TORNAR
PUBLICITAT

Els robatoris a domicili, la principal preocupació de la policia a l'Anoia

El 2016 es van denunciar a l’Anoia 3.142 delictes contra el patrimoni i l’ordre socioeconòmic, 233 delictes de lesions, 25 delictes de caire sexual i 1 homicidi. Els delictes han baixat prop d’un 10% a l’Anoia, mentre a Catalunya el promig se situa en el

societat
Dimecres, 24 maig 2017. 03:00. Toni Cortès Minguet.
D'un cop d'ull

“Una de les nostres principals preocupacions, i podem parlar d’obsessió, són els robatoris als domicilis. El domicili no deixa de ser com una segona pell de les persones, el seu espai privat i íntim. Que violin aquest espai produeix una doble criminalització: pel robatori i, després, per la part emocional” explica Damià Larriba, Inspector en cap de l’Àrea Bàsica Policial dels Mossos d’Esquadra a l’Anoia. Durant el passat 2016 es van produir més de 27.000 robatoris en domicilis de Catalunya (computant-hi els habitatges habituals i també les segones residències). D’aquests, uns 250, es van dur a terme a la comarca de l’Anoia.

“En els darrers anys hem aconseguit reduir prop d’un 30% aquesta dada. Estadísticament, estem satisfets, però professionalment no, perquè malgrat el descens, la xifra continua sent alta” explica Larriba. Alguns dels motius d’aquest alt nombre de robatoris en domicilis a l’Anoia són, segons Larriba, “la proximitat de l’Anoia amb l’àrea metropolitana i amb la costa i el fàcil accés a vies com la C25 i, molt especialment, amb la C15 i l’A2. Són vies d’entrada per a gent que ve de fora i que, amb poc temps, si no els detectem, poden robar-nos i tornar a marxar”.

En aquest sentit, “els municipis que estan ubicats a prop d’una via ràpida són més susceptibles que s’hi cometin robatoris. Si, a més, tenen la població dispersa, en urbanitzacions, per exemple, tenen més risc”, assenyala Damià Larriba, que apunta que “per això és habitual que hi hagi controls preventius en aquestes vies”. “Això no vol dir -insisteix Larriba- que no hi hagi fets en municipis allunyats d’aquestes vies o que hi hagi robatoris realitzats per gent que no ve de fora”.

 

Mobilitat de delinqüents

Tot i que hi ha algunes excepcions, la majoria dels delinqüents que cometen robatoris en domicilis vénen de fora. Tal com explica l’Inspector en Cap de la comissaria d’Igualada, “vénen temporalment, s’ubiquen al territori, i quan han realitzat un nombre de robatoris o quan pensen que els hem “mossegat”, com diem en el nostre argot, marxen immediatament a establir la seva bateria a un altre lloc del territori o en un tercer país o tornen al seu país d’origen. Tenen una facilitat de mobilitat increïble. És molt complicat”.

Aquesta complexitat es pot agreujar si la policia catalana no té, de vegades, accés directe amb altres cossos policials. “Cada vegada les investigacions són més llargues i complexes... i després, necessitem la complicitat judicial. Hi ha una connexió internacional molt important, però sovint amb limitacions. En molts casos hem de creuar dades amb altres cossos policials. En algunes ocasions les podem fer de tu a tu, però en altres no tenim accés directe i hem de passar per altres cossos. Això ens limita encara més la resolució ràpida d’aquests fets. Sense anar més lluny, la Junta Local de Seguretat de Catalunya, paritària entre Catalunya i l’estat espanyol, no es reuneix des del 2009. Tenim un important intercanvi d’informació amb països tercers, especialment ara més pel tema del terrorisme, però de vegades no tenim l’accés directe que desitjaríem”, assenyala Damià Larriba.

Un altre handicap que no afavoreix un descens més important del nombre de robatoris són les penes. Com assenyala Larriba “les penes per robatori amb força a un domicili són baixes. La majoria de vegades que hi ha detencions tenen mesures cautelars però no entraran a presó. Si volem que aquestes persones deixin de robar haurien d’entrar a presó. I això és molt complicat. Has de relacionar un munt de fets; has de demostrar, per exemple, que es tracta d’un grup o una organització criminal... Sense això, no aconseguiràs mai la fita de l’ingrés preventiu a la presó, que és l’única solució per aturar aquests fets”.

 

Delictes contra les persones

Un altre dels àmbits de preocupació dels agents dels Mossos d’esquadra és el que afecta les persones. Es tracta de tots els fets relacionats amb lesions, tracte degradant o vexatori, danys, amenaces, coaccions, furts, delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual, contra les relacions familiars, etc. Segons Larriba, “en la majoria de casos parlem de lesions, baralles... No hi ha grans delictes, tot i que l’any passat es va produir un homicidi a Masquefa, que es va resoldre policialment”.

En aquest àmbit, “uns fets que ens preocupen tenen relació amb la violència domèstica o la violència de gènere. Tot i que no han augmentat, existeixen i ens preocupen. Hi ha persones vulnerables, siguin homes o dones, nens o nenes, àvies o avis... i hem d’estar al seu costat. Hi ha un cos específic d’atenció a aquestes persones amb vulnerabilitat. I, tot i que està més o menys controlat, és un tema preocupant i hem d’estar sempre alerta. Hi posem tots els mitjans possibles” explica Damià Larriba.

També, dins l’àmbit de les persones, cal destacar els delictes contra llibertat sexual. Pel que fa a les denúncies, “potser ara ja no tenim vergonya de denunciar un fet tan indigne. Llavors podem procedir policialment i judicialment Amb això hi hem guanyat, però encara hi ha persones, majoritàriament homes, que pensen que encara poden fer aquests tipus de coses. La majoria són abusos i no lesions, i no hi ha una violència directa però això no vol dir que sigui lícit fer-ho” explica el cap dels Mossos a l’Anoia. El cos policial disposa d’un grup d’atenció a la víctima predisposat a intervencions d’ajuda vers aquestes persones, amb suport emocional. “Hem de ser responsables, si volem viure en una societat igualitària en el segle XXI, hi ha certes conductes que queden fora del comportament racional d’un ésser humà. Aquests són d’aquells delictes que policialment en diem “bruts”. És un dels fets que afecten les persones i per tant són els de primera investigació i d’estar-hi més atents” remarca Larriba.

 

La col·laboració ciutadana i de les policies locals, bàsica

Un dels instruments essencials per aconseguir la resolució d’un fet delictiu és la col·labora ciutadana. “Tenim mitjans tecnològics i tècnics, l’ajuda ciutadania és molt important” remarca Damià Larriba, afegint que “la llei d’organització del sistema de seguretat pública de Catalunya assenyala que el ciutadà ha de participar en les polítiques de seguretat. La base és la col·laboració, la participació”.

En aquest àmbit, també és clau la col·laboració entre els diferents cossos de seguretat. Tal com explica Larriba “el model policial de Catalunya és el de proximitat. Als municipis on hi ha policies locals, vigilants o fins i tot agutzils, la millor proximitat és la seva. Qui coneix millor els veïns són ells. Hi ha policies locals molt potents i amb efectius molt implicats. Per la seva proximitat amb els ciutadans, per la recollida d’informació i per la seva capacitat de coneixença, sense ells aniríem coixos. Fa poc vam celebrar el dia de les esquadres de la Regió Central, i una part de les felicitacions van dirigir-se a companys de policies locals i vigilants de l’Anoia. Per exemple, es va fer un reconeixement a uns agents locals que van aportar informació rellevant sobre activitat terrorista. I a l’acte central de les esquadres, el Conseller d’Interior va concedir la medalla al mèrit policial al cap de la policia local d’Igualada, Jordi Dalmases, en reconeixement a la seva tasca. Dalmases és membre del comitè d’ètica de la policia de Catalunya. És una de les persones que tenen coses a dir sobre com ha de ser la policia o quins són els valors que ha de tenir la policia. I amb els altres cossos: absoluta col·laboració i lleialtat. Cadascú fa la seva tasca competencial i, si s’ha de col·laborar, es col·labora. No pot ser de cap altra manera”.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.