Dijous, 14/6/2012
5298 lectures

A Igualada no s’hi fa mai res

'A Igualada no s’hi fa mai res'. Vaig sentir aquesta frase i vaig girar-me de cop. Vaig fer un darrer glop al primer cafè de la tarda i vaig fitar amb la mirada la jove parella que, entre badalls, continuava parlant sobre la grisor d’aquesta ciutat. La seva. Vaig aixecar-me i vaig buscar, a la barra del bar, entre els diaris, les guies culturals: l’AGENDA cultural d’Igualada -que publica l’Ajuntament- i laCULTURAL -la magnífica agenda que edita Amorfa-, i les hi vaig donar. No calien els comentaris.

Vaig dedicar-me a comptar els actes publicats a les agendes: : l’AGENDA cultural d’Igualada, la 'municipal', que aplega els actes més o menys 'oficials', que s’han programat amb mesos d’antelació, recollia un total de 168 propostes per als mesos d’abril, maig i juny. Mentre que laCULTURAL, de caire més 'alternatiu', recollia, en la seva publicació del passat mes de maig, el suggerent nombre de 69 actes culturals. Tenint en compte que aquestes agendes només es fan ressò d’actes culturals, que no es tenen en compte altres propostes (esportives, empresarials, comercials, etc) i que, tan mediterranis com som, tampoc es poden publicar les activitats que s’organitzen a darrera hora, m’atreveixo a dir que a Igualada, potser sí que s’hi fan coses...

Aquestes darreres setmanes –quan a la bústia de casa ens ha arribat la nova agenda municipal 'Obert x vacances', que ens ofereix 'més de 200 motius per quedar-nos a Igualada' aquests mesos d’estiu-, he publicat a la xarxa, en diverses ocasions, el tweet 'a Igualada no s’hi fa mai res'. Ho feia, evidentment, amb tota la ironia del món, provocat per una banda, per la desídia d’aquella parella de joves avorrits, i d’altra banda, per la gairebé frenètica activitat que ha viscut Igualada, amb grans events com la Urban Night Running, el Corraló dels llibres oblidats, el Recstores... al costat de multitud d’actes organitzats, majoritàriament, pel teixit associatiu de la ciutat (duts a terme també, majoritàriament, amb una sabata i una espardenya i... 'amb il·lusió').

Evidentment, Igualada no viu una època per tirar coets ni confeti de colors. Avui, Igualada, no és potser una ciutat d’oportunitats. Però s’hi fan coses. Hi ha gent, persones i entitats, amb ganes de fer coses. Amb entusiasme. Amb tossuderia. Tip de sentir 'modernets' omplint-se la boca que són uns 'emprenedors', tinc molt clar que hi una altra 'emprenedoria', social i cultural, més discreta i altruista, que fa que en aquesta ciutat grisa, en aquesta ciutat burgesa de la botigueta, en aquesta ciutat d’aigües encantades, en aquesta ciutat 'on t’hi enterren viu', com diu la mare d’una bona amiga... s’hi facin coses. Hi passin coses.

15 Comentaris

È

Èlia Susanna

13 de maig 2013.05:12h

Respondre

Visca la Igualada de vides descendents Niezstcheanes, on el risc no hi té cabuda i l’autocomplaença és Déu. Deu ser per aquesta autocomplaènça que les superdones i superhomes Niezstcheans... Llegir més són tant cars de trobar per aquesta terra àrida, i de perquè tots n’acaben marxant!

È

Èlia Susanna

7 d'abril 2013.09:36h

Respondre

La meva darrera adquisició sobre les coses que es fan a Igualada:

El Paul Fuster, un dels més interessants del país, fa una gira en bicicleta i va: A Manresa, a Sant Sadurní, a Calaf... i a... Llegir més Igualada? Pinta-te’l a l’oli.

http://www.chesapik.com/paulfuster/gira2013/

Això si, anem defensant i dient que Igualada és a totes les mogudes avantguardistes del país i l’únic que farem és anar-la fent cada cop més miserable del que ja és!

È

Èlia Susanna

7 d'abril 2013.08:57h

Respondre

A Igualada s’hi fan coses, si, la majoria de poca qualitat, tancades per a la seva colleta, i qui afirma el contrari és que no ha viscut enlloc més, on t’integren a l’instant per més forà... Llegir més que siguis, tens possibilitats de participar, de dir-hi la teva, de crear, de ser un més. Igualada és una ciutat tancada, de capelletes, que ja està bé que estigui en crisi profunda, a veure si la mentalitat burgesa que encara té, davant la crisi, la convida a canviar. Mirar-se el melic és viure a Igualada, no conèixer res més a fons, no haver viscut mai enlloc més i continuar creient que Igualada és la millor ciutat del món... i així anar tirant, i anar fent malbé una ciutat que podria, podria ser fantàstica, fet que em fa dir que tampoc canviarà. A Igualada no s’hi fa mai res... de bo! I és molt fàcil omplir una agenda d’actes.
Només un exemple, fa un munt d’anys que hi ha cine club a Igualada, que tenim cinemes tancats, cap Ajuntament ha aconseguit posar-se d’acord amb els propietaris, per aprofitar els recursos, i per tant, els igualadins han acabat havent d’anar al cinema a Tous. És la mateixa història que amb el tren, i així anem passant. Res més!
No se crític és mirar-se el melic i no fer cap favor a Igualada. Una ciutat que m’estimo de veritat, entre d’altres, perquè és la meva.

c

carme riera

igualada

15 de juny 2012.23:21h

Respondre

Chapeu Toni.
es pot dir més alt però no més clar!!!
hi ha unes frases, carregades de tòpics, que no suporto i diuen així:
- es que això només passa a Igualada...
- es que a Igualada som...
-... Llegir més la gent d’Igualada és...
i la que tu referencies: a Igualada no s’hi fa mai rés...

si no ens estimem nosaltres, com volem que ens estimin els altres?

N

Nana

Igualada

15 de juny 2012.12:42h

Respondre

Un ole tu, un ole per tots els que ho fan possible i un ole per Igualada.

Sóc capelladina de sang, tota la vida (per tradició de poble) s’ha envejat i ”odiat” la ciutat d’Igualada, els... Llegir més aires de grandesa i el ”jo m’ho cuino, jo m’ho menjo” de molts igualadins. Les coses com són (no m’en amago).

Tampoc m’amago a l’hora de reconèixer que la meva percepció ha canviat. Igualada és gran en molts sentits.

Els igualadins s’estimen molt Igualada, tant, que a vegades s’enceguen i es queden paralitzats de tant d’amor. (és aquella mena d’autoestima que et converteix en inútil). Per contra hi ha els ”motivats” per excel·lència. Són tota aquella gent, un grup que déu roçar el 30/40 % de la població (i això és una bestiesa i un èxit alhora) que altruïstament i per amor a Igualada, crea, re-crea, recicla i converteix la teoria en una bona pràctica. Us felicito fills.

Després de viure-hi 6 anys, un com a Igualadina oficial, puc dir ben clar i ben alt, fins i tot a Capellades que: ESTIC ORGULLOSA D’AQUESTA CIUTAT I DE LA GENT QUE DIA RERA DIA FOT MANS I MÀNIGUES PER A FER-LA ENCARA, SI ES POT, MÉS ESPECIAL I DIGNA.

He dit.

M

Marisol

Igualada

14 de juny 2012.23:15h

Respondre

Completament d’acord , Toni, i tan atractives són les propostes que sovint es fa realment difícil decidir a quina et ve més de gust d’assistir. Gràcies ”igualadins anònims” ! i com... Llegir més s`ho perden, tots aquells que no hi van.

m

montse

igualada

14 de juny 2012.19:33h

Respondre

A Igualada si que es fan coses i jo només demanaria a totes aquestes persones que no paren de mirar-se el melic, que participin de tot el que s’hi fa i deixin de criticar.

c

cristina closa

igualada

14 de juny 2012.17:15h

Respondre

Bon article Toni. Normalment la gent que fa aquest tipus de comentaris són aquells que no es mouen de casa o que sempre marxen fora.
Just fa poscs dies que vaig tenir aquesta conversa amb un amic.... Llegir més Em va dir que Igualada era una merda i li vaig demanar que em digués a quantes activitats Igualadines ha participat ultimament, a quants concerts ha anat, si ha passejat pel Rec o si va al EBF... i em va dir que no. Doncs així més val que callis li vaig dir.

P

PAU CORCELLES

IGUALADA

14 de juny 2012.17:11h

Respondre

A Igualada passen coses perquè hi ha gent, moltes vegades anònima, que en té ganes.
Jo, que formo part d’una massa cada vegada més gran de públic que gaudeix d’aquestes coses i que estima la... Llegir més ciutat, vull aprofitar per agrair el seu temps a aquesta gent que permet que passin tantes coses. Moooltes gràcies!!! A vegades potser penseu que perdeu el temps, però no és així, el vostre temps és un gran benefici per a tots...

A

Anna

Köln

14 de juny 2012.13:43h

Respondre

Totalment d’acord, Toni. Encara em fas venir més ganes de tornar.

J

Judit

Igualada

14 de juny 2012.13:41h

Respondre

Toni, quina gran veritat!!
Gràcies en nom d’una igualadina que no s’avorreix a IGD!! ;)

M

Marina

Igualada

14 de juny 2012.12:30h

Respondre

A Igualada no hi falten actes, festivals, xerrades... Hi falta una mica més d’autoestima. Toni, fas bé de recordar-nos-ho!

l

laCULTURAL

Igualada

14 de juny 2012.09:50h

Respondre

Gràcies Toni per defensar aquesta magnífica ciutat que tant ens estimem. Personalment crec que tenim moltes raons culturals per creure en un Igualada emergent.

A

Albert

Sta. Margarida de Montbui

14 de juny 2012.09:25h

Respondre

Avui, Igualada, només pot ser una ciutat d’oportunitats.

j

jaume rodriguez enrich

igualada

14 de juny 2012.06:35h

Respondre

300% d acord en l opinio del sr. cortes, igualada es viva, molt viva

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.