Dimecres, 30/10/2013
383 lectures

No retribuir els càrrecs públics

Per animar la sobretaula d’un sopar d’amics afirmo que els càrrecs públics, almenys en l’àmbit municipal, haurien de ser no retribuïts; que la gent ho hauria de fer gratia et amore, compatibilitzant-ho amb la seva professió. Alguns dels meus companys de taula fan cara d’estupefacció i reaccionen com si els hagués aixafat un ull de poll. ‘T’adones del que acabes de dir?’ Em plouen les crítiques: aquest és un debat antic feliçment ja superat; seria com tornar al segle XIX, en què només els rendistes podien dedicar-se a la política; seria com tornar a la fórmula d’anar a l’ajuntament als migdies, d’una a tres; aquesta afirmació és pròpia dels que us dediqueu a desprestigiar la política i només veieu corrupció per tot arreu, i només es pot fer des d’un desconeixement absolut de la política i de la funció pública...

Sense negar la part de raó que tenen, els faig veure que la pràctica de retribuir, a vegades generosament, els càrrecs públics ha provocat que hagi emergit una generació –alguns en diuen casta- de polítics que no han treballat mai fora de la política, que només poden viure de la política, que enllacen una responsabilitat amb una altra, que acumulen responsabilitats –i, per tant, també retribucions- en institucions diverses, que dediquen temps al partit en detriment de la institució, que estan en campanya electoral permanent esmerçant bona part de la seva jornada en actes protocol·laris que només tenen per objecte refermar la seva popularitat per aconseguir la seva reelecció... Ben mirat, remato, els nostres polítics dediquen temps pagat amb diner públic a assegurar-se que continuaran cobrant aquest diner públic.

Per continuar amb la provocació, els dic que si els polítics no envaïssin la responsabilitat dels tècnics, tindrien temps per compatibilitzar política i professió. I potser encara els sobraria temps per conciliar política, professió i família.

En una societat en què molta gent dedica temps a activitats cíviques o culturals, algunes de gran responsabilitat, gratia et amore, sense esperar cap mena de retribució, la política hauria de tenir un component de voluntariat i d’esperit de servei. No és just per a aquells que tota la vida han fet coses sense cobrar un duro.

Aquest és un debat antic, però és un debat més viu que mai, amb opcions polítiques que malden per regenerar la política i canviar el pervers sistema de partits. I amb la independència a tocar, tenim una magnífica ocasió per començar de zero.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.