Dilluns, 21/3/2016
992 lectures

Iogurts a punt de caducar

Aquests dies hem sabut que Ingvar Kamprad, el fundador d’IKEA, es vesteix amb roba de segona mà comprada al mercat, té un cotxe del 1993, quan va al súper compra llet i iogurts que estan a punt de caducar, recicla els folis escrits per una cara, viatja en classe turista, utilitza el transport públic.... malgrat tenir 64.000 milions d’euros al banc. La notícia ha tingut ressò pel contrast entre l’estil de vida i la fortuna de l’empresari suec, i ha provocat una allau de reaccions als mitjans i a les xarxes socials. Alguns no s’han estat de recordar-nos que l’empresa està sota sospita d'elusió fiscal i d’explotació laboral a països del Tercer Món.

No m’ha sorprès res del que he llegit perquè en una de les meves assignatures estudiem IKEA i la figura del seu fundador, al qual la literatura d’estratègia empresarial qualifica de visionari i atribueix el paper de guru, com si l’empresa fos una organització sectària. Algú pot pensar que el comportament de Kamprad es deu a la seva gasiveria. O que té a veure amb el tarannà cultural dels suecs o fins i tot té un fonament religiós. Res més lluny de la realitat. No és avarícia sinó coherència amb l’estratègia de l’empresa. L’avantatge competitiu d’IKEA es basa en una obsessió gairebé malaltissa pel control de costos. Amb costos baixos pots fixar preus competitius i continuar tenint molt marge. I amb preus competitius pots vendre molt i guanyar molts diners. Aquesta obsessió els duu a buscar materials barats i a dissenyar els productes de manera que no costin de fabricar, emmagatzemar i transportar. La cultura organitzativa de l’empresa és un reflex del pensament del seu fundador, a qui  sembla intolerable que es llencin coses que encara es poden fer servir, i gira al voltant del que ells anomenen ‘consciència de costos’. ‘Desaprofitar recursos és un pecat mortal’ és una de les seves màximes. En el seu 'Testament d’un venedor de mobles' del 1976, Kamprad ja diu que ‘les solucions cares són senyal de mediocritat’ i que ‘la senzillesa és una virtut”. La literatura de direcció d'empreses acostuma a presentar alguns emprenedors i empresaris com a herois i és rica en anècdotes sobre les quals s’edifica la seva llegenda i la seva aura. S’explica de Kamprad que dorm en hotels modestos i que alguna vegada s’ha passat les primeres hores de la nit recorrent-ne uns quants fins a trobar el més barat. Aquest fanatisme del fundador d’IKEA no és gratuït ni intranscendent; respon a una raó estratègica: servir d’exemple per als seus milers d’empleats.

Confesso que simpatitzo amb aquells empresaris que porten un ritme de vida assumible per a la majoria dels seus empleats. Per això, parafrasejant l’Antoni Dalmau en el seu darrer article, no em puc estar de dir que els nostres empresaris, amb algunes excepcions, no sempre s’han destacat per dur una vida senzilla, a jutjar per l’exhibició –a vegades impúdica- de signes d’estatus com el cotxe i d'altres despeses sumptuàries.

2 Comentaris

a

antoni

igualada

21 de març 2016.16:35h

Respondre

La llàstima és que el tema costos també l’apliqui a l’enginyeria fiscal i que tant li faci destrossar l’economia local del moble.

Ara bé, també és culpa dels que es llencen a comprar... Llegir més els seus productes com si fos la fi del món. per sort, no formo part d’aquest col.lectiu.

T

TC

Igualada

21 de març 2016.14:29h

Respondre

En línies generals estic d’acord en l’article però voldria fer esment a una discrepància pel que fa a la influència de la religió. En te molta. No només en el cas particular del fundador... Llegir més d’IKEA, sinó en general en els països nòrdics, el luteranisme està en la base de l’actitud treballadora i modesta del comú de la població. També del sentiment solidari envers els més desfavorits, com s’està demostrant actualment en la crisi dels refugiats. Tot això contrasta enormement amb l’actitud oposada dels països educats en la tradició catòlica on el campi qui pugui, l’exhibicionisme de la riquesa i l’hipocresia son moneda corrent. Res del que admirem o detestem d’un país o d’una comunitat s’ha fet amb quatre dies. Tots som fruit de generacions i generacions educades o deseducades en una tradició concreta. Si a Espanya o Itàlia els models a imitar per molta gent jove son els protagonistes de la televisió escombraria, gens d’esforç, orgullosament incults i molts diners i fama, és per alguna cosa. Si a Noruega han estalviat tots els diners del petroli per a generacions futures, és també per alguna cosa.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.