TORNAR

La família Bisbal-Casals mor en un accident de trànsit entre Igualada i Vilafranca

La parella i els seus dos fills perden la vida en un xoc frontal

societat
Dijous, 13 maig 2010. 10:45. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
Dimecres a la nit hi va haver un fort xoc frontal entre dos vehicles a l’eix diagonal entre Igualada i Vilafranca del Penedès, a resultes del qual van perdre la vida quatre persones i hi va haver un ferit greu. Les quatre víctimes eren d’Igualada, i es tracta de la parella formada per Xavier BV i Laia CV, i els seus dos fills de quatre anys i pocs mesos. La persona ferida va ser traslladada a l'Hospital d'Igualada i segons informacions dels Mossos d'Esquadra no perilla la seva vida.

L’accident va passar passades les 9 del vespre al terme municipal de Sant Pere de Riudebitlles. Dos cotxes van xocar frontalment després que un dels dos envaís el carril contrari per causes que encara es desconeixen. A més dels dos vehicles, que van quedar totalment sinistrats, en l’accident s’hi van veure implicats tres cotxes més (encara que els seus ocupants no van patir ferides greus).

Els funerals tindran lloc aquest divendres, a les 16.00 h a la Basílica de Santa Maria d'Igualada.


56 Comentaris

E

Eva

Igualada

12 de maig 2018.08:31h

Respondre

Sempre en el meu cor. Un petó cap al cel.

M

Margarita

Igualada

12 de maig 2012.21:55h

Respondre

Moltes gràcies Eva, no se qui ets, jo soc la mare de la Laia i no cal qu et digui com els trobem a faltar nosaltres. T’ agraexo aquest detall petons Margarita

E

Eva

12 de maig 2016.23:04h

Petons, molts petons.

e

eva

Vilanova del Camí

12 de maig 2012.20:46h

Respondre

Avui fa dos anys...us trobo molt a faltar. Sempre estereu en el meu cor. Una abraçada i un petó.

S

Sandra

Vilanova del Camí

30 de maig 2010.00:57h

Respondre

Pasan y pasan los dias, y no me puedo quitar de la cabeza a esta familia. No me salen las palabras, solo decir: un abrazo fuerte a las 2 familias y amigos.

c

carol

igualada

27 de maig 2010.23:44h

Respondre

no tengo palabaras, pasan los dias y no me quito de la cabeza a la laia con esa sonrisa tan bonita que la caracterizaba y esa simpatia siempre alegre. al lluc un niño muy cariñoso y a su hermano... Llegir més marti , de verdad es terrible al xavi lo conocia pero no tenia tanto trato yo era amiga de la laia una grandisima persona todos la queriamos por como era ella my mas sentido pesame a toda la familia casals-bisbal siempre te querremos laia y nos quedamos con todos los buenos momentos y las tardes agradables que pasavamos en los molins no te olvidaremos nunca te hechamos mucho de menos que descanseis en paz los 4

m

mari

igualada

26 de maig 2010.02:08h

Respondre

No conocia personalmente a la familia, pero me da igual, aun asi no me quito de la cabeza una desgracia semejante. Solo lamentar esta tragedia que sufren la familia bisbal-casals, mi mas sentido... Llegir més pesame para ellos

G

Gemma

Igualada

20 de maig 2010.11:10h

Respondre

Jo sóc mare de 2 nens de 3 i 1 any i si algun dia he de tenir un accident i se m’enporta els nens, jo també voldré anarme’n amb ells, que els he de cuidar i mimar, que són molt petits.
Lluc i... Llegir més Martí, no estareu mai sols el papa i la mama són amb vosaltres per cuidar-vos i estimar-vos.

S

Sandra

Vilanova del Camí

19 de maig 2010.19:22h

Respondre

Les acompaño en el sentimiento. Es terrible, lo oyes por la tele, y te duele, pero cuando toca en una familia que conoces, ademas de ser tan conocida en Igualada, se te encoje el corazon.

M

M.J

igualada

18 de maig 2010.22:12h

Respondre

Ha passat garebé una setmana i no me’ls puc treure del cap...però tambpoc em puc treure del cap la famíla. El Xavi,la Laia, el Lluc i el Martí brillen al cel, però els pares, els avis, els... Llegir més cosins, els amics...hem de lluitar a la terra per superar aquesta pèrdua.
Una forta abraçada a totes dues famílies i ànims!

A

AGNÈS VALLS

BARCELONA

18 de maig 2010.16:26h

Respondre

No tinc paraules, dins del meu interior hi ha alguna cosa trencada, i un buit indescriptible, com a mare i com a filla puc entendre el buit tant gran que deixa aquesta família, només dir que jo... Llegir més també i des de la ciutat comtal he pogut veure aquestes quatre estrelles,que ens guiaran per sempre.

A

Alexis Andreu

Sanaüja

17 de maig 2010.13:11h

Respondre

En Tavi era un troç de pa, amb caràcter i personalitat però molt bona persona. Ens va omplir d’amistat i de somriures durant els primers anys de les nostres vides estiuejant al poble, duré... Llegir més sempre al cor aquell somriure fresc i aquella cama bellugadissa quan una cosa el posava nerviós i content alhora. Tardes i tardes jugant a clics, al Rommel i Montgomery i fent cabanes per la costa segarrenca. Més tard ens varem anar distanciant però Tavi allà on siguis vull que sàpigues com t’estimava. Heu marxat però el votre record perviurà per sempre.

E

Ester V.

Igualada

16 de maig 2010.22:30h

Respondre

Margarita, no ens coneixem. Estem amb vosaltres en aquests moments tan difícils. Ànims.

M

Margarita

Igualada

16 de maig 2010.14:09h

Respondre

Tinc el cor partit per la meitat, soc la mare de la Laia, la sogre del Xavi i l’avia d’en LLuc i Martí, no cal di res mes, donemlas gracies a tots per el vostre soport, peró m’agradaria saber... Llegir més el comentari del Sr. Martí R nº 2, no se qui comentari ha fet,peró crec que ha estat molt cru, Sr. Martí desitjo que mai es trobi amb aquesta situació, amb un no res he perdut quasi tota la meva família i has de saber que la Laia i el Xavi son (dints nostre encara estan amb nosaltres)unas bonisimes persones només calia veurals, felicos amb els seus fills sempre tenen un somriure per a tothom i no cal di res dels meus nets en LLuc de 4 anys i en Martí de 14 messos son uns angelets, que estan viatjan per l’univers amb els seus pares.

G

Gemma

Igualada

16 de maig 2010.00:10h

Respondre

No tinc paraules...quan m’ho han explicat la imatge del Xavi en època estudiantil m’ha invaït la memòria...
Molts ànims a les famílies i una forta abraçada

P

Pep

Igualada

15 de maig 2010.01:59h

Respondre

Feia estona que buscava les paraules. Aquelles que quan les busques, mai les trobes... He deixat, per un moment de fer-ho i he sortit fora a la terrassa. La nit es freda. Segurament he sortit a mirar... Llegir més el cel i entre els nuvols he comptat quatre estrelles. Ahir no hi eren. Dues de mes grans i dues de mes petites. He notat una llagrima que, molt freda tambe, em tallava la cara. Pero no he volgut plorar. He entes, en ella, l’esperança. Aquells estels, tan brillants, restarien alla per sempre mes. Sempre esperant a qui els vulgues sortir a mirar. Sempre esperant a qui vulgues sortir a parlar-hi... Cada nit per ajudar-nos a entendre, sense tristesa, que la vida pot esdevenir una separacio, pero no un oblit. La mateixa nit, que moltes vegades es tanca negra, ens regala amb la seva capa d’estels, la plenitud.

Avui hi brillen, tendres pero ferms, quatre estels mes, que ens esperaran, us esperaran, fins el dia del retrobament. Que llueixin, mentre, amb tota la pau de l’univers.

F

Francesc

14 de maig 2010.21:58h

Respondre

Contra natura. Res es pot dir que no sigui: Anim a la familia.

C

Carmen

Igualada

14 de maig 2010.21:48h

Respondre

Ànims a tota la família.En el nostre record quedarà sempre les converses al canviador de la piscina, les trapelleries del Lluc i el compartir els embarassos i l’experiència de ser mare. Laia,... Llegir més allà on siguis continua cuidant dels teus com ho has fet sempre.

G

Gerard

Igualada

14 de maig 2010.21:33h

Respondre

Gran tragèdia el que a passat a Igualada, avui és un dia negre amb molta tristessa, un matrimoni tant jove i dues criatures tant petites.., no tinc paraules l’únic que puc dir és donar el... Llegir més condol a les families i que Igualada està amb vosaltres.

S

Sandra

Igualada

14 de maig 2010.21:24h

Respondre

El meu condol a les dues famílies. Sempre estaran presents els vostres fills i néts. Que descansin en pau.

T

Toni Miquel

Igualada

14 de maig 2010.17:44h

Respondre

El meu condol a la Familia Bisbal i Casals. No tinc paraules davant d’aquest tragèdia!!!!.

f

francesc

odena

14 de maig 2010.15:18h

Respondre

................trobarem a faltar el vostre sonriure.


El meu condol i anims a la faminilia.

Y

Yolanda

Igualada

14 de maig 2010.13:10h

Respondre

Sempre i sereu ja que tots quatre heu deixat una gran marca als nostres cors que mai es podrà esborrar, gràcies per haver estat en les nostres vides.

C

Carles

Igualada

14 de maig 2010.13:06h

Respondre

Amb el Xavier ens van expulsar de classe per explicar un acudit, ell no es va poder aguantar el riure. És el primer record que m’ha vingut al cap en sentir la notícia. Una abraçada a les... Llegir més famílies

T

Toni Morros

Igualada

14 de maig 2010.12:16h

Respondre

No coneixia directament la familia Bisbal-Casals, però tant se val. La mort sempre és difícil d’entendre i molt més quan afecta a joves i a una familia sencera perquè aleshores esdevé... Llegir més incomprensible del tot. Els que creiem els encomanen a Déu i demanem que consoli els seus familiars.i amics. Jo m’atreveixo a dir: Al Cel ens puguem veure!!!

C

Casilda Morente

Igualada

14 de maig 2010.11:35h

Respondre

Avui Igualada està de dol, moments de tristor somorta , de dolor encongit. Família Bisbal Casals no esteu sols, compartim el desconsol de la vostra pèrdua.

a

agusti

14 de maig 2010.11:33h

Respondre

si de veritat ja DEU perque permet aquetes coses?

C

Carles

Igualada

14 de maig 2010.10:30h

Respondre

Anims a tota la familia Bisbal/Casals, son moments molt durs, molt dificils, els dies es fan llargs, pensant i buscant explicacions de perque pot arribar a pasar una cosa aixi.
El cami es dificil... Llegir més pero s’ha de tirar endavant, per els que hi han, pares, germans, nebots.
Amb el pas dels dies el temps ajudar a conviure-hi.
Avui tot son plors, dema pensareu amb els bons moments que vareu viure junts i riuras.

P

Pilar

Igualada

14 de maig 2010.09:45h

Respondre

No tinc paraules, el meu condol a tota la familia Bisbal i Casals

F

Ferran X.

Igualada

14 de maig 2010.08:11h

Respondre

Ha estat un plaer gaudir de la vostra amistat durant tot aquest temps, que tan sobtadament el destí ha decidit segar amb aquest tràgic desenllaç. Moltes gràcies per les bones estones que hem... Llegir més compartit.

g

gladys

terrassa

13 de maig 2010.21:46h

Respondre

Amiga Laia....et trobaré a falta......poc temps ....peró les converses varém ser molt interesants...descansa en pau..amb la teva familia.

M

Mònica

Igualada

13 de maig 2010.21:22h

Respondre

Avui al matí quan em vist la noticia al diari poc ens pensavem que es tractes d’una familia d’igualadins als quals coneixem. Com ja s’ha dit no hi han prous paraules per expresar la tristor... Llegir més d’aquests moments, només donar-vos el nostre més sentit condol a les dues families que ara ploran tant amarga perdua. Una abraçada del fons del cor!!!

T

Toni

13 de maig 2010.21:19h

Respondre

Es una animalada per la que ningú, NINGÚ, hi hauria de passar mai...

Però a aquella ”persona” a qui davant d’aixó, no se li encongeixi gens el cor, o sigui incapaç per un moment de... Llegir més posar-se a la pell d’uns pares i uns avis, i sigui incapaç de separar aquest fet de qualsevol fet anterior... només es mereix trobar-s’hi...

J

Jordi

Igualada

13 de maig 2010.20:13h

Respondre

Terrible. No hi ha paraules. El més sentit condol a tota la família.

J

Joan Pinyol

Capellades

13 de maig 2010.19:15h

Respondre

No tinc paraules per expressar la tristor que m’ha produït aquesta terrible notícia. I encara menys coneixent la Laia i la seva família.
Només em queda acompanyar-los en el sentiment més... Llegir més profund, que no és res davant del dolor que senten ara.

À

Àngel Espelt / Pepita Vidal

Tous

13 de maig 2010.17:50h

Respondre

Només volem donar a les famílies el nostre més sentit condol. És una desgràcia molt gran. Pel Xavier i la Pepita, una abraçada molt forta i tots els ànims que siguin capaços de rebre.

M

Maria Dolors

Igualada

13 de maig 2010.17:21h

Respondre

Es la única manera que tinc a l’abast per poder-vos expresar el meu més sentit condol. Pepita, si em necessites, sàpigues que faré el que calgui per estar al teu costat. Una abraçada.

N

Núria Vallès

Igualada

13 de maig 2010.15:16h

Respondre

Una abraçada molt forta a tota la família, avui tot Igualada té el cor encongit.

a

albert

Igualada

13 de maig 2010.14:05h

Respondre

Ànims a les dues famílies, als Casals i als Bisbal.

E

Eva

Igualada

13 de maig 2010.14:03h

Respondre

Xavi, Laia, Lluc i Martí, quan aquest matí anava cap a treballar i m’han trucat per dir-me el que us havia passat no m’ho podia creure, a vegades ho sents dir pero quan toca a una família que... Llegir més coneixes l’horror t’omple el cos. Laia, haviem compartit converses quan tu esperaves el Martí i jo l’Adrià, les ilusions típiques de les mares, però tu ja tenies experiència amb el Lluc, i em donaves bons consells.
Només vull donar molts ànims a tota la vostra família, el Xavier i la Pepita, el Joan i l’Olga i als pares de la Laia que no els conec.
Teniu a la Júlia i l’Alba que necessiten que tireu endavant!

A

Anna Pujabet

Igualada

13 de maig 2010.13:59h

Respondre

Una abraçada a la família.

A

Anna

Igualada

13 de maig 2010.13:44h

Respondre

Amb tot el meu respecte i per davant de tot, el meu condol a la família. Pel que fa al debat sobre qui pixa fora de test, n’ hi ha un que destaca, el JoRGh.
Moderar aquest debat per part... Llegir més d’Anoia Diari seria molt encertat.

j

josep h.

igualada

13 de maig 2010.13:16h

Respondre

Ànims a tota la família. Us trobarem molt a faltar

J

Joan C.

Igualada

13 de maig 2010.13:11h

Respondre

No cal fer comentaris, només expresar amb tot el sentiment
el mes gran condol per a tota la familia i donar els millors
desitjos per poder-se sobreposar aquets fets tant injustos i
dolorosos.

M

Maria

Igualada

13 de maig 2010.12:51h

Respondre

No,no és qué no t´haguis explicat bé Martí, si no qué ”Ara no toca” devant de tot , s´ha de ser persona i humana ,ho dic per a tu i per qui vulgui fer una asociaciò massa simple dels... Llegir més fets, ara mateix només n´hi ha una de realitat, i es prou forta , com per no perdre el nord.
No tinc res contra tu, però deixa de barrejar coses, qué tots ho fem, jo tinc familia com tu anomenes ”extraballadors” i no se m´acudiria mai
pensar res similar, per això , deixa-ho.

J

Josep Maria Solé

Igualada

13 de maig 2010.12:39h

Respondre

La vida és injusta. Tant lluitar, patir i altres, per què la pròpia vida passi factura d’aquesta manera. El condol dels meus per a tota la família.

m

maria

igualada

13 de maig 2010.12:22h

Respondre

El meu sentit còndol a la familia bisbal-casals, es una autèntica tragèdia.No us oblidarem.

J

Joan C.

IGUALADA

13 de maig 2010.12:19h

Respondre

El meu condol a tota la familia de la Laia i del Xavi. La sotraga ens tremenda i sera per ells un dolor que el tindran que soportart el reste de les seves vidas.I u dic per esperiencia.
I el... Llegir més comentari del Sr.Marti, es per dir-li que a pixat fora test, perque aqui son vidas humanes, i l’altre de la feina es material, i tot la materia pasa amb el temps.
Una abnrçada molt forta a la familia Casals-Bisbal.

J

Joan Alcoberro

Igualada

13 de maig 2010.11:59h

Respondre

Molt injust.El meu condol a la familia Bisbal, es una gran tragedia.

A

AMPA ESCOLAPIES

IGUALADA

13 de maig 2010.11:59h

Respondre

Les mares i pares de les Escolàpies estem profundament consternats i sentim moltíssim la pèrdua d’una entranyable família.
Des d’aquí expressem el nostre condol.

M

Maria

Igualada

13 de maig 2010.11:39h

Respondre

Per suposat això és una TRAGEDIA en maguscules,caigui a la familia que caigui, tots hi estem exposats . Per això no puc entendre, com encara hi ha gent com el ”Sr.Martí R.” nº2, que vulguin... Llegir més buscar protagonisme i possar el dit a la llaga, en un tema totalment al.lié al qué s´està parlant. Vergonya s´en hauria de donar!. Una cosa son els assumptes personals(no cal entrar en detalls) i l´altre ben diferent això tant gros qué ha passat, qué ja està bé home!.

E

Eva M.

13 de maig 2010.11:37h

Respondre

El meu més sincer condol a la Famila Bisbal-Casals.
No hi ha dret que passin aquestes coses!!!

E

Eva

Igualada

13 de maig 2010.11:22h

Respondre

Tristesa, molta tristesa i el condol a les famílies.

A

Antoni

Igualada

13 de maig 2010.11:20h

Respondre

Ànims a tota la família!

d

daniel l.m.

igualada

13 de maig 2010.11:16h

Respondre

una autèntica tragèdia, la pitjor que et pot deparar la vida, el meu condol per tota la família.

j

joan a.p.

igualada

13 de maig 2010.11:03h

Respondre

Consternació. No em surten les paraules. Acompanyo el sentiment de la seva familia.

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.