Dimarts, 9/12/2014
1469 lectures

La frivolitat de l’Alcalde

Llegeixo amb incredulitat que l’Alcalde ha participat en una competició entre l’atleta Roger Roca i un autobús urbà. Francament, ho he trobat una frivolitat. Crec que l’Alcalde no s’hi hauria d’haver prestat. Però aquesta no és la primera frivolitat, ni serà l’última. Ens queden cinc mesos de veure’n més, de frivolitats, ja que aquests gestos, com les fotos amb iaies centenàries i guanyadors de competicions i premis, són molt rendibles electoralment perquè molts votants hi veuen un signe de proximitat al ciutadà.

Aquest episodi em duu a la reflexió que estem frivolitzant la política i l’estem convertint en un joc d’egos en què l’omnipresència dels líders polítics passa per davant de l’acció de govern, que és el veritable propòsit de la política.

Un alcalde s’ha d’ocupar d’establir un relat i un horitzó compartits per una majoria de ciutadans, de definir com ha de ser la ciutat d’aquí a vint anys. S’ha d’ocupar de pensar les polítiques en què es concretarà aquest relat i que al cap dels anys ens han de dur a aquest futur desitjat. Ha d’ajudar a crear unes expectatives i fer tot el que estigui al seu abast perquè es compleixin. No pot ser un president d’escala de veïns i ha de pensar en gran i tenir ambició, perquè fent ‘cosetes’ elevades a la categoria de grans realitzacions, no gastant gaire i no endeutant-se gens no s’arriba gaire lluny. També s’ha d’ocupar del benestar dels seus ciutadans i de resoldre els seus problemes i les seves mancances. Ha de posar les infraestructures perquè els ciutadans tinguin menys complicacions en la seva vida diària. Quan hi ha conflictes, s’ha d’ocupar de resoldre’s, sabent que és molt probable que la solució deixi tothom insatisfet. No pot ajornar sine die les decisions que aixafen ulls de poll. També s’ha d’ocupar que la ciutat sigui un referent al món en alguna cosa i tingui una marca reconeguda, i això no s’aconsegueix amb focs artificials sinó fent apostes a llarg termini i treballant tenaçment. L’alcalde és el president d’una empresa que té molts treballadors i, per tant, ha de ser un bon directiu i un bon líder per a la resta del seu equip i per als tècnics i funcionaris de l’ajuntament. Ha d’envoltar-se de gent boníssima, ha de treure el millor d’aquesta gent, ha de saber delegar i repartir joc, i ha d’aconseguir que passin coses extraordinàries... sense que no es noti gaire la seva presència. Finalment, un alcalde ha d'explicar les coses tal com són, amb dades i fets, i no s’ha de fer trampes al solitari ni explicar contes de la lletera.

La feina d’un alcalde, com la d’un directiu d’empresa, és una feina dura, una feina 24/7/365, sovint poc agraïda i que, per tant, no admet gaire frivolitats.

Altres articles de Toni Olivé

3 Comentaris

G

Guillem R.

Igualada

10 de desembre 2014.00:15h

Respondre

Totalment d’acord, Toni! Tenim un alcalde de molt twitter i moltes històries però que res de res. ja he perdut el compte de les empreses deia el Sr. Castells que havien de venir a Igualada a... Llegir més invertir (i a l’hora de la veritat, ná de ná). En fi, menys palabrerío i més treballar.

M

Montse

Igualada

9 de desembre 2014.22:05h

Respondre

Sr. Olivé, podria estar gairebé d’acord en la segona part del seu article on diu el que ha de fer un bon alcalde, i dic gairebé d’acord perquè no puc estar-hi quant diu que sense endeutar- se... Llegir més no s’arriba gaire lluny. Vostè que és Doctor en direcció d’empreses ha, o hauria de saber que és precisament endeutant-se més del compte quan no s’arriba enlloc, per sort ara la llei es molt clara en aquest tema i per exemple a una ciutat com Igualada no li dona cap opció a l’endeutament fins que aquest es redueixi a uns nivells determinats que son segurament els que es poden suportar sense tenir de patir uns impostos tant elevats com els que estem obligats a patir actualment.

En la resta de la segona part si que hi estic d’acord, sobretot quan diu que una ciutat ha de fixar els seus objectius a llarg termini, intentar ser un referent en alguna cosa, tenir una marca reconeguda i ocupar-se del benestar dels seus ciutadans resolent els seus problemes i les seves mancances, i jo afegeixo, “sobretot dels que més ho necessiten”. Repassant tot això, m’he adonat que a Igualada estem en aquest camí: l’aposta per la indústria “nou polígon industrial de la pell i la marroquinaria”; pel coneixement “impuls a la universitat, la Càtedra A3 i el 4D Health”; aconseguir ser un referent al mon en alguna cosa “capital europea de la pell de qualitat”; i sobretot ajudar als que més ho necessiten “pacte social”.

En la primera part de l’article però Sr. Olivé, no hi puc estar gens d’acord ja que allà a on vostè hi veu frivolitat jo hi veig naturalitat i proximitat. Un alcalde Sr. Olivé, al meu entendre, no ha de ser només un bon gestor, sinó que ha de ser també una persona propera i assequible al ciutadà, es bo que te’l trobis pels carrers, que parli amb la gent, que assisteixi i participi dels actes que es celebren a la ciutat, i si Sr. Olivé, si, que també sigui capaç d’anar a felicitar a les iaies centenàries i als guanyadors de competicions i premis, només el fet de tenir en compte la satisfacció que deuen tenir per exemple aquestes iaies quan reben la visita de l’alcalde ja serveix per desaconsellar aquest qualificatiu de frivolitat que vostè li ha atorgat.

J

Joan Giner

Igualada

9 de desembre 2014.08:53h

Respondre

Sr. Olivé, totalment d’acord amb el que diu. Pero en catellà dien que ”no se pueden pedir peras al olmo” i en català, més taxatiu ” d’ellà on no hi ha no en pot rajar”.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.