Aneu al de Manresa? Aneu a algun dels de Barcelona? I quan voleu anar al cinema i seure còmodament, com les persones, on aneu? A Abrera? A Manresa? I quan us enfadeu amb el concessionari de cotxes d’aquí, on aneu? A Vilafranca? A Manresa? A Cervera?

Pau Vila va plantejar la divisió en comarques preguntant a la gent on anava a mercat, però el cotxe va matar allò de “la comarca nos visita”, i ara mateix tinc curiositat per saber quines preguntes fan o farien els geògrafs contemporanis. Bé, si és que les divisions territorials les fan geògrafs, és clar. Potser les fan polítics, i llavors no vull ni saber quines són les preguntes rellevants.

De tota manera, a la majoria de ciutadans no ens fa ni fred ni calor anar amb Manresa o amb Vilafranca o amb Barcelona. Les opcions tenen en comú unes comunicacions deficients. La bona carretera cap a Manresa i Vilafranca s’acaba on es van acabar els quartos, i veure la connexió ferroviària amb Barcelona serà per a la meva generació una prova de longevitat. Què preocupa, doncs? Preocupa que el balcó de l’ajuntament no caigui per la festa major amb tant de pes institucional, com va dir algú aquí mateix. I això pot passar tirem cap on tirem, perquè els càrrecs són com els bolets; surten sols.

Alguns rezelen del centralisme manresà per una suposada rivalitat que jo mateix percebo a classe quan el primer dia dic que sóc d’Igualada i els de Manresa gairebé s’amaguen sota la taula. Ens fa por el centralisme de Manresa per la força centrípeta que pot exercir la capital del Bages, però el centralisme és intrínsecament pervers perquè suposa decidir lluny dels problemes i les necessitats, i una altra opció tampoc no garanteix proximitat al territori (m’agrada la paraula).

Penso tot això arran d’un article d’en Quim Solé en què també reflexionava sobre els canvis en els mitjans de comunicació que la divisió territorial però especialment la lògica empresarial de la premsa escrita està provocant. Jo seguiré comprant-los tots, tirin cap a Manresa, tirin cap a Vilafranca o no tirin cap enlloc. Però em serà més difícil llegir-los. Hi ha excés d’informació i tenim pressa, i per tant hem de ser efectius destriant el gra de la palla. La meva jerarquia informativa és Igualada-Catalunya-Món i si els mitjans engrandeixen el territori –hi torno- local amb d’altres nivells hauré de calibrar millor l’escàner per localitzar les notícies d’aquí.