Dilluns, 5/3/2018
594 lectures

La dona creadora i la dona objecte

El 1989 un grup d’activistes feministes anomenat Guerrilla Girls va empaperar els carrers de Nova York amb la imatge amb què acompanyo aquest article. La frase del pòster (‘han d’estar nues les dones per entrar al Metropolitan Museum?’) es referia al fet que menys d’un 5% dels artistes de la secció d’art modern d’aquest museu eren dones, mentre que el 85% de les obres eren nus femenins, posant de manifest la paradoxa de la visibilitat de la dona com a objecte de representació i de la seva invisibilitat com a subjecte creador.

Les dones artistes han estat condemnades a la invisibilitat professional. Les dones han quedat recloses a l’espai privat, i les dones artistes no han tingut accés a l’aprenentatge acadèmic en igualtat de condicions, han hagut de conrear gèneres ‘menors’ perquè la pintura històrica o mitològica requerien el domini del nu i s’han sentit incòmodes en una escena artística dominada pels homes. A més, com veureu més avall, la història de l’art té un biaix patriarcal. El feminisme ha desafiat l’exclusió de les dones de la llista de grans artistes, d’una banda intentant descobrir grans dones perdudes o oblidades i de l’altra promovent una revisió dels cànons.

Aquesta setmana del 8 de març és una bona ocasió per visitar al MACBA l’exposició “Enfocant a l’infinit”, recomanada a Núvol per la Clàudia Rius. Les obres de Rosemarie Castoro (Nova York, 1939-2015) són una reivindicació de la dona creadora. Tot i que Castoro va ser un referent del minimalisme, l’art conceptual i el postminimalisme, i té una obra al Museum of Modern Art (MoMA), amb els anys ha acabat quedant silenciada pel sol fet de ser una dona. Si consulteu la Wikipedia, veureu que la majoria d’artistes minimalistes són homes i que Castoro no apareix. En un text sobre minimalisme [Meyer, J. (2004). Minimalism: art and polemics in the sixties. New Haven, CT: Yale University Press], Castoro no apareix com a artista minimalista sinó comentant l’obra de la seva parella, Carl Andre (pàgina 195). Per tant, aquesta exposició intenta recuperar una d’aquestes dones creadores oblidades. Del catàleg de l’exposició: 'algunes figures clau del minimalisme encara no han rebut l’atenció que mereixen, sobretot les artistes dones que participaven en un moviment sovint identificat com a essencialment masculí'.

Perquè comproveu el biaix patriarcal a què em referia abans, vegeu en aquest vídeo de 2:11 minuts què li va passar al valor artístic i econòmic de l’obra Portrait de Mademoiselle Charlotte du Val d’Ognes, atribuïda inicialment al pintor francès Jacques-Louis David.

Altres articles de Toni Olivé

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.