TORNAR

Carta d'Amics del Rec al seu company Manel Caro

Des del Rec es farà un homenatge públic properament

societat
Dimarts, 2 octubre 2012. 13:15. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
Aquest dimarts al matí una multitud de persones han acomiadat al jove activista igualadí Manel Caro en una cerimònia molt emotiva que s'ha celebrat al Tanatori d'Igualada. L'associació Amics del Rec, entitat que va co-fundar juntament amb Jordi Balsells i Jordi Ribaudí han escrit aquesta carta en record i homenatge a la gran tasca que va fer el seu company i amic Manel Caro.

Ens costa d’assimilar però és veritat: el Manel ens ha deixat. Amb ell, se’n va una gran persona i una part essencial de la lluita per preservar el patrimoni d’aquest barri. Se’n va una part de l’ànima del Rec.

Cal que se sàpiga que el Manel era un enamorat del Rec i també n’era el gran expert: estudiós de l’arquitectura i de la història, redactor d’al·legacions, d’informes, de cartes. Una persona tenaç i dinàmica. Capaç per fer venir al barri arquitectes, paisatgistes, escoles, universitats… El seu treball, discret i constant, fugint de protagonismes, va ser enorme i sempre mogut per un noble objectiu: preservar les voltes de les adoberies, els murs de pedra, els carrerons… la memòria del barri, que és la de tota la ciutat.

L’Associació Amics del Rec ha perdut el seu lluitador més incansable. El seu llegat quedarà i, més que mai, la seva llum serà present en cada reunió, en cada debat, trobada o acte. I les nostres reivindicacions seran més intenses que mai perquè ja per sempre, portaran la força del Manel.

Es mereix, li devem, que continuem la tasca i li dediquem cada petit èxit i cada pas endavant.

Continuarem lluitant pel Rec que tu volies, gràcies Manel.

Força Rec!

Amics del Rec


3 Comentaris

a

ana

vilanova del cami

5 d'octubre 2012.22:50h

Respondre

estoy muy muy sorprendida me acabo de enterar,lo siento mucho.fuimos compañeros de clase y ñs lo pasamos bien.que injusto!!a toda sv familia mi pesame y apoyo!soy Ana del curso de Quiromasaje.

i

inés

igualada

3 d'octubre 2012.07:52h

Respondre

Hola Manel, quina pena la teva perdua. Encara penso en el sopar de dissabte passat que aportaves un delantal de color granatós i feies una truita. Aquest era el Manel, un molt bon amic que sempre... Llegir més pensava en fer feliços a tothom, que sempre et donava anims per continuar endevant, que sempre em deia: Inés no t’enfadis! amb molta paciencia, que li encantava mirar jugar a l’Oleguer amb els seus amics.
Sempre tenia bones parules i la mirada se li desfeia quan mirava a la Núria i a l’Oleguer.
Manel, envia tota la força que puguis per fer que la Núria i l’Oleguer tirin endevant.
Núria un petonaç molt gran.

F

F. Jorba

3 d'octubre 2012.06:48h

Respondre

No es pot expresar millor. Anim, i continuar en el bon cami i bona feina e el millor que es pot fer per preservar el record.

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.