Llegeixo que farem emprenedoria a cinquè de primària. Ho trobo bé perquè aquestes iniciatives sempre sumen. No obstant, llegint la notícia als mitjans m’ha sorprès la càrrega ideològica del programa. He recordat que el President Mas, al seu discurs d’investidura, va dir que el seu seria un govern business friendly. Que seria amic de les empreses. Implícitament, ens estava dient que els d’abans eren business harmfully*, que no estimaven les empreses i les maltractaven... Aquest programa a cinquè de primària, doncs, deu ser el programa d’uns governants business friendly que té com a objectiu despertar vocacions empresarials i reparar el mal que van fer els d’abans.

És cert que encara avui les empreses, els empresaris i l’afany de lucre no estan ben vistos a la nostra societat. Quan als meus alumnes els demano tres raons per muntar una empresa pel seu compte, la seva correcció fa que ‘fer-me ric’ no surti mai explícitament. Sí que surten, en canvi, eufemismes com ‘crear riquesa’. Per tant, té cert sentit reivindicar la figura de l’empresari en un entorn social especialment hostil i restituir els valors associats a la iniciativa emprenedora. Però, en fer-ho, no em queda clar si el propòsit d’aquests governants business friendly és convèncer-nos que cal que hi hagi empreses i empresaris perquè l’economia funcioni, i combatre aquesta mala consideració social d’empreses i empresaris, o donar una puntada de peu als que hi havia abans, els business harmfully.

L’emprenedoria, que s’ha posat molt de moda, sembla que ens hagi de treure del pou on hem caigut. Has perdut la feina? Emprèn! L’Anoia és un desert industrial... Ja sortiran emprenedors! Però no és tan fàcil. No tothom té l’actitud ni l’aptitud. No tothom està disposat a fer una aposta de resultat incert. No es pot aprendre a emprendre perquè emprendre té a veure amb la voluntat i les ganes i amb el ‘nas’ per veure oportunitats de negoci on la resta de mortals no veiem res. La probabilitat d’èxit de l’emprenedor és molt baixa. En definitiva, penso que hem sobrevalorat l’emprenedoria i que hi tenim dipositades massa esperances. Estem apostant-ho tot a un sol número.

Hem de rehabilitar la figura de l’empresari i hem de canviar les percepcions socials de manera que fer-se ric lícitament i crear riquesa i llocs de treball sigui ben vist, però difícilment aconseguirem que a través de l’educació hi hagi més vocacions empresarials. Despertar les vocacions empresarials és gairebé tan complicat com despertar les vocacions religioses. Perquè l’emprenedoria és gairebé com una religió.

* En anglès, el contrari de friendly.