Bages que ha d’aplaçar el pagament de l’i.v.a,o d’un que procura anar deParranda però que li deuen factures del juny. Aquests ja no demanem més feina, tan sols implorem poder cobrar la que hem fet!

Menys LLiures i Nacionals i més Fly Hard i Teatre de Cal Eril!

i

igualadí sense power

igualadapower

26 de gener 2012.11:08h

Respondre

Toni,
Amb la cultura ens succeeix com tot. Val més subvencionar o promoure el doblatge de pel•lícules sense cap mena de valor que ajudar la innovació local. De concepte, la teva crònica té... Llegir més molt lligam amb la notícia del Mercadona.

J

Jordi

Barcelona

26 de gener 2012.04:42h

Respondre

Completament d’acord amb tu... excepte en una cosa: la indústria cinematogràfica catalana mai no ha estat forta, malgrat l’innegable talent dels nostres creadors. Però els recursos (i el... Llegir més prestigi) se’ls endú Madrid. Ho sé de bona font, ja que la meva promesa és muntadora de cinema i televisió. No ens deixem enlluernar per quatre èxits de taquilla; l’única entitat que exerceix de productora amb cara i ulls al nostre territori és TV3. Ningú fora de Catalunya coneix un sol director català. En canvi, pregunta on vulguis per Almodóvar i companyia...

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.