Dijous, 25/4/2013
2019 lectures

Uns grans fills de puta!

Igualada té racons lletjos. Espais que em fan pensar en ciutats lletges, com Manresa o Martorell. Espais com la plaça del Pilar o la Plaça de Sant Miquel (tot i que, segons sembla, l’Ajuntament remodelarà properament). Lletjor…. Però també té molts racons bonics: els que descobrim o redescobrim al barri del Rec, racons del cementiri nou, els edificis modernistes del passeig, etc. I, dins aquests petits oasis de bellesa, hi ha els passatges de l’entorn de la plaça de l’Ajuntament, que els igualadins anomenem “corralons” .

Fa uns mesos, l’Ajuntament d’Igualada va decidir embellir aquests raconets amb unes jardineres. No van trigar pas gaire a sorgir les veus critiques (un costum ben igualadí): que si són unes “pijades”, que si són capricis, que si hi ha altres necessitats a la ciutat com l’atur i que si aquests de dretes es gasten els diners amb flors i torretes de disseny… Aquests passatges, aquests corralons, amb tan encant, amb tanta història (han estat testimonis de la ciutat que ha anat creixent al seu voltant, protagonistes de l’activitat social, cultural, econòmica, amb les fires i els mercats…) s’han anat degradant, lenta, molt lentament. La petita botiga de tota la vida baixa, per sempre, la persiana. I, mimèticament, ho fa la del costat. I l’altra. I la d’uns metres més avall. I, de sobte, apareix una pintada. I, de cop i volta, un vidre trencat. I un altre. I una caca de gos. I les parets s’omplen de papers d’anuncis de discoteques. I es fa fosc, cada vegada més fosc.

A finals dels anys seixanta del segle passat, el professor Phillip Zimbardo, de la Universitat d’Stanford, va dur a terme un interessant experiment sociològic. Va deixar dos cotxes, idèntics, abandonats en dos llocs diferents: l’un, al sempre conflictiu barri del Bronx; l’altre, a l’elitista barri de Palo Alto, a Califòrnia. Dos cotxes idèntics. Abandonats. Dos barris ben diferents.

Al cap de poques hores, el cotxe del barri del Bronx, va quedar destrossat. S’ho van endur tot (retrovisors, llantes, motor…) i el que va quedar ho van cremar. El de Palo Alto, en canvi, va romandre intacte dies i dies... Fins que un dels col·laboradors del professor Zimbardo va trencar un dels vidres del cotxe de Palo Alto, i al cap d’unes hores el cotxe va quedar tan o més malmès que el del barri del Bronx. Quina és la causa: la pobresa? La marginalitat?

Amb aquest experiment va sorgir la “teoria dels vidres trencats”. El vidre trencat (d’un cotxe, d’un aparador...) s’integra en el paisatge, transmetent una idea de deixadesa, d’abandonament, de deteriorament, de degradació. També dóna una idea de despreocupació, de comunitat sense normes de convivència, on tot s’hi val. Després d’un vidre trencat en ve un altre. Darrera una caca de gos n’hi anirà una altra. Darrera una pintada n’apareixerà una altra.

Per això, tot i que la ciutat òbviament té altres prioritats i necessitats, hem de cuidar els petits detalls. La bellesa de les coses petites i senzilles. I cuidar-les. I preservar-les. Per això celebro que posin torretes amb flors als corralons, al costat d’altres projectes dinamitzadors (com el “Micro negocis amb aparador” o “Els corralons dels llibres oblidats”).

Però des del primer dia que van col·locar les torretes, hi ha una colla d’incívics, de vàndals, que es dediquen a destrossar-les, a arrencar les plantes i llençar-les pel terra. Com en els vidres trencats dels cotxes, no es tracta de pobresa, ni de marginalitat. Es tracta d’incivisme, de violència, de vandalisme. Es tracta de relacions socials, de convivència, de veïnatge. D’irracionalitat.

Així, els veïns, hem de recriminar, sense por, si veiem una d’aquestes actituds incíviques. I, de la mateixa manera que des de l’Ajuntament han de ser tossuts i replantar i replantar i replantar, una i altra vegada, les plantes que aquests vàndals han arrencat, aquests també han de ser contundents i gens tolerants, si els enxampen, amb els que actuen d’aquesta manera: uns grans fills de puta!.

8 Comentaris

i

ivan-london

london

25 d'abril 2013.21:52h

Respondre

si portes d’un altre lloc i deixes anar sense prèviament ensinistrar una manada de gossos al teu jardí, no t’extranyi si després els gossos et trenquen les plantes, els vidres o si... Llegir més t’ataquen....

i

ivan-london

london

25 d'abril 2013.21:36h

Respondre

Estimat Toni,
M’alegro de que conservis una part conservadora a la teva personalitat.
Com imaginaràs, estic totalment d’acord amb tu en que s’hauria de perseguir i castigar contundentment tot... Llegir més tipus de vandalisme i crim.
Per tant, aquesta vegada et felicito per l’article i t’animo a difondre aquest missatge entre els teus companys d’ideologia d’esquerres, la majoria dels quals no deuen estar gaire d’acord amb tu.
El teu amic afectuós,
Ivan-London

j

josep

igualada

25 d'abril 2013.13:35h

Respondre

Marta P.

Diguem que escoltes i et dire com penses,diguem que llegeiges i et dire com penses,no fasis cas de tot el que sens i pensa per a tu mateixa.

També hi ha molts fills de puta que manipulan... Llegir més a la societat amb missatges i amb fets.
Treute la vena dels ulls i mara mes enlla,potser no barrejaràs la gimnasia amb la magnesia i entendràs millor l’article.
Anims tot es proposar-so

M

Marisol

Igualada

25 d'abril 2013.13:21h

Respondre

Jo, de fet, hauria escrit ”correlons” i no pas ”corralons”. I també el títol fa pensar en un altre tema... però completament d’acord. El meu avi (en pau descansi) sempre deia ”això... Llegir més no ho arreglarem si no canviem el cap de la gent !”. Quanta raó tenia !

M

Marta P.

igualada

25 d'abril 2013.11:18h

Respondre

I jo que pensva que això dels fills de puta anava per una altra banda.

Milions d’aturats? Desnonats? Estafa bancària? Milers de joves exiliats?

No! El problema són les torretes! Les... Llegir més torretes!! Els fills de puta són els quatre mamats que trinxen les plantes! I fins i tot parles de violència!!!

Visca els articulistes per a tietes.

PD: no dic que no sigui cert, però em sembla una mica exagerat tot plegat.

I

ISABEL

IGUALADA

25 d'abril 2013.10:20h

Respondre

Magnífic artícle Toni, comparteixo el que dius. Llegim...? llibreria que estem ubicades en un dels corralons, celebrem que s’hagin posat torretes, malgrat com tu dius, pateixen actes vandàlics... Llegir més assiduament,
celebrem que ens hagin pintat l’entrada del corraló i que ara es promoguin els ”micro negocis amb aparador”. Entre tots hem de tornar a donar vida a aquests espais tan bonics i emblemàtics de la nostra ciutat. Nosaltres estem disposades a col.laborar-hi, així ho hem fet i ho seguirem fent, moltes vegades amb ganes i bona voluntat per part de la ciutadania és poden fer moltes coses sense gaires diners, com per exemple ”El corraló dels llibres oblidats”.
Ah! i com que ho patin dia a dia recordar que els corralons no són un ”urinari”, sobretot els dissabtes al matí fa bastant fàstic.

j

josep

igualada

25 d'abril 2013.08:17h

Respondre

Quanta raó tens Toni,el problema es que cada vagada proliferen mes els fills de puta que tu dius,entre els que no plegan les cagarades dels gossos i els que trinxan tot l’entorn ,cada vegada... Llegir més n’hi ha mes.
Es la manca de respecte ,la manca de valors de educació,de civisme,de sentit comù,de normes de convivencia,etc.
Jo proposaria un castig exemplar per a tots aquests,UNA només una nit a la pressò,sense cap mena de tramit,enxempat i aquella mateixa nit a CAn Brians,la propera vegada segur que s’ho pensa tres vegades.
Salut

B

Blanca

Igualada

25 d'abril 2013.08:16h

Respondre

El títol de l’article em sembla un xic excessiu, però estic totalment d’acord amb el contingut.
De fet, m’ha resultat un article il.lustratiu i un plaer de lectura.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.