Igualada viu una intensa nit de Carnestoltes

Realment a igualada som la pera. La rua es salva gràcies a les escoles i a tots els pares i mares que desinteressadament dediquen un munt d’hores per tal que tots plegats, sobretot els més... Llegir més petits, facin festa. Cada comparsa és diferent, però, si us fixeu bé en la majoria de casos hi ha missatges al darrera. Si ets pare o mare i no t’agrada el que es fa a la teva escola, implica’t!

Molt d’acord en els comentaris. Voldria afegir que enguany el pregó l’he trobat molt ben escrit i molt encertat en tots els aspectes, a més del gran Marc que ho va fer fantàstic en llegir-lo... Llegir més ! Gràcies escola Marista! És una llàstima que el públic present a cal Font tingués el cap en altres coses que no eren copsar el sentit del pregó :-(

Igualada, reis del Carnaval Escolar. Enguany un exemple més, una festa que no cualla al poble, com passa a Vilanova i la Geltrú i altres, però que es consolida com un aparador d’escoles.... Llegir més
Curiós observar les comparses i relacionar-les amb les escoles i la seva creativitat. Us ha estranyat que guanyi Ateneu?, totes les comparses porten moltes hores de treball de les AMPAS i enginys tecnològics, però poques porten treball pedagògic més enllà d’un simple ball grupal amb més o menys èxit. M’imagino com va gaudir la canalla preparant números de circ o aprenent a caminar amb els llargs bastons a les cames. Qui pogués ser mainada de nou.

Aquest any estat el primer, que he vist íntegra tota la Rua del Carnestoltes d’Igualada.
Hem va agradar el colorido, la diversitat d’estils, les enormes comparses...
Ara bé, aquesta quantitat... Llegir més d’integrants a les comparses, també fa que cansi i perjudiqui la Rua. És va fer molt llarga i veies com la gent marxava (eren dos quarts de nou) cap a casa, abans de que acabes de passar per la Rambla.
Hi havia poques comparses i massa grans. La Rua s’ha convertit, en una desfilada d’escoles que competeixen entre elles, a veure quina és més original o hi ha més participants o és més ostentosa. S’ha perdut, en gran manera, el sentit del Carnestoltes. La crítica, la ironia, el sentit de l’humor, la espontaneïtat de la festa. Vaig troba a faltar, grups petits (n’hi havia algun) què amb la seva simplicitat, dedicació i ganes de passar-bo bé, donin més caràcter i raó de ser, al Rei Carnestoltes.

Som una escola petita,som una escola diferent,som una escola marginada,pero tambe som una escola lluitadora una escola integradora una escola amb il·lusio.No tenim molts recursos i dispsem del q... Llegir més aconseguim reunir,tenim uns nens excepcionals riallers i entremeliats quan toca ser-ho.No crec q sigui just no posar limit al potencial de so d’algunes(majoria)de comparses q amb els seus milers de wts es menjan el petit altaveu (300) wts i els nostres petits es quedan sense sentir la seva musica,sense pode gaudir el seu moment.Tampoc em sembla just premiar pel numero de participants amb una disfreça practicament comprada sense cap esforç i no tenir en compte la feina d’una disfresa.