Dimarts, 16/10/2018
1517 lectures

El xantatge

La fotografia que acompanya aquest article és incòmode per als independentistes. Em va incomodar quan la vaig veure. Un líder independentista signant un conveni de col·laboració amb algú que ha torpedinat sistemàticament el procés. La imatge reflecteix un xantatge: 'si vols els diners, t'hauràs de fer una foto amb mi. I t'hauràs d'abstenir de criticar-me'.

De la notícia de Nació Digital destaco que la Fundació Bancària la Caixa aportarà fins a 30 milions per 'afavorir actuacions que cobreixin o pal·liïn mancances o necessitats d’interès prioritari per al territori. (...). La voluntat és contribuir a l’equitat social i donar més oportunitats a les persones que més ho necessiten. (...). Concretament, es prioritzen iniciatives que responguin a línies d'actuació com fomentar la integració de persones amb discapacitat i/o en risc d’exclusió, afavorir la conciliació familiar, donar suport, mitjançant beques, a la formació de personal investigador, promoure projectes de recerca biomèdica, restaurar, digitalitzar i difondre documents d’interès històric, i dur a terme la restauració d’edificis i obres d’art. (...). Aragonès ha remarcat que l'executiu valora positivament els resultats de l’acord, que contribueix a la millora de la qualitat de vida dels catalans'.

L'any 2017 també hi va haver fotografia amb motiu de la signatura de la renovació del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i la Fundació Bancària la Caixa. Llavors els protagonistes van ser el vice-president Junqueras, antecessor del vice-president Aragonés, i el mateix Sr. Fainé.

Evidentment, la fotografia no haurà estat incòmode per a molta gent. A alguns els haurà deixat indiferents. I a d'altres els haurà plagut.

L'acord evidencia que no tenim sobirania econòmica. Que per quadrar els pressupostos i per fer polítiques socials depenem en part de l'almoïna d'una entitat privada que fa política en contra dels nostres interessos.

Hi ha tres maneres de guanyar sobirania econòmica.

La primera, deixar de ser client de CaixaBank (i de Banc Sabadell). Són entitats privades que cotitzen als mercats borsaris, amb seu fora de Catalunya, però que tenen molts clients a Catalunya per raons històriques. En la mesura que deixin de tenir clients a Catalunya, deixaran de fer obra social a Catalunya. Això no seria cap problema perquè hi ha d'altres entitats operant a Catalunya. Aquestes entitats -avui petites- tindrien més clients dels que tenen ara i farien més obra social a Catalunya de la que fan ara. Farien l'obra social que deixaria de fer la Fundació Bancària la Caixa. A més, algunes d'aquestes entitats alternatives -la banca ètica- en lloc de fer obra social, lluiten per transformar la societat, un concepte que va més enllà de la tramposa obra social o de l'encara més tramposa responsabilitat social corporativa. Però perquè això succeeixi cal fer el pas, senzill, d'anar a l'oficina a treure tots els diners. Jo ja fa temps que faig campanya amb amics i coneguts i m'he acostumat a preguntar a les reunions d'independentistes: 'quants de vosaltres encara teniu els diners a CaixaBanc o a Banc Sabadell?' I sovint es fa un silenci, també incòmode.

La segona, tenir suficiència financera per no haver de dependre d'almoïnes. Aquesta és la més difícil perquè el dèficit fiscal persisteix. I ho farà en temps de crisi i en temps de bonança. Com diu en Sala-i-Martín, el dèficil fiscal català és com la llei de la gravetat: es compleix invariablement.

La tercera, impulsar una banca pública catalana que proporcioni recursos tant a l'administració com a les empreses. Aquesta també és difícil perquè la darrera vegada que se n'ha parlat al Parlament la CUP s'ha quedat sola. CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP van votar a favor de convertir l'Institut Català de Finances en un banc públic l'any 2013 i Junts per Catalunya, ERC, Catalunya En Comú Podem i CUP ho portaven al programa electoral del 21D. Però en el ple del dia 9 d'octubre una proposta de resolució de la CUP per impulsar la banca pública catalana només va tenir a favor els quatre vots de la formació.

Sóc dels que penso que la independència i la República no arribaran sense que exercim la nostra sobirania econòmica. Canviar de banc, o de comercialitzadora d'electricitat, o d'operadora de telefonia mòbil, són petits passos, però necessaris. Però caldrà que emprenguem accions de més força, com municipalitzar el subministrament d'aigua, generar electricitat pel nostre compte o desenvolupar una banca pública. I potser caldran mesures s'insurrecció econòmica com sortir al carrer i no anar-nos-en a casa -o sigui parar el país- fins que els presos surtin, els exiliats tornin i acabem el que vam començar el 27 d'octubre de 2017. 

1 Comentaris

pepsolev

Pep Solé Vilanova

L'Espelt

16 d'octubre 2018.10:44h

Respondre

Molt d’acord, però de totes les opcions que comentes nomès veig viable la de “parar el país- fins que els presos surtin, els exiliats tornin i acabem el que vam començar el 27 d’octubre de... Llegir més 2017”.
Les altres poden ser més o menys viables però són parxes per anar fent.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.