Obligats a marxar per buscar oportunitats

Aquests drets i aquestes oportunitats són comunes a França, formen part de la realitat dels treballadors, com a mínim en el sector que m’acull: la fisioteràpia dins dels hospitals públics.

Aquests factors contribueixen al canvi en la forma de veure el futur, i és que els francesos que treballen a l’hospital són afortunats: poden emancipar-se aviat, també gràcies a les ajudes econòmiques de l’estat.

Per això, els joves disposen, molt més aviat que els espanyols i catalans, d’una estabilitat que comporta que ells puguin pensar i projectar el seu futur a llarg termini. És a dir, no han de plantejar-se la vida mes a mes, tal i com succeeix entre els joves i no tan joves del nostre país. A Catalunya, per exemple, poques vegades podem pensar en bones oportunitats, i menys en una estabilitat, ja que tots vivim pendents de no deixar perdre res del que passa pel nostre davant.

Per altra banda, en el sector de la fisioteràpia, Catalunya viu molt enrere en comparació amb França, on aquesta feina té cabuda en molts camps diversos. En concret, s'amplia el concepte de la fisioteràpia respiratòria en reanimació, en tot tipus de cirugia com ara la toràcica i digestiva o en processos de malalties ja avançades com ara els cures pal·liatives.

Els fisioterapeutes francesos prefereixen treballar com a autònoms abans que treballar en un hospital públic perquè, tot i haver de treballar més hores, són millor remunerats i podran treballar a la seva manera. És un dret que tenen a escollir ja que aconsegueixen pacients de forma fàcil. Suposo que aquest és un factor que comporta que les places disponibles en un hospital públic siguin nombroses.

Com a jove ciutadana, em sento orgullosa de poder tenir una oportunitat fora de casa però sempre tinc l’esperança que, algun dia, aquestes oportunitats puguin esdevenir-se al meu país.