Ja hem trobat finalment el substitut del gènere de punt i la pell com a motor econòmic d’Igualada. No cal que busquem més. El panot. Un exèrcit de paletes amb un equipament llampant ha envaït Les Comes. A l’aparcament de la piscina han construït una illa de panot. On hi havia asfalt i lloc per aparcar ara hi ha una illa de panot. No sé per què servirà, però alguna utilitat deurà tenir, a jutjar pel que deu haver costat, amb una desena de paletes treballant-hi durant setmanes. Per cert, potser ningú no ho sap, el que deu haver costat... En qualsevol cas, deu haver costat poc. Només el material. Perquè els paletes els hauríem de pagar de totes maneres perquè són a l’atur. Com els operaris de la brigada o de l’omnipresent TAC, que si no fossin aquí serien allà. Per tant, quatre duros. El panot i la pasta. Per quatre duros tenim una illa de panot que un dia descobrirem per què serveix. I, a més, tot construint-la hem format aquests paletes, el talent dels quals serà imprescindible per al desenvolupament d’aquesta activitat emergent cridada a vertebrar l’economia igualadina.

No critico la decisió de l’ajuntament d’acollir-se als plans d’ocupació. Si jo hi fos hauria fet el mateix. Piscar subvencions de qui sigui per donar feina a aturats i ensenyar-los un ofici. Encara que l’ajuntament hi hagi de posar alguns diners. Sempre és millor pagar nòmines que subsidis. ‘Almenys que netegin boscos’, diu la veu popular. I de passada endrecem la ciutat, que és una cosa que aquest govern ha sabut fer.

Critico que hi hagi gent que no vegi quel’economia del panot és un pegat en temps de crisi. Que no vegi que cal estimular l’economia productiva i el sector privat, i fer que hi hagi moltes empreses que guanyin molts diners per poder recaptar molts impostos i pagar la factura de posar panot i mantenir l’estat del benestar que volem. Critico la gent que no veu que, perquè aquestes empreses guanyin molts diners,no podem parar de consumir; i que si parem de consumir no hi ha panot ni llei de la dependència. Critico la gent que no acaba d’entendre que l’economia són empreses que ofereixen productes i serveis a uns consumidors que paguen el preu d’aquests productes i serveis. Critico la gent que pensa que els diners cauen del cel i no s’ha plantejat mai, per exemple, que ningú no pagaria un duro per l’illa de panot de Les Comes. Escric aquest article tornant de la piscina i després de llegir que només el 36% dels nous diputats tenen experiència en el sector privat. No m’estranyaria que el 64% no sabessin què és anar a vendre i que no et comprin, o vendre i que no et paguin les factures, o simplement es pensessin que els diners de les nòmines cauen del cel.