Si la porqueria la generen els porcs... som molt molt porcs!

La lectura positiva: s'ha aconseguit posar fre a una tendència constant a l'alça que hi havia hagut anteriorment, ja sigui per un canvi d'actitud de la ciutadania o bé com a conseqüència directa o indirecta de l'estancament econòmic que hem viscut. També és cert que, mica en mica, tot el reguitzell de contenidors de colorets repartits pels carrers de pobles i ciutats han anat adquirint més que una funció purament decorativa que semblava que podien tenir en implantar-los; les campanyes de difusió i foment han anat donant els seus fruits, i mica en mica tothom ha anat assimilant aquella necessitat de dedicar una mínima atenció i un petit espai a la cuina per fer una tria en pro del reciclatge i del planeta en general (encara que per a molts no deixi de ser una molèstia i una pèrdua de temps).

Una vinyeta humorística en un rotatiu de fa uns anys il·lustrava a la perfecció un temor aleshores bastant generalitzat: tres o quatre contenidors selectius de matèries diverses ubicats en un carrer qualsevol, acabaven comunicant-se per sota la superfície de manera que tota la brossa prèviament seleccionada pels ciutadans anava a parar a un mateix cub, que feia més fàcil el transport de les deixalles amb un sol camió. Avui, els reportatges que mostren el treball que es fa en les diferents plantes de tractament de residus, així com les noves funcions que se'ls dóna a aquests, ressalten i fan evident la importància del reciclatge. En el cas del vidre, per exemple, l'any passat a Catalunya se'n van recollir un total de 156.498.150 quilos en els 28.495 punts de recollida que estan repartits pel territori (més de cent cinquanta-sis mil tones!). Les dades representen una mitjana de 20,9 quilos per habitant (que, tot sigui dit, ens situen més de cinc punts per sobre de la mitjana de l'estat espanyol, on es recicla una mitjana de 15,2 quilos). La xifra es manté bastant en sintonia respecte l'any anterior, que no deixa de ser una bona notícia si es té en compte que el consum d'envasos de vidre durant el darrer any s'ha reduït en més d'un 3%.

La porció que representa la recollida selectiva en el conjunt dels residus urbans recollits ha passat en pocs anys de ser purament testimonial a situar-se en una quarta part del total. Són xifres significatives. No deixa de créixer la trentena de quilos de paper i cartró que cada català i catalana separa; ni la vintena de quilos de vidre; ni la desena de quilos d'envasos mixtos. Però no ens hem de conformar en seguir aquesta progressió si sabem que entre tots (ciutadania però també empresaris i administracions) podríem capgirar de ple aquestes proporcions, amb una estocada definitiva. Quin dia tota la deixalla que generem serà reciclable i reciclada? Ni la meitat, ni tres quartes parts, ni la majoria... Tota. Com el pare d'aquell anunci que ho arreglava “tot tot tot”. Tardarem molt a fer-ho una realitat?

Oriol Solà i Prat