Dijous, 15/1/2015
2747 lectures

L'Enxub i els patges mamats

Quan érem petits, els cosins anàvem a jugar a la plaça de l’Enxub. Hi anàvem perquè era el parc que més ens agradava i perquè es trobava al costat de la casa de la tia Lola, la tieta de les nostres mares. A casa de la tia Lola berenàvem aquell deliciós pa amb oli amb xocolata o sucre i, assedegats, bevíem l’aigua que trèiem del pou. A vegades, baixaven els veïns, amb aquella olor tan especial (els seus pares tenien una carnisseria) que perfumava el pati i la galeria i que s’impregnava als nostres jerseis de coll alt.

La plaça de l’Enxub era la més salvatge que conec. Actualment, de ben segur que no passaria cap control de qualitat ni el vistiplau d’administracions, educadors, pares i mares. Tenia una roda, amb forats, fustes estellades i claus rovellats, que féiem girar vertiginosament i havíem de saltar mentre rodava tot mirant de fer el millor aterratge possible. Genolls pelats. També hi havia el tobogan més alt i dret que recordo i una construcció de ferro -el castell de les nostres aventures- amb uns escaires “assassins”. Tots hi hem deixat algun ensurt, alguna dent, algun trau a la barbeta, un tros de pell, un bon cop als ous i alguna llàgrima (dissimulada).

Foto: Arxiu Comarcal de l'Anoia

Uns anys més tard, amb l’esclat de l’adolescència, la plaça de l’Enxub va passar a ser l’escenari d’una altra mena d’aventures: els primers cigarrets, els primers petons (amb llengua), els dits poc destres descordant uns sostenidors, els primers dits sota unes calces… Recordo que hi havia dues noies, veïnes de la plaça, que feien palles a canvi de paquets de tabac... Ara, quan les veig pel carrer, amb els seus fills adolescents i un cigarret als llavis, se m'escapa un somriure, entre maliciós i tendtre... La proximitat amb el Hobby Land de Cal Font -punt de trobada d’adolescents i joves- i, sobretot, la foscor, feien de la plaça de l’Enxub l’escenari ideal per a aquests afers (sovint, hi havia overbooking als bancs).

Ara és el parc dels Reis. Amb el temps, potser es consolidarà com el punt de trobada dels patges idiotes que el 6 de gener al matí encara volten disfressats pels carrers, ben mamats. Llàstima que ja no hi hagi aquells jocs salvatges...

Un patge "empalmant" el matí del 6 de gener

Altres articles de Toni Cortès Minguet

7 Comentaris

d

dani

igualada

19 de gener 2015.16:34h

Respondre

tampoc l’acabo d’entendre, el que feien les veïnes estaba ben fet i fotre’s ostiots amb el parc i ara que uns patges vagin a dormir quan surt el sol és terrible? jo només els hi demano que... Llegir més facin la seva feina amb tots els nens i saludin a tothom, no només als seus coneguts...

l’enxub pels de la generació del toni tenia molt d’encant, però com a nens, la resta d’adolescents aquí ja tothom tenia les seves pròpies aficions, jo quan hi porto els meus fills encara penso amb el tobogan gegant i la roda aquella, era fantàstic, així com el parc d’una mica més amunt abans d’arribar al garcia fosas.

canviant una mica de tema, perquè hi ha tantes fonts d’igualada que mai tenen aigua? es pot saber?

C

Carme Riera

15 de gener 2015.23:20h

Respondre

Quants records, jo tinc un trau a la cella esquerra, feta amb les barques gronxadors... Recordo també una veina molt amable que ens acollia, recollia i ajudava quan calia. I el castell de ferro era... Llegir més impressionant, a l igual que el tobogan.
De la resta...

C

Cristina

15 de gener 2015.23:15h

Respondre

Molt bo , està molt be l’ article feia temps que no llegia res teu realment escrius bé

M

Marc

Igualada

15 de gener 2015.19:00h

Respondre

No m’agrada l’article, està ple de ressentiment i de cinisme.

D’entrada, no entenc com pot ser que un tiu que reconeix que ha practicat sexe en públic en un parc infantil es cregui... Llegir més legimitat per censurar que una persona vagi vestida de patge a les 9 del matí del dia 6 de Gener.

Tampoc entenc aquest sentiment de superioritat respecte les veïnes que ”feien palles a canvi de paquets de tabac”.

P

Pep

IGU

15 de gener 2015.16:55h

Respondre

Un plaer llegir aquest escrit. M´ha arrencat un ampli somriure. Merci!

M

Maria Ll.

Igualada

15 de gener 2015.16:45h

Respondre

La veritat és que escrius molt bé

j

joel grau llucià

manresa

15 de gener 2015.11:05h

Respondre

Paquets de tabac?... (Toni, però si tu no fumes !)

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.