Sopar amb una colla d’amics que de tant en tant ens trobem per arreglar el món en general i l’Anoia en particular. Cadascú ha de preparar una intervenció de cinc minuts i m’encarreguen que parli d’emprenedoria i de com fomentar-la entre els més joves.

Començo dient que hem de lluitar contra l’aversió a emprendre de la nostra societat. El tòpic que tots els estudiants d’empresarials prefereixen el negoci segur d’entrar a una multinacional o a l’administració pública continua essent cert. Els meus alumnes d’aquí fan el pla d’empresa per aprovar el màster. Els de fora el fan pensant a crear una empresa en acabar el curs. Els anglosaxons fan lluir els fracassos empresarials en els seus currículums. Aquí un fracàs t’estigmatitza per a tota la vida. També hem de combatre un cert papanatisme. Aquí encara insultem qui digui que es vol fer ric, que és la raó de ser de muntar una empresa. Encara està mal vist ser empresari. Per això hem canviat la fórmula ‘fer-se ric’ per l’eufemisme ‘crear riquesa’. Finalment, dic que hem de resoldre el que anomeno la ‘paradoxa de l’emprenedor’. Molts es queixen que ningú no els ajuda però quan algú organitza programes de formació i ajuda gratuïts no s’hi apunten. L’urgent passa davant de l’important.

Llanço dues idees que no són meves. La primera, que els alumnes de batxillerat es paguin el viatge de final de curs amb els ingressos d’un negoci que hagin muntat. A primer fan un pla d’empresa i a segon el posen en pràctica. La segona, que es creï una societat amb directius i empresaris de trajectòria reconeguda per invertir en negocis d’emprenedors i acompanyar-los en els primers anys de vida de l’empresa. De la primera em diuen els companys que les famílies han de trencar la dinàmica perversa de donar-ho tot mastegat i fer que els fills s’espavilin. I per descomptat, deixar de (sobre)protegir-los i donar-los tots els capricis. De la segona em diuen que la majoria d’emprenedors són bons en el seu camp, però no tenen experiència de gestió empresarial, que podrien suplir amb l’acompanyament d’aquest equip de sèniors.

I les administracions? Dic que cal fer dues coses: la primera, no emprenyar; la segona, facilitar les coses. Per exemple, muntar una ‘finestreta única’ que permeti fer d’una tacada tots els tràmits amb totes les administracions. Ah! I també hauríem de deixar de fer el dia de l’emprenedor. El dia de l’emprenedor hauria de ser cada dia de l’any! I també hauríem d’eliminar la publicitat institucional sobre l’emprenedoria. Som-hi de debò i deixem-nos d’anuncis.