Dijous, 31/1/2013
2639 lectures

Primer, els patges (i patgesses) de casa

Fa pocs dies, i com cada any des de fa més d’un segle, els Reis de l’Orient amb el seu seguici de patges -i patgesses- negres, van passar per Igualada. I no van passar-hi de llarg. Van aturar-s’hi per repartir màgia, il·lusió, caramels i joguines. És, possiblement, la data més assenyalada al calendari dels igualadins i igualadins. La nostra gran festa.

Prop d’un miler de patges –i patgesses- s’enfilen per les escales vertiginoses i entren a les nostres cases. Són amables i simpàtics. Són generosos. Han recorregut milers de quilòmetres des de l’Orient per escampar la màgia i la il•lusió a les nostres llars, des de les dels més rics fins a les dels més pobres. Són oberts: parlen un català sorprenentment exquisit. I, quan van a Valladolid, parlen un castellà ben castís. Per a ells, tan savis com són, això de les llengües no és un problema, ans el contrari. Es veu que han voltat món…

I, excepte algun patge –o patgessa- que, per aquells motius de la jerarquia de la cosa, no tenen la pell fosca, tots són negres. Negres.

Això va motivar que, la passada Nit de Reis corréssin alguns comentaris irònics a les xarxes socials d’Internet, jugant amb l’origen dels patges i patgesses i la ideologia d’un partit, PxC el qual, malauradament, tenim representat al nostre Ajuntament. Jo mateix, aquella nit, vaig escriure una piulada dient que desitjaria ser patge aquella nit per anar, amb uns companys i companyes –ben negres tots- a portar joguines a la casa d’aquest regidor. Ironia.

Per què escric això avui, quan ja ha passat prop d’un mes de la màgica Nit de Reis? Perquè precisament ahir, el Ple d’Igualada va aprovar per unanimitat (amb el vot de tots els partits, PxC inclòs) demanar a la UNESCO el reconeixement de la Festa dels Reis de la ciutat com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, un repte tan merescut com difícil. (En aquest sentit jo mateix, que he estat obertament crític amb alguns aspectes organitzatius de la festa, faré tot el que sigui possible en el camí per assolir aquest repte. I no tinc cap dubte que aquest regidor també ho farà).

I ahir, tornant del Ple de l’Ajuntament d’Igualada cap a casa, em va venir a la memòria una piulada que PxC Igualada va publicar el 17 de setembre de l’any passat, en el qual publicava una imatge de la Manifestació independentista celebrada a Barcelona, en la qual es veia un grup de catalans i catalanes, amb senyeres catalanes (i alguna bandera del seu país d’origen), reclamant la independència de Catalunya. Negres. Acompanyava la imatge el text següent: “Hi havia moments a la manifestació independentista q semblava la cavalcada de Reis d’Igualada. Nous Catalans?” (sic). Ironia?

No. No acostumo a llegir els comentaris d’aquesta gent. No “la segueixo”. En un país civilitzat, algun fiscal sí que se’ls llegiria i més d’un hauria de donar explicacions per manifestacions xenòfobes i racistes. En aquest país de pandereta, ancorat en el franquisme, en canvi, apliquen la llei antiterrorista a un adolescent per enviar correus a una empresa perquè etiqueti en català.

Demano als Reis d’Orient que quan siguem un estat lliure, civilitzat, modern, obert, tolerant, els nostres representants polítics aprovin una llei que no permeti la presència de partits xenòfobs al nostre Parlament, als nostres Ajuntaments.

Va, reis, això sí que és patrimoni de la humanitat... Jo ja he escrit la carta...

2 Comentaris

u

un del seguisi

Igualada

1 de febrer 2013.00:12h

Respondre

No n’hi ha prou en escriure-la, ja saps que l’has de portar, i així i tot hi ha coses molt difícils, però la perseverança dels catalans ha de ser la nostra arma més important per arribar a... Llegir més allà a on volem anar a parar.

Com sempre molt bon article, el de l’estrella si l’ha llegit, que penso que si, estarà content

R

Raphanus brassica

Igualada

31 de gener 2013.11:42h

Respondre

Molt bona reflexió. I des d’un punt de vista evolutiu no hi ha color (mai millor dit): sabem que els nostres orígens estan a Àfrica.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.