Dimecres, 21/5/2014
460 lectures

Cipriano Martos

Tenia onze anys i vaig sortir a passejar per Igualada amb el meu pare. A terra al carrer vam veure un munt d’octavetes i el meu pare en va agafar una i se la va posar a la butxaca. Ho va fer temorós que algú pogués veure com ho feia. En arribar a casa vam llegir àvidament què posava a l’octaveta. Jo no vaig acabar d’entendre el que posava. Contava la història de Cipriano Martos, militant del FRAP, a qui la Guàrdia Civil havia torturat a Reus fins a morir. Vaig començar a fer-li preguntes al meu pare, però ell no va saber o no va voler respondre’m. Ara penso que tenia la resposta a les meves preguntes, però que llavors devia creure que era millor que jo restés al marge d’allò.

El meu pare no va poder evitar, però, que el nom de Cipriano Martos em vingués al cap de manera recurrent. El tenia tan gravat a la memòria que a vegades veia algú pel carrer i em preguntava si el nom de Cipriano Martos li esqueia o no, un intent d’associació que vaig practicar durant molts anys, fins que amb el pas a l’edat adulta el nom de Cipriano Martos i el record de l’episodi de l’octaveta es van esvair finalment.

El meus pares, com tanta altra gent de la seva generació, van viure els anys del franquisme amb el cap cot. Formaven part d’una majoria forçosament silenciosa i silenciada, aterrida pel Règim. Potser l’única gosadia del meu pare a la seva vida va ser agafar del terra, en plena llum del dia, l’octaveta que denunciava la mort de Martos.

El diari ARA del dia 3 de maig publicava una notícia a tota plana que parlava del cas Martos. Deia que mai no ha estat investigat oficialment, però que la xarxa catalana i balear de suport a la querella argentina contra els crims del franquisme vol incorporar Martos a la llista d’assassinats. Qui ha remogut el cas ha estat el germà de Martos, amb l’ajut d’historiadors de Reus. En la ressenya de l’ARA es descriuen les circumstàncies esgarrifoses de la mort i s’explica que Martos en cap moment va revelar dades que poguessin comprometre els seus companys de lluita. Per això els guàrdies civils van arribar fins al final. La notícia em va transportar a la meva adolescència i joventut, però amb va posar de mala llet. Formem part d’un estat que en quaranta anys de democràcia, tot i l’alternança de partits polítics, ha estat incapaç de jutjar atrocitats com aquesta i reparar la memòria de les víctimes.

El paràgraf final de la notícia explicitava la connexió igualadina del cas. A Martos el van detenir per repartir octavetes del FRAP a Igualada.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.