Dimecres, 23/11/2011
415 lectures

Llevar-se d’hora, d’hora

Uns alumnes em pregunten què fa el director general d’una empresa i m’invento l’agenda d’un dia qualsevol d’un directiu de ficció. L’agenda comença: “6:00: correu electrònic, xarxes socials i premsa digital”; i acaba: “20:00: correu electrònic i xarxes socials”. Durant el dia fa una activitat diferent en cada franja horària, però no mira el correu. Llavors els pregunto: ‘com podeu saber, a partir de la seva agenda, si aquest directiu és més de la meva generació que de la vostra?’ ‘No pot ser de la nostra generació perquè es lleva abans de les sis del matí’, va ser la resposta espontània en cadascun dels tres grups en què faig classe.

Volia que em diguessin que el directiu és de la meva generació perquè només mira el correu electrònic dues vegades al dia i és capaç d’estar-se de les set del matí a les vuit del vespre sense veure els missatges que se li van acumulant a la safata d’entrada. Però no va sortir la resposta que jo espera i, en canvi, en va sortir una amb la qual no comptava. ‘Només us lleveu d’hora els escarrassos de la vostra generació’, algú va reblar el clau. Llavors vaig atacar dient que del Guardiola només agafen el que els convé; els èxits esportius. Però que no han entès que no hi ha èxit sense esforç...

Un alumne encara ho esgavella més quan diu que no pot ser de la meva generació ‘per això de les xarxes socials’. Irritat els dic que sóc a Facebook i a LinkedIn, que tinc un compte de Twitter i que, quan tinc temps i ganes, escric una entrada al meu blog.

Afegeixo que ningú no m’ha donat la resposta que jo esperava, això que els adults podem passar sense mirar el correu i els joves no poden viure sense Internet. Aprofito per dir-los que no es poden fer bé dues feines alhora i que no és bo per a la productivitat personal estar tot el dia pendent del correu i el Facebook; que estic una mica fart que vagin al Facebook i al YouTube així que els deixo tenir el portàtil obert i que es passin la classe fent anar la Blackberry d’amagat. Constato que l’ocurrència de l’agenda del directiu no els fa la gràcia que em fa a mi, i algú diu que també hi ha adults que tenen el comportament que jo descric i blasmo.

S’organitza un guirigall monumental a classe i al líder més líder li dic: ‘al juny, amb una mica de sort, trobaràs la primera feina. Quan et fotin el primer clatellot, envia’m un correu. I si passa un any sense que rebi el teu correu, vindré i te’l fotré jo, pel teu bé’. ‘D’acord, però no vinguis a primera hora perquè que no m’hi trobaràs’.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.