LaCIA: una cooperativa per l'autosuficiència a l'Anoia

"No és un projecte tancat". La Cooperadora fa cosa de quasi dos mesos que té seu física, però el projecte de LaCIA fa molt més temps que es prepara "La primera presentació pública va ser el juny de 2016 i, amb tot, encara està en continua evolució". L'objectiu, ser algun dia capaços de bastir un projecte autosuficient.

"Ara estem en fase de recepció i acollida de nous projectes cooperatius i de persones que a títol personal volen col·laborar" expliquen des de LaCIA. Neixen per treballar des del cooperativisme integral: "no només cooperativisme de treball, sinó també de consum i, si és possible, d'habitatge i com a eina de participació". Els projectes cooperativistes estan en auge i ells volen unificar diverses possibilitats –el treball, el consum, la salut– en una de sola. Des de LaCIA entenen que la conjuntura econòmica i social, per una banda, i el caràcter del poder polític existent "fan que hi hagi un doble joc. Per una banda, institucionalment sembla que s'afavoreix el cooperativisme, com una sortida útil per a col·lectius que pateixen la crisi, però d'altra banda els requisits, normatives i directrius van variant cada dos o tres anys i és un embolic jurídic, perquè la normativa cooperativa va canviant mentres els projectes estan en constitució". Ara mateix n'hi ha una nova modificació en curs "i ens deixa el dubte de quina serà la nova posició de l'administració ".

Treballar dins la cooperativa és "unificar despeses, recursos i espais de treball, fer complementaris diferents projectes". La idea "és donar suport a tota aquella gent que està fora del mercat de treball" des de "joves que volen impulsar la seva primera iniciativa fins d'altres persones que vulguin desenvolupar el seu propi projecte laboral des d'un altre marc econòmic comunitari".

LaCIA, com a projecte global, tindrà diferents branques, "la laboral" però també "aquells que ja tinguin els seus propis mitjans econòmics, poden ajudar en el procés cooperatiu participant des de l'Associació Cultural La Cooperadora". Actualment estan sobre la trentena de persones. La filosofia és "projectes laborals diferents que cerquen organitzar-se com a cooperativa". Ara mateix n'hi ha una desena i també hi ha més propostes en conversa que cal veure com encaixar.

Algunes de les iniciatives, cas dels horts, es desenvoluparan en altres espais físics. S'hauran de cercar també altres espais per algun tipus de tallers: "el compartir despeses en espais pot facilitar el desenvolupament de projectes laborals i servir d'ajuda per afrontar-ne amb èxit una situació econòmica delicada".

Unitat d'intercanvi?

LaCIA vol col·laborar també a l'extensió a la comarca de la moneda social. "Pot servir com unitat d'intercanvi pels productes d'una cooperativa, o estendre's a un barri. Una mena de troc multirecíproc." detallen els impulsors. Hi ha diferents tipologies "hores a canvi d'hores, per exemple, pot ser una unitat de mesura. Algú dóna una hora ensenyant anglès; un altre, anar a cercar els infants a l'escola". Pensen en tot cas en una moneda social que pugui "emprar-se com a moneda de canvi amb d'altres cooperatives i entitats que funcionen amb el mateix sistema".

Per obrir una cooperativa cal fer una aportació primera de 3.000 euros "en la fase de recollida de la qual estem". L'objectiu és ser "autosuficients" tot i que "dependrà dels projectes que tinguem i quines relacions podem tenir amb altres cooperatives per fer intercanvis. Volem ser autosuficients per voluntat, però també per necessitat, per exemple, mitjançant un servei de salut natural propi o una estructura cooperativa d'habitatges. Senzillament, perquè arribarà un dia que ja no tindrem accés a aquests serveis en el mercat. No venim a fer únicament un plantejament ideològic i teòric, sinó a crear estructures autònomes i autogestionades d'autodefensa social". És "aprendre a protegir-nos col·lectivament: si governs i mercats ens retallen els drets igualitaris a l'accés a un habitatge digne, a una alimentació saludable, o a una educació i una sanitat pública i de qualitat, –serveis als que anem perdent l'accés perquè cada cop hi ha més exclusió–, el que proposem es cercar solucions pràctiques ara i aquí des del cooperativisme integral".

Una migració fora del mercat

Els membres de LaCIA volen fer un camí cap a un model social propi: "en podem dir economies de transició, però pensem que bàsicament és proposar-nos fer ara i aquí aquelles transformacions socials que necessitem, sense esperar ni delegar en cap canvi electoral o polític. El canvi social que desitgem, nosaltres el volem començar ja, i ho volem fer a nivell personal i des de la pràctica diària".

Però algunes de les produccions s'hauran de portar al mercat capitalista? "Des del cooperativisme, donarem cobertura als projectes laborals, però evidentment, seran autogestionaris en la seva tasca. I com diuen els principis cooperativistes, els beneficis s'hauran de reinvertir a la cooperativa; però podran vendre's els productes fora mentre no hi hagi capacitat pròpia d'absorbir la oferta d'un producte o un servei". El model que s'ha seguit d'exemple i referència és el de la Cooperativa Integral Catalana, la CIC, que "fundada l'any 2010, avui coordina prop d'uns 300 projectes productius individuals o col·lectius, vora 30 nuclis locals i ecoxarxes, uns 15 projectes de vida comunitària i sobre uns 1.700 socis individuals i col·lectius". "Ara mateix, el cooperativisme integral és un model de transformació col·lectiva en temps real". No venen a fer un discurs polític clàssic, amb tot, "sinó a treballar per ajudar a estendre la pràctica d'aquest model a l'Anoia, com ja fan des de fa anys EcoxarxAnoia o Ca La Fou. A nivell estatal hi ha una desena de cooperatives integrals regionals més i dues més al sud de França, i totes elles treballen conjuntament des del 2012. Actualment, son els referents més ferms que hi ha tota Europa de les noves iniciatives dins el cooperativisme integral".

En passos posteriors "no descartem una cooperativa d'habitatge, o de salut, o d'educació, però dependrà de com evolucioni". A dia d'avui, allò més normalitzat en el món cooperatiu "és sobretot a nivell de serveis i treball, i també les de consum, però generalment funcionen de manera aïllada. Molta gent que està en una cooperativa de treball es troba que desprès ha d'anar obligatòriament a comprar a uns grans magatzems en no existir pràcticament d'altres opcions de consum a prop; o al revés, gent que és d'una cooperativa de consum, però que es veuen obligats a treballar a hores en una fàbrica sense més alternatives. Unificar aquests processos i col·lectivitzar-los, és el que plantegem: fer un pas més enllà i autogestionar les nostres vides".

No es posen etiquetes polítiques: "volem transformar les nostres vides personals, i aquesta decisió ja és de per si és un fet profundament polític i revolucionari; i ho volem fer no des de la competitivitat i el benefici individual, si no des del cooperativisme i l'igualitarisme més inclusiu. Utilitzant models d'organització assembleària, horitzontal i no discriminatòria... i no som representants ni delegats de ningú. Individualment, cadascú tindrà les seves predileccions. Però estem aquí per crear unides un nou model d'estructura comunitària viable i alternativa al sistema actual on viure dignament".