Enmig de tanta banalitat, ja era hora que es discutís sobre un tema rellevant. Aquests dies hem vist créixer una polèmica originada per la carta d’uns pares als quals no s’ha donat plaça en cap de les escoles públiques que van escollir i, en canvi, hauran de dur els seus fills a l’escola pública que no van escollir. La carta és exquisida i la queixa legítima, com legítima és la defensa que l’equip directiu de l’escola al·ludida va fer-ne en una rèplica vehement.

Després han aparegut opinions a títol individual, algunes d’exquisides i d’altres de més vehements, que han defensat tant el procés com l’escola en qüestió. I aquestes opinions han desencadenat comentaris de substància, encara que no tots signats amb nom i cognom. No obstant, en les cartes he trobat que tothom defensava el procés i educadament “renyava” els pares per sobreestimar la importància de la immigració en el procés educatiu. He trobat a faltar veus discrepants. Si m’ho permeteu, algú que pedalés diferent, simplement per contrastar. Algú que defensés, també amb vehemència, el dret de portar els fills a l’escola que tu creus que representa millor la societat i no a l’escola que algú creu que avui ja és prou representativa o que ho serà en el futur. Algú que fos una mica políticament incorrecte i reconegués que malauradament hi ha escoles bombolla i escoles reserva i que els biaixos no són bons. Algú que defensés que a vegades no es pot lluitar contra la realitat d’una aula ni amb els docents millors i més implicats. Tanmateix, m’ha sorprès el mutisme dels responsables polítics de donar les places. Sembla com si haguessin delegat la tasca d’explicar les seves decisions en persones individuals. Tenien l’oportunitat d’explicar un procés que de fora estant es percep com a poc transparent i l’han desaprofitada.

L’escola sostinguda amb diner públic ha de ser representativa de la societat i, per tant, ha de ser diversa, perquè la societat ho és. Una escola amb majoria d’immigrants és tan poc representativa com una escola sense immigrants.

Dit això, ens calen dades. Com amb les balances fiscals, les dades aporten transparència. Dades sobre el grau de representativitat de les escoles igualadines i dades sobre resultats acadèmics. Quin és el pes de la immigració en cada escola pública i concertada? I si hi ha biaixos, com s’han produït i per què no s’han disparat les alarmes? I si s’han disparat, per què no s’ha fet res fins ara? Només amb dades i transparència es poden tombar els prejudicis i les idees preconcebudes, d’uns i altres.