Dimarts, 9/6/2015
6170 lectures

(Petit) homenatge a Josep Miserachs

Em costa escriure aquestes paraules. La tristesa, la ràbia, el dolor, la impotència es barregen amb un petit sedant de saber que, malgrat ser un tossut i coratjós lluitador, ja no patirà més. Tanmateix, res no consola. Tremolen els dits. Com costa arrencar les lletres. Era just davant l'ordinador quan fa pocs minuts he rebut la notícia, malauradament previsible, anunciada... Al costat de l'ordinador, embolicat, hi tinc un llibre: Homenatge a Catalunya, de Gorge Orwell. Era per al Josep. Fa pocs dies vaig entrar a la llibreria Llegim i li vaig dir a la bona amiga Isabel que volia un llibre per portar-li a l'hospital. Quina feinada... En té (i llegeix!!!) tants... Amb el Josep ens agradava regalar-nos i intercanviar-nos llibres. Una passió compartida. Feta la tria, amb la Isabel vam coincidir que tenia tots els números que ja el tingués. Així va ser. L'altre dia, quan vaig entrar per la porta de l'habitació, i em va veure amb el paquet embolicat em va dir "tu no falles mai!". Després de desembolicar-lo i veure que, com prèveiem, ja el tenia, em va dir "Toni, ja sé que això no es fa, però, si me'l canvies, tinc un desig, vull llegir Homenatge a Catalunya. Me'l portaràs?" Després d'una llarga conversa sobre llibres, cultura, les eleccions municipals, el procés independentista... ens vam acomiadar i vaig marxar amb un encàrrec i amb un regal: les seves paraules. Em va dir que no havíem de deixar de militar, que no podíem deixar de militar, ja sigui comprant llibres, treballant per la ciutat, treballant pel país...

En Josep vivia apassionadament moltes coses: la seva família, la seva ciutat, els seus amics, la casa familiar, la muntanya, el Barça, la lectura, la conversa, la seva terra... I, el més important: militava activament en totes i cadascuna d'elles. Desgraciadament, he perdut gent que estimava molt i sóc dels que penso que, en la mesura que podem, tenim el deure de procurar, humilment, cobrir l'espai que ens deixen. Tasca impossible. Tanmateix, en aquest cas, haurem de ser encara molt més militants en aquelles coses de la vida i en aquells anhels que compartíem. Fa quatre anys, quan el Josep feia pocs dies que era regidor de Cultura a l'Ajuntament, em va encarregar el pregó de la Festa Major. Em va donar tota la confiança del món (tot i el que s'hi jugava, en la seva "estrena"). En Josep no en va saber res fins al mateix dia del pregó, com un igualadí més. No va fer cap aportació, no va donar cap directriu, no va censurar res. Amb aquesta llibertat, vaig voler fer un pregó diferent: vam omplir els balcons de la plaça de l'Ajuntament amb els protagonistes de la ciutat, els homes i dones que fan que, malgrat tot, aquesta ciutat que el Josep tant estimava, bategui: gent d'entitats, botiguers que han d'aixecar cada dia la persiana, bombers, escombriaires, artistes, avis, infants... I va donar un missatge d'optimisme, de sentir-nos orgullosos de qui som, de com som els igualadins i igualadines. El pregó va acabar amb una enlairada de centenars de fanals encesos cap al cel i amb el lema "Tot el que som capaços d'imaginar, som capaços d'aconseguir-ho". Ell era al meu costat. Recordo l'emoció als seus ulls. El Josep va fer seu aquest lema. I es va imaginar moltes coses. I va treballar amb passió per aconseguir-les. I els igualadins, els catalans, ens l'hem de fer nostre. I imaginarem. I ho aconseguirem!

El Josep era un apassionat conversador. No oblidaré mai llargues converses (i algunes discussions, perquè amb ell sempre ens déiem el que pensàvem, ens agaradés o no) sobre política, sobre dretes i esquerres, sobre religió, sobre l'església, sobre el nostres país, sobre somnis compartits de llibertat que (i ara faré una cosa que sempre retreia d'alguns dels meus escrits, com són els renecs), cagumdéu!!! ell ja no podrà viure. Amb una "verda" a les mans (així és com anomenàvem a la Voll-Damm), també parlàvem del Barça i de les noies boniques que passaven per la plaça. A patir d'ara, les "verdes", seran més amargues.

 

Altres articles de Toni Cortès Minguet

13 Comentaris

J

Josep m planella

igualada

10 de juny 2015.16:29h

Respondre

bonic i apassionat article un bon record

R

Ramon Costa

10 de juny 2015.08:14h

Respondre

Gràcies, Toni

p

pilar salat agramunt

igualada

9 de juny 2015.22:04h

Respondre

M’ha agradat molt l’article. gracies!!
Pilar

M

Miquel Segura

Igualada

9 de juny 2015.19:01h

Respondre

Moltes gràcies Josep per tot allò que has fet per la promoció de la cultura a la ciutat d’Igualada. De fet, voldríem pensar que no estàs tan lluny. Només a l’altra banda del camí i sabem... Llegir més que des d’allí ens diries les mateixes paraules que Charles Peguy diu en el seu poema :


A l´altra banda del camí

La mort no és res: jo tan sols sóc a l’altre costat.
Jo sóc jo, vosaltres sou vosaltres.
El que he estat per vosaltres, ho seré sempre.
Anomeneu-me pel nom que sempre m’heu anomenat.
Parleu com sempre ho heu fet: no empreu pas un to diferent, ni solemne ni trist.
Continueu rient del que ens rèiem junts.
Reseu, somrieu, penseu en mi.
Que el meu nom sigui pronunciat a casa nostra com sempre s’ha fet, sense èmfasi ni angoixa.
La vida significa el que sempre ha significat.
L’eix és el que sempre ha estat. El fil no s’ha tallat.
Per què estar fora del vostre pensament,
simplement perquè sóc fora de la vostra vida?
Jo us espero. Jo no sóc pas lluny,
just a l’ altra costat del camí.
(Charles Peguy)


Miquel Segura
UNESCO d’Igualada

c

carme riera

igualada

9 de juny 2015.17:52h

Respondre

Gràcies Josep. Gràcies Toni.

S

Saidou Diao

Igualada

9 de juny 2015.14:39h

Respondre

Molt emotiu petit gran homenatge Toni que descansi en pau Josep al meu condol a la familia.

J

Jordi Pont Gassó

Igualada

9 de juny 2015.14:24h

Respondre

Gràcies Toni per un traslladar-nos a un dels millors moments dels darrers 4 anys al costat del Josep. En memòria d’ell n’hem de provocar molts més com aquell.

G

Glòria Amatllé

Gråcies Toni, boniques paraules. Aquell dia ve ser molt especial.

9 de juny 2015.09:15h

Respondre

toni-corts-minguet

Toni Cortès Minguet

Igualada

9 de juny 2015.13:13h

Una abraçada immensa, Glòria.

R

Rita Santacana

Vallfogona de Riucorb

9 de juny 2015.23:34h

Quin escrit tant bonic. Molts ànims Gloria per tu i la familia. Segur que el Josep allà on sigui descansa en pau.

F

Francesc

Igualada

9 de juny 2015.08:47h

Respondre

Un petit gran homenatge Toni, i un record especial per tots aquells que el coneixiem...

C

Cristina Domènech

Jorba

9 de juny 2015.08:05h

Respondre

Molt maco Toni! El recordarem sempre. En el meu cas, l’he tingut a l’entorn diverses etapes de la meva vida, de forma intermitent, des dels 15 anys, i en situacions molt diferents. En comú, que... Llegir més s’obria i parlava amb naturalitat de tot, explicava i compartia, això és molt maco. Personalment tb, sento q va confiar en mi en alguns moments, respectava el que pensava i el que creia. Pensant-ho ara, crec q he rebut més jo que no pas ell. Se’ns va quedar pendent una visita a l’hospital fa uns deu dies, quina gran llàstima no haver-la pogut fer. Una vegada em va fer comprar el llibre de ”Cartes a Màrius Torres”, de Joan Sales. Ho vaig fer, el tinc a casa, però no l’he llegit. Ara ho faré!
Bon viatge Josep!

J

Judit Guàrdia

11 de juny 2015.20:39h

Un bon llibre. Un bon consell. Un bon record. Un bon homenatge.
Una abraçada a tots els que l’heu estimat.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.