Dimarts, 13/10/2009
335 lectures

Ser progressista avui

El tertulià es fica de peus a la galleda quan diu que tot això del Palau ha passat per les escoles de negocis que tenim a Barcelona. Com si es tractés d’una plaga...

Moltes vegades, quan he dit que treballo en una d’aquestes escoles de negocis, he percebut un gest de reprovació, un arrufar el nas, per part del meu interlocutor. I acte seguit, la pregunta: deu ser una escola privada, oi? Llavors, si estic baix de defenses, em justifico dient que és perquè cap universitat pública de Catalunya no ha promogut una escola de negocis que estigui entre les cent primeres del món.

Aquest arrufar el nas l’he vist curiosament en funcionaris o en gent que viu directament o indirecta del diner públic, que és a les antípodes d’emprendre qualsevol cosa, que creu que la solució és decréixer i ser una mica més desgraciats o que cal repartir la poca feina que hi ha. Gent que creu que a les escoles de negocis ensenyem a robar, o a fer comptabilitat creativa, o a portar una doble comptabilitat, o a administrar la caixa B, o a fotre els treballadors. Quan a les escoles de negocis ensenyem a crear negocis i a fer-los créixer. També ensenyem a competir, perquè aquests que arrufen el nas no ho saben ni s’ho imaginen, però a fora plou, fa fred i és com la selva. I ensenyem a fer tot això respectant escrupolosament uns valors. Una d’aquestes escoles de negocis és un referent mundial en ètica en els negocis i, per posar un exemple, ha obert una línia d’investigació sobre models de negoci per a països pobres. Alguns d’aquests models, fonamentats en la iniciativa individual de les persones, s’ha vist que són més efectius en la lluita contra la pobresa que moltes ONG.

Hem d’acabar amb aquesta ignomínia d’injuriar els empresaris. De tot hi ha de tot, però només ens en sortirem si creiem en les empreses i en la figura de l’empresari. Hem d’ajudar les persones que s’han quedat sense feina, però un euro donat a un emprenedor és socialment més efectiu que un euro donat a un aturat. El món es divideix entre persones que tenen el talent i l’actitud per convertir-se en empresari i persones que, com jo, no tenim ni el talent ni l’actitud i llavors hem de dedicar-nos a ajudar l’empresari a fer l’empresa gran.

Si el progressisme és, com diu el diccionari, ser avançat i innovador, ser progressista avui és ser al costat de les empreses, de qui les promou i de qui contribueix a fer-les grans. Potser el que abans en dèiem ser de dretes. La resta és retòrica arnada.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.