Dimecres, 16/4/2014
423 lectures

Els Jimmy Jump de les conferències

Fa un mes Òmnium-Anoia va dur el Germà Bel a Igualada i jo vaig presentar-lo. Durant el torn de preguntes, un ciutadà va demanar el micròfon i va iniciar un monòleg inacabable en què no s’entenia res del que deia. Quan el vaig tallar dient-li que ja havíem entès la seva pregunta, ell es va irritar i va continuar parlant, fins i tot sense micròfon. Durant la resposta del conferenciant, ell el va interrompre en diverses ocasions, prosseguint el seu monòleg. Durant deu minuts va ser el protagonista absolut de l’acte i va aconseguir que alguns assistents comencessin a desfilar. Els organitzadors s’hi van apropar i el van convidar a callar o a abandonar la sala, sense èxit. Jo li vaig cridar l’atenció repetidament, també sense èxit. Finalment, quan es devia cansar de fer el número, va callar. No va aconseguir rebentar l’acte, però va interrompre’n la dinàmica. I no ho va fer perquè estigués en contra de l’opinió del conferenciant o en contra del dret a decidir o en contra de la independència. Segurament, ni ell sap per què ho va fer. A la sortida vaig buscar-lo, però no el vaig trobar. M’hagués agradat dir-li que és un impresentable i que faria bé de no anar als llocs sol. També és curiós com hi va haver gent que el va justificar dient que ‘sempre fa el mateix’. Certament, ja havia fet el mateix el dia anterior a la conferència de la Muriel Casals a l’AUGA.

Uns dies abans, en un acte de Súmate a Capellades al qual em van convidar d’orador, una altre ciutadà va agafar el micròfon al torn de preguntes i va començar dient que fins llavors ell havia escoltat pacientment i que ara l’havíem d’escolar ell a nosaltres, que tenia moltes preguntes a fer i que en nom de la llibertat d’expressió parlaria durant una bona estona. Aquest sí que era contrari al procés i va ser increpat per alguns dels assistents, no per ser contrari al procés sinó pel monòleg que va iniciar. També va aconseguir que uns quants assistents marxessin contrariats.

Aquests ciutadans tenen una idea equivocada de la llibertat d’expressió. Qui no sap contenir-se amb un micròfon als dits no hauria de poder parlar, perquè està conculcant el dret dels altres a formular preguntes i a gaudir de la conferència. Ells voldrien ser al lloc del conferenciant i confonen una assemblea d’indignats amb una conferència amb torn de preguntes, preguntes que han de ser breus i concises. Afany de protagonisme? Incontinència oral? La propera vegada que m’hi trobi, si jo sóc l’organitzador, prometo agafar el Jimmy Jump de torn pel bescoll i treure’l de la sala. Sense violència, però amb contundència. Com fan amb el Jimmy Jump als camps de futbol o als escenaris.

Altres articles de Toni Olivé

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.