Dilluns, 17/7/2017
1000 lectures

Ben aviat caldrà desobeir la legalitat espanyola per poder obeir la legalitat catalana. No hi haurà volta de full. Però ho farem perquè la legitimitat preval sobre la legalitat.

Aquesta desobediència comportarà costos personals i patrimonials. Però no solament per als polítics i servidors públics que siguin l'objectiu de les actuacions del poder judicial espanyol, sinó també per als ciutadans que sortim al carrer en defensa dels polítics i servidors públics perseguits. Si un cop al carrer decidim no anar-nos-en casa ni anar a la feina fins que tinguem clar que es respectarà la legalitat catalana, passin hores o dies, haurem d'afrontar els inconvenients de fer vida al ras i el perjudici econòmic d'incomplir les nostres obligacions laborals o professionals.

Arribat el moment de la veritat, la gran pregunta és, doncs: a què estem disposats per aconseguir que l'1-O puguem votar? O, més concretament, què estem disposats a prendre si les coses no surten bé? Cadascú ha d'analitzar la seva situació personal, familiar, professional i patrimonial i el seu grau d'implicació en el procés. Aquesta anàlisi li ha de permetre determinar amb una certa exactitud què està posant en risc. I finalment decidir si està disposat a perdre-ho.

L'effectuation és una teoria de l'emprenedoria que ajuda a prendre decisions en condicions d'incertesa. Incertesa vol dir aquí que el futur és desconegut i és impredictible. De fet, d'acord amb aquesta teoria, formulada per la professora Saras Sarasvathy de la University of Virginia, el futur és el resultat de les nostres accions i de les contingències i les sorpreses –agradables i desagradables- que s'esdevinguin pel camí. La teoria consta de cinc principis, un dels quals s'anomena affordable loss. Aquest principi prescriu que l'emprenedor s'ha de fixar en el que pot arribar a perdre, en lloc de fixar-se en el que pot arribar a guanyar, i que no ha d'arriscar més d'allò que està disposat a perdre. Aquest principi pot semblar una obvietat, però ha suposat un veritable sacseig de les teories i pràctiques dominants fins al 2001, any de publicació del primer article de la professora Sarasvathy. Fins llavors, a l'emprenedor li demanàvem que fes un pla de negoci per calcular què podia guanyar si tirava endavant la seva idea. La debilitat d'aquesta aproximació és que fer prediccions és complicat, sobretot si es refereixen al futur, i que l'Excel ho 'aguanta' tot. En definitiva, que no tenim la bola de vidre i que, per tant, és difícil calcular amb exactitud què podem guanyar si tirem endavant el negoci. En canvi, és molt més fàcil calcular què hi podem perdre. Moltes vegades la xifra ve determinada pels estalvis que tenim i als quals podem renunciar per tirar endavant el nostre somni. Aquesta és una quantitat fàcil de calcular i només cal preguntar-se si estem disposats a perdre-la. Vull muntar una botiga. Té sentit que faci un pla de negoci? No. L'única manera de saber si funcionarà és obrir-la. Quants diners tinc estalviats? 10.000 euros? Doncs això és el que puc arribar a perdre si la botiga no funciona. La gran pregunta llavors és: estic disposat a perdre els 10.000 euros?

Faríem bé d'anar pensant què estem disposats a arriscar a nivell personal, familiar, professional i patrimonial perquè puguem votar l'1-0. I si estem disposats a perdre-ho en cas que les coses no surtin bé. De tota manera, com més gent estigui disposada a perdre allò que posi en risc, més probable és que ens en sortim i ningú no prengui mal.

3 Comentaris

P

Pere

Igualada

17 de juliol 2017.17:07h

Respondre

Impressionant.

Al final, tot es redueix a assegurar que la ”majoria” (o millor dit, els que més s’organitzen) es mobilitza de manera que pugui imposar a la minoria (o als ”minoritzats”)... Llegir més la seva voluntat de manera irreversible. Democràcia en estat pur. L’estat de dret, les lleis, el reconeixement internacional... a qui li importen. La vostra legitimitat per sobre de tot!

Com diria el clàssic, tants estudis per a això!

M

Montserrat

20 de juliol 2017.18:49h

Segurament, Pere, no entenem el mateix per legitimitat...

P

Pere

Igualada

24 de juliol 2017.17:22h

Segurament, Montserrat. D’aquí la importància del respecte a l’estat de dret (i per tant a les lleis). Si no, al final es tracta, com de manera ben literària descriu el Toni, de qui ”els té... Llegir més més ben posats”.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.