Dimarts, 16/2/2010
381 lectures

Que algú agafi la bandera...

La Marina Llansana va posar al Facebook un rànquing de les frases que més sent un alcalde quan va pel carrer: ‘ara que et veig’, ‘amb tu volia parlar!’, ‘ens hauríem de veure’, ‘quan tinguis un moment’ i ‘tens un minut?’ Li escric, també pel Facebook, que a vegades passa a l’inrevés i que darrerament, arran de la meva participació a Conca Futur, m’he trobat pel carrer polítics de partits diferents que m’han dit: ‘et truco, hem de quedar’, sense que jo els hagués dit res. Ja veurem què en quedarà, d’aquestes trucades i d’aquest ‘quedar’, una accepció que, per cert, no és al diccionari...

Com deia al meu bloc personal avui no té gaire sentit reactivar Conca Futur. No pas perquè no tinguem motius per reflexionar sinó perquè ara toca actuar.

Hi va haver Conca Futur, hi ha el Pla Estratègic de l’Anoia, la xarxa bull amb grups del Facebook molt actius, gairebé virals, les entitats fan coses... però no estic segur que n’hi hagi prou. Hem tingut algunes victòries, com l’aeroport corporatiu, i d’altres que vindran. Però el panorama de ‘niar a la Conca’, que era la manera amb què Conca Futur va expressar el desig de viure i treballar a l’Anoia, és desolador.

És tard per fer reflexions. Algú ha d’agafar la bandera, ha de posar-se a caminar i ens ha de fer caminar a tots. Algú que estigui disposat a sacrificar-se. Un sacrifici que té a veure amb allò dels millors anys de la nostra vida, però també amb la renúncia al curt termini i als interessos personals. Algú que sigui generós, qualitat que es requereix per fer coses amb aquells que han estat i són els teus rivals. Algú que tingui capacitat de liderar, que vol dir il·lusionar, però també concertar els esforços molt diversos que gent molt diversa ja està fent. Algú que tingui el poder que confereixen els decrets i els recursos que donen els pressupostos. En definitiva, algú que tingui poder polític i vulgui servir-se’n per la causa.

Per què ha de ser un polític? També pot ser algú que tingui la força dels associats. O algú que no tingui ni poder polític ni associats però tingui prestigi personal, autoritat moral, credibilitat i l’acceptació de tothom. Un prohom, com deia un amic meu.

Qui sigui, però que faci una llista de cent coses que cal fer i ens posi a treballar a tots. Si ningú no agafa la bandera, d’aquí a trenta anys els nostres fills i néts ens diran com és que estàvem a la figuera i no vam fer res.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.