Intel·ligència emocional i coaching

Avui, començarem amb una bona notícia: totes les persones podem incrementar la nostra intel·ligència durant toda la nostra vida. Diferents investigacions neurocientífiques han demostrat que el nostre cervell és plàstic, i que pot canviar la seva estructura, al llarg de la vida, en funció de les experiències. I també en funció de com l'entrenem, amb els nostres pensaments, la nostra conducta, etc.

I parlarem primer de la intel·ligència emocional. Diferents investigadors han treballat el concepte de la intel·ligència emocional. No obstant això, és a partir de 1995, quan es va popularitzar aquest terme, gràcies a la publicació del famós llibre “La Intel·ligència emocional. Per què pot importar més que el quocient intel·lectual?, escrit pel psicòleg nord-americà Daniel Goleman.<!–[if !supportEmptyParas]–> <!–[endif]–>

Segons Goleman la intel·ligència emocional és: “La capacitat humana per reconèixer sentiments en un mateix i en uns altres, sent hàbil per gestionar-los adequadament”. Per aquest famós psicòleg, la intel·ligència emocional té dues dimensions:

1. Intel·ligència emocional intrapersonal que inclou les capacitats d'auto-consciencia, autorregulació , auto-motivació i autoestima.

2. Intel·ligència emocional interpersonal que inclou les capacitats d'empatia, foment de l'expressió emocional, assertivitat i resolució de conflictes.

Ser intel·ligents emocionalment implica, per tant, dominar tan bé com sigui possible 5 habilitats, les quals tenen molt a veure amb el coaching:

1. Coneixement de les pròpies emocions

2. Control de les emocions

3. Auto-motivació

4. Reconeixement de les emocions dels altres: empatia

5. Habilitats socials

El nivell de domini d'aquestes habilitats és decisiu en el progrés de la persona, per créixer personal, social i professionalment. Tots sabem que la vida en família, constitueix la nostra primera escola per a l'aprenentatge emocional. I no només a través del que com a pares i mares diem als nostres fills, sinó també a través dels models que vam mostrar a l'hora de manejar els nostres propis sentiments com a adults en les nostres relacions familiars.

El coaching i la intel·ligència emocional, tenen una finalitat comuna, que és millorar els objectius, els resultats que ens proposem (en l'àmbit que sigui), i fer-los créixer contínuament. No importa el què, sinó el com i el per a què fem les coses o actuem d'una manera o un altre.

I tots dos conceptes estan molt interrelacionats. En aquest sentit, un procés de coaching, genera auto-coneixement i auto-motivació per a la persona que viu el procés, i que són claus perquè pugui dur a terme els diferents passos que li conduiran a la consecució del seu objectiu. D'altra banda, un procés de coaching sempre contribueix a la millora de les nostres habilitats socio-emocionals, independentment que l'objectiu del procés sigui concretament la millora d'alguna d'aquestes habilitats o no.

Comencem per un petit pas, amb o sense l'ajuda d'un professional, per millorar la gestió de les emocions: identificar (posar-los nom) les nostres emocions en el moment que sorgeixen i identificar les emocions dels altres sense jutjar. Ens coneixerem millor nosaltres mateixos i als altres, i comprovarem de quina forma contribueix a millorar la nostra intel·ligència emocional, i per tant, les nostres relacions interpersonals. Recordem que si canviem nosaltres primer, canvien les nostres relacions i el nostre entorn.

Com diu un dels meus proverbis xinesos preferit, “No tinguis por dels canvis lents, només tingues por de romandre immòbil”.

Autora del text: Roser Claramunt, psicòloga-coach certificada

roserclaramunt@kaizensingular.com

Si t'ha agradat l'article, deixa el teu comentari o comparteix l'article.

Si ho prefereixes, pots subsciure't gratuïtament al bloc de Kaizen Singular o seguir-me a Twitter: @kaizensingular
<!–EndFragment–>

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.