Històries de la Festa Major: dels gegants al xarop amb sifó

MARIA SAYAVERA

El circ i el xarop amb sifó

“La Festa Major la vivíem de manera molt familiar”, recorda Coni Torrents, mentre mira fotografies de finals dels anys ‘50. La Coni tenia dos germans, el doctor Torrents, al centre de la foto superior, agafant un petit lleó durant una de les actuacions del circ, una visita obligada durant la Festa Major, i la Maite Torrents, a la dreta de la fotografia.

“Recordo anar amb tota la familia al circ, llavors situat al que anomenàvem camp de l’escorça, davant els actuals antics Maristes”, explica la Coni. Afegeix que durant aquells anys, era molta la gent que marxava durant aquestes festes, però ella i la seva família sempre eren per Festa Major a Igualada. “Anàvem a fer l’aperitiu a la Rambla o bé al Passeig Verdaguer, davant el Mundial; i recordo que la beguda de moda d’aquell moment era el xarop amb sifó!”, afirma. Hi ha tradicions que no es perden, explica la Coni, “com la fal·lera dels nens per posar-se sota els gegants, i ens semblaven que eren molt grans!”. Anar als cavallets també era una cosa “sagrada”, afirma, “pujar a les cadiretes i fer-les voltar era una de les meves atraccions perferides”, recorda la Coni Torrents, tot assegurant que “la sensació durant aquells dies era fer pinya com a ciutat”.

Igualada a través dels programes d’actes de la Festa Major

Una manera de veure l’evolució de les festes majors és a través dels cartells i els programes d’actes, i un exemple el tenim amb les imatges dels cartells i programes de la Festa Major d’Igualada del 1922, 1923, 1924 i 1925.

En totes les imatges hi apareix l’escut de la ciutat i en el cas del programa del 1924, s’hi pot veure també una fotografia d’aquell any d’Igualada, amb la xemeneia de la fàbrica tèxtil Cal Font, destacant al centre de la imatge, amb conreus i camps en primer pla. D’altra banda, exceptuant el cartell del 1925, la resta estan editats en català. També destaca la il·lustració del programa del 1922, amb la ballada de sardanes davant la façana de l’ajuntament.   

Les bones estones als cavallets durant la festa

Si parlem de la Festa Major i els records que ens vénen a la ment, molts coincidiríem en els cavallets i les atraccions que encara ara, visiten la ciutat durant aquestes dates.

I així és com han coincidit Consol Pagès i Teresa Miret a explicar històries sobre edicions passades de la Festa Major. Teresa Miret, a la fotografia superior bla bla bla bla ens explica que “de la Festa Major de quan era petita, recordo les parades a la fira del Passeig, el circ i molt especialment els caballitos. M’agradava pujar a les cadiretes i caragolar-les abans que engeguessin perquè així giraven molt i molt...”, assegura la Teresa. Un record que també comparteix Consol Pagès, que ens brinda una fotografia de les seves nebodes, el 1976, en una de les atraccions llavors siutades al Passeig.

I és que les atraccions eren un reclam per a la canalla i una de les activitats que més esperaven els nens per a la Festa Major. Les tasses, les cadiretes, els típics cavallets... feien les delícies dels nens i nenes durant unes dates familiars. Així ens explica la Consol, “vivíem la festa en família i els records que més em vénen a la ment són de quan érem petits i anàvem als cavallets”, afirma. 

La Teresa afegeix també que un dels records més especials per a ella, sobre la Festa Major, “era sortir a passejar a la nit”, una cosa poc comuna durant l’any, ens explica.

Uns dels protagonistes històrics: els gegants

Una de les fotos més històriques és aquesta de 1924, amb els gegants acompanyats per en Josep Farré Elias, avi del nostre testimoni, Josep Elias.

En Josep ens explica que aquests eren els primers gegants de la ciutat, que al 1925, un any després de la fotografia superior, van ser substituïts per uns de nous que varen sortir durant totes les festes majors fins l’arribada de la Guerra Civil (1936), i es va recuperar la tradició amb uns altres el 1943, “que llavors anomenàvem, Reyes Católicos, i eren molt similars en totes les ciutats i pobles”, assegura.

Els balls tradicionals i els castellers són records que en Josep ens explica, com “el primer 3 de 9 que va fer la Colla Vella Xiquets de Valls, el 1996 a la Festa Major d’Igualada, sent aquell el segon any que els Moixiganguers actuaven i aconseguien el seu primer castell de 7”, afirma l’Elias. “Recordo la il·lusió amb què es va crear la colla castellera, els Moixiganguers; per a mi, la diada castellera era tot un esdeveniment i encara és ara un dels actes més destacats”, ens explica. 

En Josep celebra la recuperació de molts balls tradicionals durant la Festa Major; “abans sempre venien colles de fora, bastoners, diables... però no teníem colles aquí. Ara tenim una alta representació local de totes aquestes colles i això és molt bo”, afirma. Elias també recorda el primer ball de l’àguila, a dins a Santa Maria, durant una Festa Major.

L’Elias afirma que abans, la Festa Major, “era una diada molt excepcional. Ara hi ha esdeveniments gairebé cada mes i passen moltes coses a la ciutat; abans, només hi havia celebració per a la Festa Major, quasi”, assegura Josep Elias. També destaca la gran varietat d’actes per a tots els públics que actualment té la festa, el que ha aconseguit que no sigui tanta, la gent de la ciutat que marxa fora per aquestes dates. “Abans, quan arribava la Festa Major era quan moltes famílies marxaven de vacances, i celebro que ara no sigui així i cada cop més siguin més els que es queden a la ciutat”, ens explica Josep Elias.

Són molts els records que li vénen en ment i “és difícil escollir-ne un”, afirma, però sens dubte, els elements tradicionals de la festa, com els gegants, i sobretot els castells són allò que dóna més identitat. Per a Josep Elias, “ara hi ha un bon nombre de jovent que s’implica en la festa, que organitza actes i vetlla per a conservar els elements més tradicionals i això s’ha de seguir mantenint”, assegura.