Dimecres, 20/3/2013
1486 lectures

Una Església per als pobres

Quan fa uns dies es va morir el meu pare vam decidir fer el funeral a la parròquia de la qual ell era feligrès. A casa no som creients ni practicants però tenim un mossèn de capçalera, el mossèn de Montbui. La meva mare va estar d’acord a demanar-li al mossèn de Montbui que fes la missa, sempre que el rector de la parròquia s’hi avingués. I s’hi va avenir. Però a l’hora de la veritat el rector va tenir una actitud deslleial envers el mossèn, que va poder veure tothom qui va assistir a la cerimònia. Malgrat les bones paraules del dia anterior, el rector no es va poder estar de tenir el seu moment de glòria a l’hora de donar la comunió i palesà que no havia sabut encaixar amb esportivitat que un altre fes la missa a la seva parròquia.

Segurament aquest episodi, que vaig lamentar per la incomoditat que devia sentir el mossèn de Montbui, s’ha de circumscriure a l’àmbit de les actituds individuals i té la seva explicació en el fet que els sacerdots també són humans. Però no em puc estar de pensar que potser és un reflex dels dos corrents que hi ha en el si de l’Església.

Malgrat que la parròquia dels meus pares és en un barri popular, alguns dels seus feligresos pertanyen a l’ala conservadora de l’Església. Aquest corrent sempre ha controlat la parròquia, però en els darrers anys, sobretot d’ençà d’aquest rector, sembla com si l’hagués abduïda totalment. Per contra, el mossèn de Montbui, que ho és de les parròquies del Nucli Antic i del Barri, amb el seu tarannà personal i amb la seva manera d’entendre la litúrgia, representa per a mi una Església més progressista i més propera a la gent, especialment als dèbils i als vulnerables.

Això va passar uns dies abans de l’elecció del nou Papa, que celebro perquè és jesuïta i químic, però també perquè ha dit que li agradaria tenir una Església al servei dels pobres. Perquè agafa l’autobús, paga el compte de l’hotel personalment, trenca el rígid protocol vaticà, no se sent còmode amb l’or i les joies, s’ha enfrontat als poderosos del seu país per haver-se oblidat dels pobres i ha tingut un discurs combatiu amb el neoliberalisme que converteix treballadors en aturats. Però sobretot perquè es fa dir Francesc en honor del sant que millor encarna la pobresa, l’austeritat i la humilitat. No sé si aquest papa va ser tou amb la dictadura argentina i si és o no inflexible respecte a alguns assumptes, però espero que passi a la història per ser dur amb la jerarquia eclesiàstica, amb la cúria romana i amb els sectors de l’Església que han oblidat el veritable missatge de Jesucrist.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.