Divendres, 3/4/2009
407 lectures

Horari igualadí

Al bloc El primer cafè  han fet el manual del bon igualadí. Hi afegeixo una entrada, els nostres horaris de treball.

En totes les empreses igualadines en què he treballat al migdia podia plegar a partir de tres quarts d’una i tornar fins a un quart de quatre de la tarda. Podia agafar-me fins a dues hores i mitja al migdia si entrava d’hora al matí i plegava tard al vespre.

La gent de fora d’Igualada al•lucinava, especialment els bàrbars del Nord de qui depeníem, acostumats a fer de vuit del matí a cinc de la tarda. Els dèiem que anar a dinar a casa és qualitat de vida. Avui l’explicació no passaria el sedàs de la correcció política: gràcies a aquest horari, les mames poden anar a buscar la canalla a l’escola, anar a comprar, fer el dinar, dinar, rentar els plats, acompanyar la canalla a l’escola novament i tornar a la feina.

El resultat d’aquest horari és que estàs treballant de vuit a vuit i de dilluns a divendres, que durant la setmana no et queda temps per a res més, i que la vida passa sense que te n’adonis. És un hàbit que ve de l’època fabril, en què l’amo obria i tancava i controlava que hi fossis. En feines manuals regia el preu fet i en feines administratives regia la màquina de fitxar. El criteri per a la consideració i els ascensos era no tenir tard al vespre. Es dedicaven molts esforços a controlar la presència i pocs a avaluar la contribució de cadascú.

En una de les empreses vaig tenir un cap que era un cabró però ens va ensenyar que plegar més tard de les sis ja no era un signe d’implicació sinó la prova que tenies un problema. I quan després algun urbanita de Barcelona que va venir a dirigir-nos va implantar l’horari d’estiu i festa el divendres a la tarda no ens ho crèiem.

Qualitat de vida és entrar a les vuit i plegar a les cinc. Empreses i escoles. I mirar el resultat i no la presència, i aprofitar el temps en les reunions de treball, i evitar el càmera cafè, i no passar-se mitja hora dins del cotxe per travessar Igualada al migdia. És llavors quan tens temps per estar amb els teus, per a les teves coses, o per badar.

Ara que per força haurem de canviar de model productiu, no la caguem amb l’horari i truquem abans al Sr. Ignacio Buqueras que ens ho explicarà bé.

Altres articles de Toni Olivé

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.