Dimarts, 23/11/2010
1849 lectures

El Rec.02

M’agrada l’olor que se sent al Rec. M’agrada aquesta olor que, d’entrada, et penetra, t’esguinça les narius però que, a poc a poc, s’acomoda al teu olfacte i et recomforta. Ets a Igualada. Ets a casa.

M’agrada passejar pel barri del Rec. M’agrada perdre’m pels seus carrerons estrets, pels aragalls, amunt i avall, tot mirant embadalit la pedra vella i el ferro rovellat que s’hi arrela.

M’agrada la banda sonora d’aquest paisatge. Silenci. Quietud que s’interromp a voltes per la remor de l’aigua que s’escola per la canalera, ara per la fressa d’una màquina moderna que irromp en un escenari on sembla que el temps, un dia, va decidir reposar.

Avui hi aniré. Cap al tard. Quan el sol comenci a mandrejar i maquilli amb tons terrosos, ocres i rogencs, basots, contraforts, gelosies, piques i passeres.

I em perdré, tot badant, per aquest paisatge que agonitza...

I hi tornaré el cap de setmana, quan el Rec és una festa. Quan bombos, sínies i catúfols conviuen, per uns dies, amb penjadors i maniquins, insòlit atrezzo de l’escenografia d’un mercat modern, agosarat i atrevit. Quan la música, la llum i els colors envaeixen les velles adoberies, que es converteixen en extravagants aparadors per a les noves tendències en disseny i moda. Quan l’antic barri industrial, enllà de la muralla i a la vora del riu, és okupat, d’una manera tan transgressora, salvatge i radical com respectuosa i generosa, pel Rec.02 Experimental Stores.

Una ocupació alliçonadora i exemplar.

Perquè el Rec.02 no és una extravagància, no és la masturbació de quatre somiatruites eixelabrats. És un símptoma.

La fàbrica —com a metàfora de l’agonia d’una ciutat— tanca i s’enderroca i al solar s’hi aixequen pisos que romandran buits. El patrimoni arquitectònic es deixa degradar —com a crònica d’una mort anunciada—, amenaçat per una especulació sense escrúpols.

Llavors, un grup d’igualadins i igualadines, gent realment valenta i emprenedora (en un temps en què aquestes paraules no es poden usar gratuïtament), i a través d’un projecte —efímer però que deixa ressaca—, mitjançant una iniciativa que ha situat Igualada en l’escena de la modernitat europea, reivindiquen el respecte per a un patrimoni urbanístic, reivindiquen que la ciutat no oblidi, no en giri l’esquena i miri, d’una manera respectuosa, racional i sostenible, cap a aquest barri industrial, que ha d’esdevenir bressol de noves inquietuds i empreses emergents, socials, creatives i culturals. Reivindiquen, en definitiva, la vida al Rec

Aquest cap de setmana, quan el Rec.02 obri les portes de velles adoberies i ens convidi a descobrir-ne els seus racons més íntims, les seves entranyes, tot remenant i triant peces de roba i complements dels millors dissenyadors del país, em vindrà l’olor penetrant de les pells i pensaré: sóc a Igualada. Sóc a casa.

1 Comentaris

A

Alfons Robert Vilaseca

Igualada

23 de novembre 2010.15:25h

Respondre

Toni, m´ha agradat molt la teva carta.! Ara be de moment hem mossego la llengua...ja costa ja..pero me la mossego.
Tant de bo aquest sentiment de preservació del patrimoni l´hagessis tingut amb... Llegir més l´históric PASSEIG DE LES CABRES, projectat cap el 1840. Veure el nostre patrimoni convertit en un Scalextric on els autobusos urbans circulant amb molta dificultat, on el camions TIR hi queden bloquejats hi han de fer marxa enrera, a on el turismes reventan les rodes, a on els vianants corren el perill de torsar-se el peu o trencar-s´el!,per culpa de unes llambordes uniques al món.
Veure com el Passeig de la Princesa era taladrat sense que ””ningú”” en aquesta la nostra estimada ciutat aixeques la veu per aturar la imparable maquinaria demolidora...veura com els arbres eran ”traslladats” a trosets, veure com les escales, la barana de pedra, etc. anaba a un fatidic destí...!l´abocador de runa!..hi tot per cambiar 320 places de parquing gratuit (plaça de la Creu, Passeig de les Cabres, Carrer Santa Anna, solar parquing municipal, etc) per 290 places de pagament a l´actual parking. Consecuencia final un Passeig de les Cabres i de rebot un Nucli Antic, deprimit, apagat, fosc, sense vida ni activitat i a sobre sense un patrimoni historic unic a tot Catalunya. Per cert ni tant sols varem preservar el camí de ronda que va aflorar...!ai, si si, en fotos està documentat!.hi un trosset traslladat.
Gràcies per la teva carta i per l´interes que tens en preservar el barri del Rec i gràcies infinites als quatre somiatruites que han fet possible aquesta màgia al Rec.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.