Speak cat corner a Piera, al mercat que els dissabtes al matí fan als carrers de la vila. Va ser una experiència dura, de les que t'enforteixen. Res a veure amb un debat o una xerrada. El format, inspirat en els speakers’s corner dels parcs londinencs, consisteix a situar-se en un espai públic, pujar dalt d’un tamboret i començar a parlar sense parar. En la versió original, a més d’arengar els congregats, l’orador ha de provocar-los perquè el contradiguin i es generi una discussió. És la manera d’atraure els transeünts i captar i mantenir la seva atenció.

Els speakers’ corner només funcionen si l’orador té un verb fàcil i els passejants tenen ganes de saber i de polemitzar. A Piera no es donaven aquestes condicions. L’orador era inexpert i l’audiència potencial havia vingut al mercat a comprar o a badar; no pas a sentir arguments a favor de la independència. El cas és que no vaig aconseguir engegar cap discurs i, al cap d’una estona de preguntar-me què estava fent allà, dalt d’un tamboret, vaig baixar amb la sensació d’haver defraudat els voluntaris de l’ANC que havien confiat en mi. Abans vaig poder constatar que gairebé tothom té clar què votarà el 27-S però pocs volen parlar-ne, i que per a molta gent la independència és cosa del President Mas, a qui relacionen amb la corrupció dels Pujol (!).

En acabat, vam anar a fer la cervesa i em van preguntar com veia el procés. Els vaig dir que el procés només depèn de nosaltres. De si estem o no disposats a tot. No n’hi ha prou a guanyar les eleccions del 27-S. Posem que les llistes independentistes aconsegueixen la majoria absoluta en escons al Parlament. O fins i tot la meitat més un dels vots emesos. I amb una alta participació. Aquests resultats són necessaris però no suficients, perquè l’endemà caldrà desobeir. La desconnexió de què es parla no serà possible si no desobeïm les lleis espanyoles i les institucions de l’Estat que les aproven, interpreten i fan complir; les lleis vigents i les que el govern del PP aprovarà ad hoc per torpedinar el procés, amb la complicitat de la resta de partits espanyols. Caldrà astúcia perquè només es podrà desobeir una sola vegada i d'una sola manera, i caldrà desobeir en el moment oportú.

Com que alguns que votaran llistes independentistes no estan disposats a pecar i, en canvi, alguns dels qui votaran llistes no independentistes sí que estan disposats a fer-ho, el tema és guanyar el 27-S i el posterior plebiscit de la desobediència.