Dilluns, 12/1/2015
1353 lectures

Bon dia, bona vida.

Bon dia i bon any, li he dit aquest matí a un taxista, en pujar al cotxe. L’home, tot mirant-me entre recelós i sorprès, ha remugat: però si som 10 de gener! I una servidora, procurant no perdre el somriure li he respost: I què? Tot seguit, ell ha somrigut també.

L’endemà de Reis ja corria per les xarxes una frase que instava a la població “a abandonar el simulacre d’alegria i amabilitat de les Festes per tornar a la rutina”. Simulacre, vaig pensar en llegir-la? Però suposo que per a molts era així. I, per això mateix, és exactament el que tants han fet: abandonar. Rendir-se. Com si només tinguéssim dret a ser afectuosos, gentils i magnànims durant un curt període de temps, en determinades dates, per consens i previ avís. Com si no poguéssim ser educats i cordials els 365 dies de l’any. O feliços...

Einstein afirmava que hi ha dues maneres de viure la vida: una, com si res fos un miracle; l’altra, sabent que tot ho és. Jo voto per la segona. Per què? Doncs perquè crec fermament que som l’exemple ideal. Un prodigi de cap a peus, des de la concepció fins a la mort— i més enllà. La nostra existència és l’extensió de nosaltres mateixos; del que fem, sentim, creiem,... I és infinita. Considero que la meva actitud no sols crea la meva realitat, sinó que també influeix  les persones que m’envolten. Familiars, amics, coneguts i estranys. Pensa: quantes vegades algú t’ha amargat el dia amb el seu mal humor? I quantes, un gest amable, inesperat, ha convertit la teva jornada en quelcom fantàstic? I tu: quants cops ho has fet als altres?

Jo, en primera persona, potser no puc impedir una guerra, ni salvar els milers de nens que moren per desnutrició cada dia, ni donar feina als milions de parats,... Però sí puc fer altres coses: evitar judicis i crítiques innecessàries que fomenten sentiments destructius; alimentar-me i consumir amb consciència, de forma local i sostenible; respectar les situacions, experiències i opinions alienes, tot i no compartir-les,... I moltes altres coses més.*

Diu Eduardo Galeano, que molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, pot canviar el món. I ho comparteixo. Literalment. Al meu entendre i sentir, cada dia és una petita vida. Un miracle digne de celebració. I crec que val l’alegria— que no la pena— fer-ho possible. Recordar-ho. Cada dia. Cada vida.

 

*Per exemple: tenir cura d’un mateix i d’altres éssers vius, ja siguin humans, animals o vegetals; abraçar i acariciar més sovint; donar les gràcies; ser autèntic, coherent i fidel amb un mateix i els altres; reconèixer i felicitar les virtuts i els mèrits propis i aliens; riure i fer riure; desprendre’s i alliberar el llast; oferir ajuda desinteressadament; escoltar, compartir, perdonar, entendre, fluir, acceptar, permetre, confiar, beneir, expressar, construir, créixer, sentir, aprendre,...

Altres articles de Teresa Roig

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.